diumenge, 12 de juny del 2016

El Gènesi contat a l'imrevés (III)

L'escena dels primers éssers humans, congelats per les proclames de l'Ésser Suprem, eren observades
èl Àngels des del Cel. Aquestes criatures semidivines i alades, eren humans i també sobrenaturals però, romanien als núvols sense més faena que contemplar tota la Eternitat, t'han hermosa com estèril. Els Àngels estàvem, com a criatures sensibles que eren, estàvem certament contrariades pel curs dels esdeveniments. Alçarem el vol i s'adreçaren a Adam i Eva tocant-los amb una vara daurada que els va activar un somriure i un acudit, que va fer que el cos d'Eva reviscolara,
amb la seua pell d'inconfusible color ambre africà, tot i dibuixant en els seus llavis la felicitat de l'esperit lliure. Adam, un poc més lent, va posar-se en moviment, tot i encara estabornit per tant de colp i rebombori. Mentre a l'interior del Paradís, l'Ésser Suprem divagava sobre el seu reialme, els Àngels decidirem fer costat als humans permetent-los l'eixida del Paradís amb la següent indicació: Teniu la vida al vostre abast i la natura s'ha de fer, transformant-la en quelcom resultat de la llavor de les vostres mans.  I dites aquelles sàbies paraules, Adam i Eva aconseguiren el seu propòsit d'eixir del Paradís, amb la benaurança deguda, per uns éssers d'origen diví? O són d'origen humà?
(continúa)