(Continúa del dia anterior)
Aleshores, l'Ésser Suprem, format amb fang d'un racó del Paradís, es va alçar amb mala hòstia i va reprotxar amb veu atronadora: "Que redimonis heu fet?". Es va sentir aquella mala bava en tots els racons de l'Univers, mentres Adam i Eva es feren el suecs i a curtes passes es dirigiren a les portes del Paradís, com si no anara amb ells la cosa. I quan estaven a punt de trobar l'eixida, l'Ésser Suprem els va barrar el pas i fitant la mirada en Adam va dir-li molt sec: "On es penseu que aneu?". "Ha estat ella", va respondre Adam assenyalant tremolós a Eva. "I tu?" Va dir brandant el cap mentres Eva continuava com si no passara res. L'Ésser Suprem va quedar-se aturat a l'entrada del Paradís. I assenyalant tots dos va dir a veu fosca: "Vos maleïsc a tots dos, a tu dona" va dir renegant a Eva "pariràs amb dolor". Eva va continuar el seu pas i va respondre-li "no ens han presentat, com s'atreveix a dir-me res i parlar-me d'eixa manera tan maleducada?". En aquell instant, tots els éssers vius començaren els seus llenguatges, a raucar, a xiular i a bramar...Mentre l'Ésser Suprem va continuar amb les seues acusacions que li donaven un aire irat i despentinant-se va adreçar-se a Adam: "i tú, fatxenda, tú treballaràs amb el suor del teu front". I Adam va respondre: "Ja trobarem tecnologia per estalviar-nos treball..." I de sobte un soroll horripilant va conmoure amb un llamp tot el Paradís aturant en sec als primers éssers humans racional sobre la Terra. Es quedàren fixes inmòvils en la mateixa línia de l'entrada del Paradís, congelats per les ordres de l'Ésser Suprem que ells mateixa havien creat amb fang...
(continúa)
Aleshores, l'Ésser Suprem, format amb fang d'un racó del Paradís, es va alçar amb mala hòstia i va reprotxar amb veu atronadora: "Que redimonis heu fet?". Es va sentir aquella mala bava en tots els racons de l'Univers, mentres Adam i Eva es feren el suecs i a curtes passes es dirigiren a les portes del Paradís, com si no anara amb ells la cosa. I quan estaven a punt de trobar l'eixida, l'Ésser Suprem els va barrar el pas i fitant la mirada en Adam va dir-li molt sec: "On es penseu que aneu?". "Ha estat ella", va respondre Adam assenyalant tremolós a Eva. "I tu?" Va dir brandant el cap mentres Eva continuava com si no passara res. L'Ésser Suprem va quedar-se aturat a l'entrada del Paradís. I assenyalant tots dos va dir a veu fosca: "Vos maleïsc a tots dos, a tu dona" va dir renegant a Eva "pariràs amb dolor". Eva va continuar el seu pas i va respondre-li "no ens han presentat, com s'atreveix a dir-me res i parlar-me d'eixa manera tan maleducada?". En aquell instant, tots els éssers vius començaren els seus llenguatges, a raucar, a xiular i a bramar...Mentre l'Ésser Suprem va continuar amb les seues acusacions que li donaven un aire irat i despentinant-se va adreçar-se a Adam: "i tú, fatxenda, tú treballaràs amb el suor del teu front". I Adam va respondre: "Ja trobarem tecnologia per estalviar-nos treball..." I de sobte un soroll horripilant va conmoure amb un llamp tot el Paradís aturant en sec als primers éssers humans racional sobre la Terra. Es quedàren fixes inmòvils en la mateixa línia de l'entrada del Paradís, congelats per les ordres de l'Ésser Suprem que ells mateixa havien creat amb fang...
(continúa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada