La revenja d'Ariadna (Els fets i les conseqüències)
Ariadna és la intel·ligència. Ella sap que al fons del món interior, es troba la direcció escaient. La porta és a les petxines que decoren els seus muscles blancs. Però la sapiència és també acció. La solució a l'enigma no és trencar el pany amb la destral. Encara que siga la destral daurada de l'heroi. El pany pot obrir-se suament amb un cabell. Un sol cabell. La presència imminent del monstre al laberint fa més difícil esbrinar tots els signes escrits al pany en concordança amb els dibuixos de les petxines. Les presses no són bones conselleres. Abans, ha d'interrogar al monstre. I Posseir-lo. Serà objectiu difícil. Amb la proximitat de l'heroi que espera el senyal de la seua estimada. L'expectació, els crits de la multitud amb la seua cridòria a l'exterior del laberint, han fet canviar la llum del capvespre. Ell es sent triomfador. Cap home, amb presumpcions de vanitat, pot deixar d'emocionar-se al sentir el seu nom cantat per les masses de persones que l'esperen victoriós. Ara que un solitari núvol es creua amb el sol que no acaba d'amagar-se, és el moment d'ultrapassar els llindars del laberint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada