El Maldecap.
Un pensament que et taladra les teues genives, i tot llançant-lo des de una altura considerable : és la teua consciència. Cóm desfer-se de l'Ego moral, previsor i represor, purità i econòmic, significa una ambició que ha de ser plena de gestos profundos, inconfusibles. Determinats moviments privilegiats podrien ser acusats de ridículs, forassenyats i perillosos. Especialment per a la mateixa víctima-protagonista. La innocència de la Estètica ha estat, tanmateix, el parany de molts individus, amb els budells plens de vents poc essent lliure i amb complaença d'espontaneïtat. I tot acaba. Anunciar una flamarada de metà. D'aquesta manera, determinats individuus, un 20% segons les estadístiques, tenen la peculiar forma d'expressar-se, que no és obligatòria, essent lliure i voluntària. Encara que sabem que tot allò que ens envolta, l'exterior, i el nostre cos, que pot envellir menys o no amb certa acceleració, i, per fi, la nostra ment de la qual forma part la nostra consciència, tot absolutament pot comercialitzar-se. Aquesta evidència del postcapitalisme no hauria de provoca-nos cap angúnia.L'intercanvi d'objectes i de signes lingüístics, sempre ha estat senyal de civilització. Comerç de paraules, de volers i intencions. Malgrat tot, llançar la teua consciència, com escopir per la teua finestra sempre provoca emocions, emoció d'infants. Com de la paradoxa en la que actualment treballen molts científics, socials i especialistes en neurociències: pot tornar-se la saliva voladora contra teua, i rebre un impacte sobre el teu rostre?
Un pensament que et taladra les teues genives, i tot llançant-lo des de una altura considerable : és la teua consciència. Cóm desfer-se de l'Ego moral, previsor i represor, purità i econòmic, significa una ambició que ha de ser plena de gestos profundos, inconfusibles. Determinats moviments privilegiats podrien ser acusats de ridículs, forassenyats i perillosos. Especialment per a la mateixa víctima-protagonista. La innocència de la Estètica ha estat, tanmateix, el parany de molts individus, amb els budells plens de vents poc essent lliure i amb complaença d'espontaneïtat. I tot acaba. Anunciar una flamarada de metà. D'aquesta manera, determinats individuus, un 20% segons les estadístiques, tenen la peculiar forma d'expressar-se, que no és obligatòria, essent lliure i voluntària. Encara que sabem que tot allò que ens envolta, l'exterior, i el nostre cos, que pot envellir menys o no amb certa acceleració, i, per fi, la nostra ment de la qual forma part la nostra consciència, tot absolutament pot comercialitzar-se. Aquesta evidència del postcapitalisme no hauria de provoca-nos cap angúnia.L'intercanvi d'objectes i de signes lingüístics, sempre ha estat senyal de civilització. Comerç de paraules, de volers i intencions. Malgrat tot, llançar la teua consciència, com escopir per la teua finestra sempre provoca emocions, emoció d'infants. Com de la paradoxa en la que actualment treballen molts científics, socials i especialistes en neurociències: pot tornar-se la saliva voladora contra teua, i rebre un impacte sobre el teu rostre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada