La revenja d'Ariadna (IV)
La llibertat d'Ariadna és assegurada, o això pensa ella, des de que el seu amor per ella va fugir en l'últim viatge a Thassos. La confiança d'ella en la Lluna, preceptora d'ella des de molt petita, és paral.lella de la desconfiança amb els malcarats guerrers de Teseo. Aquestos ja han alçat un túmul mortuori per cremar les despulles del futur cadaver de l'heroi. Quan ell ultrapassa la porta del laberint, un silenci es va refermar sobre els caps dels presents. Molts es retiraren a les seues cases on havien estat hostatjats pels seus enemics cretencs. Molts altres romanien drets i amb cares de derrota,
ja que el rei Minos, que havia tornat a l'illa sense donar explicacions per la seua absència en les celebracions més importants de l'any, havia donat ordres de no moure's de l'entrada del laberint fins que el desenllaç fera final als hostes d'Atenes.
Ariadna va seure a sota una olivera pròxima mentre els seus records transitaven prims i evidents. Altres ocasions la traïció va intentar humiliar la seua condició de dona. Com era possible que els mascles obtingueren plaer violentant la voluntat i l'orgull de les dones? Era aquest un misteri de la tradició que ja havia deixat d'interessar-la. Recordar ara l'altra versió de la història de la traïció de Teseo...Abandonada a un illot desèrtic..Ariadna havia d'esperar l'inici dels brams a l'interior profund del laberint, com a senyal convinguda. Però un canvi sobtat en la direcció dels vents, que ara bufava de Llevant, li va fer canviar d'opinió.De la reunió de núvols van caure quatre gotes al principi. Ella va deixar en terra un gat blanc que,girant la mirada va adreçar-se a l'entrada del laberint, pausadament. Era l'altra senyal esperada. Les quatre gotes van convertir-se en un diluvi de pluja que va arrossegar a molts dels que esperaven a l'entrada del laberint cap al Palau de Minos...
La llibertat d'Ariadna és assegurada, o això pensa ella, des de que el seu amor per ella va fugir en l'últim viatge a Thassos. La confiança d'ella en la Lluna, preceptora d'ella des de molt petita, és paral.lella de la desconfiança amb els malcarats guerrers de Teseo. Aquestos ja han alçat un túmul mortuori per cremar les despulles del futur cadaver de l'heroi. Quan ell ultrapassa la porta del laberint, un silenci es va refermar sobre els caps dels presents. Molts es retiraren a les seues cases on havien estat hostatjats pels seus enemics cretencs. Molts altres romanien drets i amb cares de derrota,
ja que el rei Minos, que havia tornat a l'illa sense donar explicacions per la seua absència en les celebracions més importants de l'any, havia donat ordres de no moure's de l'entrada del laberint fins que el desenllaç fera final als hostes d'Atenes.
Ariadna va seure a sota una olivera pròxima mentre els seus records transitaven prims i evidents. Altres ocasions la traïció va intentar humiliar la seua condició de dona. Com era possible que els mascles obtingueren plaer violentant la voluntat i l'orgull de les dones? Era aquest un misteri de la tradició que ja havia deixat d'interessar-la. Recordar ara l'altra versió de la història de la traïció de Teseo...Abandonada a un illot desèrtic..Ariadna havia d'esperar l'inici dels brams a l'interior profund del laberint, com a senyal convinguda. Però un canvi sobtat en la direcció dels vents, que ara bufava de Llevant, li va fer canviar d'opinió.De la reunió de núvols van caure quatre gotes al principi. Ella va deixar en terra un gat blanc que,girant la mirada va adreçar-se a l'entrada del laberint, pausadament. Era l'altra senyal esperada. Les quatre gotes van convertir-se en un diluvi de pluja que va arrossegar a molts dels que esperaven a l'entrada del laberint cap al Palau de Minos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada