La revenja d'Ariadna(V)

La revenja d'Ariadna (V)

El so de la pluja va quedar lluny com la llum del dia en endinsar-se Ariadna a l'interior del laberint, junt al gat blanc, que no va deixar de ser el seu talismà. Ariadna va seguir el fil deixat per Teseo seguint els seus passos, al principi tremolosa, després decidida. Sabent que havia desobeït totes les lleis dictades pel seu pare, el rei Minos, contra l'entrada de dones al laberint. Excepte les que anàvem a ser sacrificades, clar està, a la golafreria del monstre. El primer que va fer Ariadna va ser agafar una torxa. Era estúpid pensar que en la foscor podia sorprende al monstre. El minotaure vivia a les profunditats del laberint i els seus ulls lluïen en la foscor, entre la negror d'aquelles parets de calç i sang. Teseo va demostrar ser un estúpid al endinsar-se a fosques. De la raça més estúpida dels hòmens, va pensar ella. El segon gest va ser tallar el fil que ella mateixa havia lliurat a Tesseu i nugar l'altre extrem al coll del gat. Per tranquil·litat d'ella i confiança cap a éssers com els gats, que estimen els passadissos i els forats. Amb aquest pas el Minotaure acabaria amb Teseo. El cervell del monstre era més humà que el de molts jutges i reis, tenia una estructura molt semblant al cervell amb les seues circumvolucions, a l'estructura del laberint. I aquest  dibuix era escrit a les petxines que penjàvem  del coll sobre els pits rosats d'Ariadna. Ella, a més, tenia el recorregut escrit a la memòria. No li calien ni fils ni cordons umbilicals. L'heroi restaria peerdut per sempre al món interior.Molt prompte les banyes de bronze del monstre anunciarien el seu final anunciat. La pols anava tapissant tots els racons, totes les parets. Giravoltes, creuaments, passadissos i cruïlles entabanaven als mortals però no a Ariadna, amb la seua ment preclara i decidida. Quan el brunzir de la batalla li arribà del centre del laberint seria el moment de llançar la seua revenja..