La Dama del Llac
La Dama del Llac dibuixa teixint somnis al damunt del glaç de les muntanyes. Els seus cims s'omplin de goig pel passejar dels seus patins rojos i alats. Fa eses mentres el vent del nord aireja les seues faldes plisades de la Dama. El dibuix encaixat sobre la muntanya no es veu quasi a ulls humans, a soles le àligues i els déus entreveuen la exactitud de la figura que s'extén desconeguda.
Des del fons de la vall, el seus habitants ignoren a la dama, i es queixen del fred hivern el final del qual sembla llunyà. La petita ciutat s'extén sobre les vores del llac, acaronats pels cignes que canten sobretot els caps de setmana i a més l'aigua del llac està tan freda freda que els peus criden si són submergits sense el seu permís. No hi ha peixos al seu interior. Els pescadors fugiren quasi tots una activitat que se havia tornat quasi melancòlica. Tanmateix algú es resisteix a abandonar el llac. L'últim pescador del llac mai matina. Els peixos sempre s'alcen tard en aquell indret mentre el pescador, que també fa la funció de barquer, llança les seues xarxes maragdes, disposat a capturar cert peix perdut, cosa que passa con estranya freqüència. La seua experiència de passejos solitaris li diu que alguna cosa va a esdevenir prompte.
I un esdeveniment inesperat va a trencar la rutina programada de aquells habitants, nets, polits i avorrits.Sols una persona es dona compte de l'esdeveniment.
El barquer observa la presència d'una petita taqueta en la falda glaçada de la ,muntanya. El moviment d'unes marques. Unes taques humanes se desplaçen sense descans mostrant un dibuix que va donant-se forma, i de quina manera. Es tracta d'una aranya de llargues potes exteses, des del cim fins la falda plena de glaç, om comença el bosc impenetrable.De sobte, l'aranya, como les aranyes de Nazca, que està viva de nit, sembla moure's. Primer una llarga pota de cents de metres. Després un altra. S'alça sobre el seu ull i agulló enrogits i se desplaça muntanya avall, amb la suavitat d'una bèstia elegant fins arribar al petit poble que adorna el paisatge.
En el poble s'extén el pànic. El seus habitant fugen emporuguits per la presència del monstre. El poble queda desert mentre l'aranya dona compte d'unes pizzes aque abandonaren en la fugida els seus vilatans. Les autoritats municipals amb el dit amenaçador assenyalen la culpable: És la Dama del Llac, amb els seus dibuixos sense forma i superbs. Aquestos s'han materialitzat en una amenaça per al poble. Cal pujar a la muntanya, capturar a la bruixa, ja que es tracta d'una bruixa segons l'alcalde
(Continua)
Des del fons de la vall, el seus habitants ignoren a la dama, i es queixen del fred hivern el final del qual sembla llunyà. La petita ciutat s'extén sobre les vores del llac, acaronats pels cignes que canten sobretot els caps de setmana i a més l'aigua del llac està tan freda freda que els peus criden si són submergits sense el seu permís. No hi ha peixos al seu interior. Els pescadors fugiren quasi tots una activitat que se havia tornat quasi melancòlica. Tanmateix algú es resisteix a abandonar el llac. L'últim pescador del llac mai matina. Els peixos sempre s'alcen tard en aquell indret mentre el pescador, que també fa la funció de barquer, llança les seues xarxes maragdes, disposat a capturar cert peix perdut, cosa que passa con estranya freqüència. La seua experiència de passejos solitaris li diu que alguna cosa va a esdevenir prompte.
I un esdeveniment inesperat va a trencar la rutina programada de aquells habitants, nets, polits i avorrits.Sols una persona es dona compte de l'esdeveniment.
El barquer observa la presència d'una petita taqueta en la falda glaçada de la ,muntanya. El moviment d'unes marques. Unes taques humanes se desplaçen sense descans mostrant un dibuix que va donant-se forma, i de quina manera. Es tracta d'una aranya de llargues potes exteses, des del cim fins la falda plena de glaç, om comença el bosc impenetrable.De sobte, l'aranya, como les aranyes de Nazca, que està viva de nit, sembla moure's. Primer una llarga pota de cents de metres. Després un altra. S'alça sobre el seu ull i agulló enrogits i se desplaça muntanya avall, amb la suavitat d'una bèstia elegant fins arribar al petit poble que adorna el paisatge.
En el poble s'extén el pànic. El seus habitant fugen emporuguits per la presència del monstre. El poble queda desert mentre l'aranya dona compte d'unes pizzes aque abandonaren en la fugida els seus vilatans. Les autoritats municipals amb el dit amenaçador assenyalen la culpable: És la Dama del Llac, amb els seus dibuixos sense forma i superbs. Aquestos s'han materialitzat en una amenaça per al poble. Cal pujar a la muntanya, capturar a la bruixa, ja que es tracta d'una bruixa segons l'alcalde
(Continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada