La Dama del Llac (III)
Ara, la Dama del Llac, roman trista a la presó del poble mentre el veïnatge a aconseguit fer li por en el cos. A més, una febre d'origen desconegut,l'ha deixada dormida sobre una flassada húmida que lueix el llit. Al alçar-se adverteix una presència extranya. S'alça fredolina i observa que a l'interior de la cel.la una llum daurada desprèn una figura del que sembla ser un cigne color ataronjat. El cigne le mostra, amb paraules d'un compàs suau, una imatge: un forat on dues persones coversen pausadament amb una copa de ví. Reconeix ambdós i un escalfred regueix la seua esquena. Un, es un antic amic, conegut com l'últim pescador d'un llac incert on els peixos busquen aigües més càlides més avall i al costat del seu antic amic, l'aranya dibuixada, la baixada de la qual ha provocat la fugida del vilatans del poble. Es un terrible malentès, pensa ella. No volia atemorir als seus veïns sino sols era encuriosida a l'interior de la natura. Ara recorda també els llargs passejos amb el barquer vora el llac, on les converses sobre allò diví i humà i la corrent del llac. I damunt de tot el record de les nits de passió en el castell semisubmergit del Llac, nits úniques on la voluntat d'estimar s'extenia amb el desig fora de l'abast de la rutina que programa el desig de molts humans, A aquesta trobada, a la que seguiren altres trobades incandescents, conserva un fragment un poema que deia d'ella: els perfums de la teua pell/ tan suaus com els d'una emperatriu intuitiva i sàbia/ desprenen la cicatriu de l'esdevenir conscient que ens abraça.
(Continua)
Ara, la Dama del Llac, roman trista a la presó del poble mentre el veïnatge a aconseguit fer li por en el cos. A més, una febre d'origen desconegut,l'ha deixada dormida sobre una flassada húmida que lueix el llit. Al alçar-se adverteix una presència extranya. S'alça fredolina i observa que a l'interior de la cel.la una llum daurada desprèn una figura del que sembla ser un cigne color ataronjat. El cigne le mostra, amb paraules d'un compàs suau, una imatge: un forat on dues persones coversen pausadament amb una copa de ví. Reconeix ambdós i un escalfred regueix la seua esquena. Un, es un antic amic, conegut com l'últim pescador d'un llac incert on els peixos busquen aigües més càlides més avall i al costat del seu antic amic, l'aranya dibuixada, la baixada de la qual ha provocat la fugida del vilatans del poble. Es un terrible malentès, pensa ella. No volia atemorir als seus veïns sino sols era encuriosida a l'interior de la natura. Ara recorda també els llargs passejos amb el barquer vora el llac, on les converses sobre allò diví i humà i la corrent del llac. I damunt de tot el record de les nits de passió en el castell semisubmergit del Llac, nits úniques on la voluntat d'estimar s'extenia amb el desig fora de l'abast de la rutina que programa el desig de molts humans, A aquesta trobada, a la que seguiren altres trobades incandescents, conserva un fragment un poema que deia d'ella: els perfums de la teua pell/ tan suaus com els d'una emperatriu intuitiva i sàbia/ desprenen la cicatriu de l'esdevenir conscient que ens abraça.
(Continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada