La Dama del Llac (II)
Cal pujar a la muntanya, capturar a la bruixa, ja que es tracta d'una bruixa sens dubte segons la opinió de l'alcalde, ingressar-la en presó i jutjar-la. Per dibuixar monstres amenaçadors que es fan vius caldrà tallar-li les mans. La petició de linxament es arreplegada amb crits de victòria. Els més eufòrics branden teies enceses aguiaten prompte el seu objectiu. Que no oposa resistència. És tancada i la clau llançada al pou del pati de la pressó. En un racó de la cel.la húmida, la dama s'amaga plora la incomprensió del món.
La Dama del Llac s'amaga darrere d'un vel color blau, del color blau de les ales dels àngels. Darrere d'aquella tela apareix una bellesa essencial de nina sàbia. Quan, de tant en tant parla amb humans, situació estranya com els ornitorincs, acompanya els seus gestos amb paraules que semblen aletejar feliços des de els seus llavis fràgils. Va començar a dibuixar des de molt petitona ja va poder comprovar que qui dibuixa els seus els pot fer realitat. Dibuixà un arbre blanc, blanc com el rostre de les cases de Xaouen, i l'arbre es va fer vida i respira junt als arbres que estàn ja en la vigília. Va traçar sobre el paper una espiral roja i aquesta es va fer realitat, permetent a qui siga prou valen i agosarat, a viatjar des de el present al futur pròxim. Dibuixà núvols i aquestos amb amb carbonet ben negre, van a volar fins al firmament per a colo.locar-se divertits entre els arbres del cel.
Cal pujar a la muntanya, capturar a la bruixa, ja que es tracta d'una bruixa sens dubte segons la opinió de l'alcalde, ingressar-la en presó i jutjar-la. Per dibuixar monstres amenaçadors que es fan vius caldrà tallar-li les mans. La petició de linxament es arreplegada amb crits de victòria. Els més eufòrics branden teies enceses aguiaten prompte el seu objectiu. Que no oposa resistència. És tancada i la clau llançada al pou del pati de la pressó. En un racó de la cel.la húmida, la dama s'amaga plora la incomprensió del món.
La Dama del Llac s'amaga darrere d'un vel color blau, del color blau de les ales dels àngels. Darrere d'aquella tela apareix una bellesa essencial de nina sàbia. Quan, de tant en tant parla amb humans, situació estranya com els ornitorincs, acompanya els seus gestos amb paraules que semblen aletejar feliços des de els seus llavis fràgils. Va començar a dibuixar des de molt petitona ja va poder comprovar que qui dibuixa els seus els pot fer realitat. Dibuixà un arbre blanc, blanc com el rostre de les cases de Xaouen, i l'arbre es va fer vida i respira junt als arbres que estàn ja en la vigília. Va traçar sobre el paper una espiral roja i aquesta es va fer realitat, permetent a qui siga prou valen i agosarat, a viatjar des de el present al futur pròxim. Dibuixà núvols i aquestos amb amb carbonet ben negre, van a volar fins al firmament per a colo.locar-se divertits entre els arbres del cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada