Les Tres Llunes (i VII)

Finalment, les tres llunes, a la que es va afegir la Lluna Nova, iniciaren una maniobra de distracció sobre el Sol, que com acostumava a fer de bon matí, es va desemperir llançant alguns rajos que provocaven cert trasbals magnètic. La Lluna mora va traure-li la seua llengua, cosa inversemblant dins de l'ordre còsmic. I en provocar la ira del mascle, el foc de la seua mala hòstia llegendària, va trobar una barrera de forats negres, que se varen empassar la potència solar com  si foren llepolies. L'aliança de les Tres Llunes amb els objectes més misteriosos de l'Univers, com els poc coneguts púlsars,va ser cabdal, per una futura i pròxima victòria de les tres Llunes. La reacció del sol va ser irada, i, cosa mai vista va, afectar els equilibris existents al cosmos, al menys des de l'últim esclat del Big Bang. Els al.liats naturals del Sol, els meteorit,  iniciaren un bombardeig sobre les tres llunes, que va afectar, de manera destructora a la lluna mora, deixant el seu somriure característic, una mica torta per efecte de  les roques sobre la seua superfície, ja de per si plena de cràters i forats. Però el poder més efectiu del sol, el de la seua força en combustió atòmica, va posar-se en marxa, i va arrossegar primer els  planetes pròxims, Mercuri, i el simple ennuvolat Venus. Poc després es va engolir el planeta Terra, els habitants de la qual la varen abandonar ja fa segles. Era un cas típic de civilització amb una evolució tecnològica mediocre, amb una saturació de població i una sobreexplotació dels recursos, per part d'uns pocs habitants del planeta que vivien de manera luxosa i exagerada front a la majoria de la població, que sols podia menjar una volta al dia. L'aigua es va exhaurir tota
 la contaminació radioactiva s'havia escampat per tots els racons del planeta fent la vida orgànica inviable.
El sol, que amb les seues erupcions que llançaven flamarades de millers de kilòmetres de distància, va mostrar cada volta més debilitat fins que va ha arribar a una màxima dimensió convertint-se en una super nova que va arrossegar el sistema solar, inclosos els planetes gegants gasosos, fins a acabar
convertit en una nana roja, que va a viatjar errant per l'Univers, mentre les tres Llunes van iniciar el seu cant en harmonia: La Gran Lluna Plena, que li agradava menjar tota classe d'objectes còsmics, dolços i salats. La Lluna rogenca dels capvespres, somrient i feliç, la lluna mora, sola  també feliç i
finalment, la Lluna Nova, tota obscura i enigmàtica. Sols, les ments sensibles, poden advertir la seua presència. Ja que la seua influència és crucial per entendre els futurs esdeveniments que fan surar d'alegria entre la pols còsmica. I una flor, inesperada, que dura un sol dia, que va aparèixer a l'horitzó...