divendres, 12 d’octubre del 2018

les tres xiques que s'ocuparen de la meua cura (VI)

La iniciativa del jove Ivàn, de travessar la tanca per respondre als estímuls sexuals de Jasmine, va ser crucial per entendre els esdeveniments posteriors. Iván era , i és, un supervivent. Un xicot atractiu, un poc bocamoll. Jo mai he aconseguit vore'l més d'una volta o dues. En una ocasió en vaig asomar, i vaig sentir, "Com se torne a asomar li torne a  asomar li trenque la cara a hòsties". Més per coincidència, solia sentir les converses de matinada entre son pare, o un tutor que vivia amb ell, en condicions de vida prou insalubres. Tenia les parets, de son pare, costat per costat. Tenien la casa plena literalment de merda d'animal, al pati sobretot, on una pobra gossa vivia pràcticament sense eixir. Esperaven un pròxim desnonament, ja que portàvem més de nou mesos sense pagar el lloguer. Puc afirmar, que hi havia gran afecte entre els dos i una intimitat que assegurava totes les confidències. No sé, exactament en què treballava Ivan, pero els seus horaris eren radicalment  nocturns, mentres que son pare s'alçava molt de matí per anar a treballar. La troballa entre la provocadora Jasmine i el jove Ivan,anava ser explosiva. I jo era testimoni, inmòvil, donava la meua poca capacitat de moviment nocturna. Les protestes del veïnat van continuar, per una banda, i per altra el meu psicoterapeuta va aconsellar-me que trencarà eixa  relació, que no podia portar-me més que  maldecaps.
Vaig seguir el seu consell professional, i una nit de Juliol, i encara  que vaig advertir a Jasmine que res de numerets, ella no va fer cas. Serien la una i mitja del matí, i el meu fill romania al sofà, vegent partits de fútbol, la seua passió. Aleshores, va botar la tanca trencada, i va trobar-se amb Jasmine i el meu fill. Va ser expulsat del sofà per Ivan, que va sorprendre's de trobar-lo, com si no la haguera vist mai, I recorde com li va dir que això... eren coses de majors i que s'he n'anés al llit a la seua habitació. I que no ho parlara amb ningú... Això va accelerar la decisió del meu fill de anar-se'n a viure a temps complet a casa de sa mare., Estava cansat  d'anar d'una casa a l'altra i si un estrany l'expulsava del sofà, en vacances...Amb més raó...de matinada. Ignore si el meu fill va poder vore res...però era clar que jo havia perdut el control de la situació. I sa mare, per tal de protegir-lo, també, d'un ambient que va considerar caòtic...va decidir emportan-se'l.
Jasmine era inmensament gelosa, i molt escrupulosa, en la divisió del temps. Ja vaig dir-vos que durant el Ramadan únicament de nit, i en una xicoteta "finestra" en la que podia alçar-me, ens podien fer carícies. Únicament els caps de setmana, i no tots eren d'amants...per què damunt de tot la forma que tenia Jasmine de acariciar-me, fent-me massatges als peus o simplement tocant-me...em tractava, de forma sensual, i tot això es va quedar  en, no res...Vaig  Ja que decidirem portar in extremis una ajuda exterior, d'emergència...i va entrar Trini, en ma casa, i transformar-ho tot, posant ordre en la meua vida i en la meua casa, de forma radical...