Trini era, i és, una dona, molt activa i amb unes històries que havien enfortit el seu caràcter. La vida pega moltes, i més si ets capaç d'encarar-la, com la Trini, d'una forma dura i sense ambigüitats. Jo, romania amb el meu silenci habitual, bocabadat per les històries d'una vida agitada i valenta d'una dona amb perspectiva i ganes de viure, espentada pels esdeveniments i per la seua voluntat d'esperit lliure. Va nàixer i va viure a l'Àfrica filla d'una dona ben plantada procedent de l'exili sahrauí.. Va estudiar a França, i es va escapar de casa amb catorce anys, fart de les pallisses de son pare, un valencià de poble, amb una mentalitat racista, que va acabar vivint primer a Timbuctú i després a l'Alt Volta. Empresari agressiu, que es creia benefactor dels seus treballadors però era un explotador caritatiu més. Va fer prompte fortuna. Ja sabem que la caritat cristiana comença per un mateix. L'odi de la Trini per son pare era profund amb poques possibilitats de perdó, almenys en vida. Una biografia de la Trini, que estava a la meua cura, amb la gossa Nya, em va fer companyia i va viure amb mi almenys un parell d'anys, em tractava de forma molt autoritària i decisiva però. Pot ser jo necessitava algú que em fera un tracte així, exigent i dura. Però quan va aparèixer en escena, una altra dona, el conflicte estava servit. Els caps de setmana es feia càrrec de mi Pam. Una dona, procedent de la protecció social, amb un perfil molt diferent, havia segut quasi monja, mentres la Trini, venia del voluntariat, real. Al principi, Pam, era afable i carinyosa, però mantenint certes distàncies. Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada