Cosmonauta Gitana i VII

Cosmonuta Gitana i VII
La calma ha retornat a les ments atordides, després del trerrible sacseig, que
tot i quedant-se adormits prompte sonmien plàcida i tranquils com nadons:
La cosmonauta Samara arriba a la vora del cràter Bentham. Ha aconseguit
amagar de forma clandestina un fetus en el seu interior que hi viu fa nou mesos.
Va a parir-lo en Mart. Agenollada sobre la vora del llac glaçat i amb un plaer
que recorre la seua columna ha aconseguit parir-lo.Un plor segueix al tallar
ella amb les seues pròpies dents el cordó umbilical. De la placenta sorgeix una
catifa de flors, de clavells rojos dels que emana una potent font d'aire que
fa emergir una atmòsfera. És possible respirar. Viure. Un nou planeta ha nascut.

La missió a Mart ha finalitzat. Els cosmonautes complaguts brinden amb vodka
glaçat pel futur del nou planeta. És possible respirar. Viure en el planeta Mart.
La cosmonauta Samara arriba amb una xiqueta en el seus braços. Està agitada i
nerviosa:"Tinc notícies que donar-vos". "Ja ho vegem" responem els tripulants
indiferents, i continua la cosmonauta gitana "a banda d'aquesta preciositat tinc
noticies de la Terra" i afegint amb vehemència "Una geganta de vin-i-dos metres
d'altura i cabells color rosa, rosa del desert, va de gira per les ciutats del planeta
Terra cantant amb una guitarra..." I per escoltar la cançó totes les pantalles restaren
en silenci.
FI

Cosmonauta gitana VI

Cosmonauta gitana VI
Una cancó similar a aquesta: El nostre món es transforma amb la bellessa,
mentres la curiositat dels cossos atrau la ventura de les abraçades.
Besades amb tempteig copsa els estels fugaços.
Són besades tan precioses com les nits on els cossos s'entrellacen.
A l'interior de la Nostromo l'agitació física a seguit a la confusió de les cordes
sobre la pantxa de la nau. La calma ha vingut ràpidament a les atordides ments
de la tripulació que s'ha quedat adormida. I prompte somnien amb placidesa:

 continua...

Cosmonauta Gitana V

Cosmonauta Gitana V

Prompte succeeix quelcom esborronador. Des de la nau detecten un rebombori que
s'acosta. La nau comença a vibrar, a remoure's de proa fins al pont de comandament.
Els pocs objectes que no són fixos cauen sorollosament. La tripulació contempla estabornida
com s'acosta amb passes de gegant una dona de vint-i-dos metres d'altura. Porta un vestit.
a ratlles color pastís i cabells color rosa, com les roses del desert. Porta a la mà una vara. Va
acompanyada d'un altre ésser gegantesc, un lleó de cabellera elegant i mirada oberta.
S'acosten a la Nostromo i la geganta s'expressa en llengua romaní que el lleó anirà
traduïnt amb llengua pausada:   vaig a cantar-vos una  cançó. Per a no defallir però, heu 
de tapar-se les oïdes. Sols la vostra ànima pot escoltar-la.
La tripulació obeeix veloç, amb l'espenta del terror. Tiren mà de l'únic objecte disponible
per acatar les ordres: el quadern de bitàcora de la nau. Amb les seues fulles fan boletes
de paper i es tapen les orelles i en aquell instant el capità xinès recorda com la nau espacial
s'assembla llunyanament a una guitarra: el pont de comandament fent de clavilles, el mànec, com a cos principal de comunicació amb la nau  i la caixa de ressonància com secció de les instal.lacions cientifiques i allojaments. Sols a un gitano se l'hi ha pogut ocòrrer dissenyar una nau
una nau espacial..!.cridava el capità xinès.
Ja amb tota la tripulació amb les orelles tapades amb boletes de paper, la geganta va avisar: poseu-vos el cinturó!  que el lleó va traduïr com  agafeu-vos com pugau!  
I agafant la nau espacial com una guitarra va cantar una cançó molt similar a aquesta:
(continua)

 

Cosmonauta gitana IV

Cosmonauta gitana (IV)

Al acabar de exposar el missatge que contenia el xiuxiueig del lleó
agafa a les palpentes la guitarra, comença a cantar una cancó com
aquesta...
"Merda",crida la cosmonauta gitana "he oblidat la guitarral!"
A l'activar-se la càmara, la tripulació que es troba en el pont de
comandament de la Nostromo: "aci i en tota la nau no hi ha cap
guitarra" digueren mentres esclataven en riallades. Aquestes riallades
recorrien la dèbil atmòsfera del cràter Bentham. "Això ho vorem de seguida",
Al tallar la comunicació Samira va pujar a la motonau i va tornar a la
Nostromo a gran velocitat.

 

Cosmonauta gitana III

Cosmonauta Gitana III.
Un somni paregut a aquest:
Una dona gitana dorm de gairó a la llum de la lluna. Se li acosta amb felina tendressa
un lleó que li xiuixiueja a l'orella dreta: desperta i encén els estels. Ella es desperta
desemperesint-se. Remuga fregant- se els cabells rosa, com les roses del desert. Mira
al seu voltant i amb la vara que té entremans va encenent els esten la vara
al damunt de l'horitzó on creixen fugaçment de forma segura vint-i-dos estels blavencs.
Al finalitzar les ordres del lleó, la gitana agafa la guitarra que tenia al seu costat i comença
a cantar una cançó com aquesta...
Continua...

Cosmonauta gitana II

Cosmonauta Gitana II
La viatgera espacial tenia clar quin era el pacte amb la NASA:
llibertat total per als nòmades gitans en la missió espacial a canvi
de l'èxit en un propòsit secret amagat a la tripulació. Excepte a
Indira. La cosmonauta ha arribat a la vora del cràter, ha baixat
de la motonau i ha baixat al fons del Bentham. Allà, en un racó en mig
del glaç, s'ha llitat de costat entrant en una son profunda. Des
de la Nostromo la tripulació que contemplava l'escena, desconecta
les càmares per no pertorbar-la i deixar-la somniar. Un somni com
aquest:
(continua demà)

Cosmonauta gitana

La Cosmonauta gitana  (Conte)
El dia que la primera cosmonauta gitana posà el peu en el planeta Mart
les pantalles restaren en silenci. El primer ésser humà en el planeta roig,
donà cinc passos i deixà amb suavitat una flor en forma de clavell que prompte
va ser un record.

Després de quasi un any de viatge, els satel.lits de Mart, i també bessons,
Fobos i Deimos observaren l'arribada de la nau espacial Nostromo, amb
 sis tripulants al seu interior. Malgrat la resistència dels xinesos, l'opciò decisiva
 que el primer ésser humà en posar la seua emprenta en la rovellada superficie de
 Mart fos la tripulant gitana fou ben vista pels russos:
 seria Samara Indira, gitana amb arrels europees.Malgrat que la financiació
era en gran part xinesa, la tecnologia era original dels nòmades
gitanos. El tripulant brasileny va suspirar i va informar que el seu coraçao bategava
amb l'emoció de la mar acaronant Copacabana.

Samara tenia plans ben marcats. Pujà a la xicoteta motonau per tal d'explorar
el cràter Bentham, d'onze kilòmetres de diàmetre, i s'acostà amb un suau impuls
direccional a la vora nord.
(continua)

Hansel i Gretel amb la Lluna..

Aixi com Hansel i Gretel sòn guiats
amb la llum de la Lluna
al bell mig del bosc ,també


el minotaure viatja contra la bruixa,
l'intel.lecte...
Cal recordar que la bruixa


Pretenguè enganyar

Gretel.. 

Alberoni i l'amistat.

"por ello resulta dificil la amistad entre antiguos
enamorados, precisamente porque en ellos sigue
actuando el deseo del paraiso perdido y el resentimiento
de quien no supo realizarlo en un tiempo y no sabe ahora
evocarlo. La amistad solo puede surgir cuando estos
fantasmas se desvanecen,casi siempre cuando ambos
vuelven a enamorarse.Sólo un nuevo enamoramiento
destruye el resentimiento." F.ALBERONI.La amistad.

n
fotografia weegee.1940

Tantra de la rueda del tiempo

"sin miedo,de buena fe
y sin esfuerzo,
dejad surgir del espacio vacio del espiritu
gestos divinos y movimientos
de baile desconocidos."
Tantra de la rueda del tiempo.

Foto d Weegee.1940.

Neruda i V.A.Estellés

"de vegades també arribava neruda, mirava
a un costat i a l'altre amb aquells ulls d peixot
sota  la seua gorra es seia al divan mirava
encara amb certa cautela, no pots fiar-te mai
em deia agafant-me del braç...ell es treia d'una
butxaca una primera edició de quevedo i una
segona edició de fray luis d león...llavors,
en uns gots aculats d'un vidre d'a dit bevia  el vi negre

es treia un
calcetí i improvisava un poema mentre el dit gros del peu
descalç sobresortia indòmit..."
Quadern de 1962. Fragments.V.A. Estellès.

desactivar malsons

Allò més útil en deixar anar les nostres pors

és el sentit de l'humor.

Poemari de la Lluna III

Ara que van ploure estels fugaços
els sentiments mouen el cos
en la mateixa destinació.
De forma temperada, un estel fugaç capturat al vol
val com els ocells que setgem al'horitzó del cel.
Una mirada buscant la complicitat dels amants
Encisats per la nit hermosa que s'acosta.

Poemari de la Lluna II

Tasta la textura de la nit
amb els fils escampats pel cor.
Mentres, els somnis acaronen els astres
i trobem la tendresa
amb els besos
que mouen la música de l'Ànima.
I quan somrius,
la força de les caricies
són més duradores
amb el vent que habita
tots els desitjos entremaliats.

 

Borges i els somnis.

"Recordó que los sueños de los hombres
Pertenecen a Dios y que Maimónides dijo
Que son divinas las palabras de un sueño, cuando

son distintas y claras y no se puede ver quien las dijo."
J.L.Borges "El milagro secreto" en "Ficciones". 1956.

Poemari de Lluna I

La cua de l'estel
va creuant-se amb la teua mirada
certa d'AGITACIÓ entre suspirs.
Has canviat tant que a tocar campanes
et capgires en el teu si interior.
Poc a poc llisca sobre la teua pell
la teua consciència alada.
Quan dibuixaves els núvols
les teues mans portaven la determinació
dels àngels savis amb memòria enlairada.
Ara que dibuixes ocells
tot va massa ràpid
per contindre els somnis
i tancar la caducitat de les fulles.
Aconseguir veure de lluny l'illa desitjada
quan per fi despertaras demà
amb la llum de lluna i els ulls oberts
de bat a bat amb papirs fets de sentits
oberts als quatre vents del llac abans glaçat.

Cor glaçat

Diuen que fa una xafogor horrible,
a mi el desamor em deixa però
el cor glaçat.

Hemingway, poeta.

Poema neotomista
"El Señor es mi pastor, no
                 le necesitaré mucho tiempo."
Ernest

Hemingway. Paris. 1926

El cor es el lloc de la imaginació

'Gracias a la plegaria, el corazón puede distanciarse. ..de la situación dialógica limitada del psicoanalista...la transferencia, como dijo Jung, es una atención religiosa a lo impersonal, a las personas d lo imaginal. La transferencia, el misterio de la terapia, sólo es capaz d avanzar o esplazamos el corazón desde su modo confesional d experiencia hasta una reacción de deprecatoria."James Hillman "El pensamiento del corazón".

Allen Ginsberg:"the weight of the world is love"

El poeta Allen Ginsberg ens diu que a sota el pes de la soledat
l'amor és una càrrega ha de dur-se malgrat la seua naturalesa
contradictòria: al poema: "Song" ens diu que "No rest without
love/ no sleep/ without dreams of love." malgrat que el pes
de la càrrega és disuasori tota aquesta recerca té un  objectiu
que declara al final del poema: " I wanted:/ I always wanted/
 I was
 wanted/to return to the body  where i was born In."
 assenyalaria q aquesta ciularitat per a que
 vages fen-te la idea de les armes sols sirven si van a
fer-se usar. i tinc la idea.Demà més.!,

Atxaga y la vaca en el desierto.

"Una vaca que quiera ser una vaca de verdad, y no

una vaca tonta, acabará topándose con el desierto:

no conseguirå cumplir su deseo sin antes conocer

el amargo reino que, lejos de este mundo, sólo

puede ofrecerle arena. Y entre la arena, sin una 

brizna de hierba...la vaca creerá enloquecer."

Bernardo Atxaga. "Memorias de una vaca".

El MInotaure crida a la porta del subconscient.

El Minotaure crida a la porta de l'inconscient.
Sap poca cosa del  seu interior, ja que va deixar d
sommiar amb tots sis sentits desperts
i la intuició adormida però.
Ara per fi, toca sommiar de debò i
començar a canviar el seu sistema d creences.

Una bola d nata topa amb Miquel català.

"M'ha envestit una gran bola de nata

No sé si em podré recuperar".

Del poemari " Cavallet de mar de

 Miquel Català.

Orfeu reviscolat segons Virgili.

Per què, trist Euridice amb tant d dolor vares desaparèixer?
Per què el càstig a Orfeu es torna arrere contra tu?...
A més va poder detindre el carro de la Lluna que s'arrossega
entre estels, i tu, verge dels mesos, detingueres els seus cavall
abandonant la nit, per escoltar la seua lira.

VIRGILI.

Charles Reznikoff

Paul Auster parla del poeta Charles Reznikoff, de la poesia com a art
de la soledat i de l'exili, poesia descriptiva urbana, amb la paraula precisa
i el gest contingut:
NIT DE LLUNA
Les ombres dels arbres jauen en tolls negres en el camps.
Tanmateix es tracta quasi sempre de poesia urbana, de la seua ciutat, NY
que passejava tota a peu:
EL PONT
Ossos d'acer en un núvol.
Segons Auster es tracta de poemes que, com una fotografia de Cartier-Bresson,
capten el moment decissiu. Tant del paisatge urbà com dels pèrsonatges que
hi apareixen:
El homeless amb les sabates trencades
i la roba bruta i clivellada,
les mans i la cara brutes,
trau la pinta de la butxaca
i es pentina amb molta cura.
Reznikoff va viure quasi tota la seua vida en la foscor, va tindre cert
reconeixement a l'edat de setanta anys, i la va viure sense ressentiment. Auster
finalitza diguent que encara que a la gent li coste escoltar algú que parla en
veu baixa, sabia que al final el sentirien.

Enfortiment (Poema de Kavafis)

"Qui vol fortificar-se l'esperit
que fugi del respecte i de l'obediència.
Algunes de les lleis observarà,
però molt més sovint transgredirà
lleis i costums i de l'admesa
i inadequada honestedetat s'apartarà
Dels goigs molt aprendrà.
No tindrà por de l'acte destructor:
cal derruir la meitat de la casa.
Això en el seny, plé de virtut, s'acreixerà."
En homenatge al poble grec.
Poema de C.P. Kavafis.
Traduït per Gabriel Ferraté.