Cosmonauta Gitana V
Prompte succeeix quelcom esborronador. Des de la nau detecten un rebombori que
s'acosta. La nau comença a vibrar, a remoure's de proa fins al pont de comandament.
Els pocs objectes que no són fixos cauen sorollosament. La tripulació contempla estabornida
com s'acosta amb passes de gegant una dona de vint-i-dos metres d'altura. Porta un vestit.
a ratlles color pastís i cabells color rosa, com les roses del desert. Porta a la mà una vara. Va
acompanyada d'un altre ésser gegantesc, un lleó de cabellera elegant i mirada oberta.
S'acosten a la Nostromo i la geganta s'expressa en llengua romaní que el lleó anirà
traduïnt amb llengua pausada: vaig a cantar-vos una cançó. Per a no defallir però, heu
de tapar-se les oïdes. Sols la vostra ànima pot escoltar-la.
La tripulació obeeix veloç, amb l'espenta del terror. Tiren mà de l'únic objecte disponible
per acatar les ordres: el quadern de bitàcora de la nau. Amb les seues fulles fan boletes
de paper i es tapen les orelles i en aquell instant el capità xinès recorda com la nau espacial
s'assembla llunyanament a una guitarra: el pont de comandament fent de clavilles, el mànec, com a cos principal de comunicació amb la nau i la caixa de ressonància com secció de les instal.lacions cientifiques i allojaments. Sols a un gitano se l'hi ha pogut ocòrrer dissenyar una nau
una nau espacial..!.cridava el capità xinès.
Ja amb tota la tripulació amb les orelles tapades amb boletes de paper, la geganta va avisar: poseu-vos el cinturó! que el lleó va traduïr com agafeu-vos com pugau!
I agafant la nau espacial com una guitarra va cantar una cançó molt similar a aquesta:
(continua)
Prompte succeeix quelcom esborronador. Des de la nau detecten un rebombori que
s'acosta. La nau comença a vibrar, a remoure's de proa fins al pont de comandament.
Els pocs objectes que no són fixos cauen sorollosament. La tripulació contempla estabornida
com s'acosta amb passes de gegant una dona de vint-i-dos metres d'altura. Porta un vestit.
a ratlles color pastís i cabells color rosa, com les roses del desert. Porta a la mà una vara. Va
acompanyada d'un altre ésser gegantesc, un lleó de cabellera elegant i mirada oberta.
S'acosten a la Nostromo i la geganta s'expressa en llengua romaní que el lleó anirà
traduïnt amb llengua pausada: vaig a cantar-vos una cançó. Per a no defallir però, heu
de tapar-se les oïdes. Sols la vostra ànima pot escoltar-la.
La tripulació obeeix veloç, amb l'espenta del terror. Tiren mà de l'únic objecte disponible
per acatar les ordres: el quadern de bitàcora de la nau. Amb les seues fulles fan boletes
de paper i es tapen les orelles i en aquell instant el capità xinès recorda com la nau espacial
s'assembla llunyanament a una guitarra: el pont de comandament fent de clavilles, el mànec, com a cos principal de comunicació amb la nau i la caixa de ressonància com secció de les instal.lacions cientifiques i allojaments. Sols a un gitano se l'hi ha pogut ocòrrer dissenyar una nau
una nau espacial..!.cridava el capità xinès.
Ja amb tota la tripulació amb les orelles tapades amb boletes de paper, la geganta va avisar: poseu-vos el cinturó! que el lleó va traduïr com agafeu-vos com pugau!
I agafant la nau espacial com una guitarra va cantar una cançó molt similar a aquesta:
(continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada