Orfeu s'encara a l'amenaça de les sirenes
amb la temperança de qui sap el seu destí.
Agafa la trompeta,
i amb un estil entre blanc i negre,
entre Chris Botti i Miles Davis,
talla les cançons embafoses
de les sirenes embogides.
Els argonautes han superat la prova
I s'encaminen amb l'orgull
De saber-se units amb la música
Contra l'amenaça de les arpies.
Són pecadores d'estiu
Penedides d'hivern.
I molt prompte la guerra de sexes
De la que parlara Leonard Cohen
Serà la realitat més corporal.
La victòria és impossible per cap bàndol:
sols la poesia pot unir les ànimes
d'ambdós sexes.
Però el conflicte contra el patriarcat
és necessari. Sols fa falta
la trompeta d'Orfeu i el telar de Penélope.
I teixir una tela quen ens tape del sol i la pluja.
Preferisc això, sopar i després estimar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada