dissabte, 14 de març del 2015

El viatge a l'illa de L'Albir

Era un viatge interior on els somnis més profunds
esdevenien d'una serenor com l'estanc d'un palau submergit.
Al bell mig naixien a escala petita tots els cims del subsòl
argentats de neu fluïda amb el ritme dels reflexos
de gestualitat acompasada.
Per fi l'alliberament de sentiments captius
trencava les ones d'un destì no escrit.
Ara s'encetava una sòlida lluna que ja no era un mirall:
els meus peus veien l'eixida joiosa d'un sol nou.