diumenge, 24 d’abril del 2016

Amor i Ironia (XX) La repressió de les passions.

La repressió de la passió, mitjançant la racionalitat, és la via convencional trasmessa per l'herència platònica i pel dualisme cartesià. Raó oposada a passió. Com a dues realitats distintes, que s'enfronten en un duel que ha d'acabar amb el control de la passió. Aquesta pot destruir-nos i a soles hi ha excepcions molt concretes, com la dels amants que tenen llicència, en un espai i temps determinats, de deixar-se'n dur per la passió.
Freud assenyalarà que un control excessiu de les passions ens duu a enmalaltir. Tanmateix, s'ha de posar barreres, mòbils, a les passions, ja que en cas contrari la pròpia natura podria acabar amb la racionalitat dels nostres actes. És necessari, per tant, una educació il·lustrada del superego per dominar les passions...amb moderació.
A la visió que oposa Raó i Passió hi ha altres concepcions a considerar...Montaigne i Spinoza, per exemple. Començant per aquest últim, Spinoza entén l'ànima humana com una potència de la passió. La passió és la que ens fa viure... Tanmateix les passions poden moderar-se, enfrontar-se entre si, en un joc de passions on la dignitat pot moderar la sexualitat, per exemple. 
(Continua)
Boston, maig 2015