La expedición de la Kon-Tiki és el primer llibre del que tinc memòria haver llegit. Memòria juvenil, ja que altres llibres ocuparen la meua infantessa, però és aquest llibre d'aventures, és un llibre de viatges purs, el que ocupa la meua memòria conscient. La inmensitat de l'oceà Pacífic, amb unes nits on la solitud anava acompanyada de milions d'estels, sense més vida que la podia oferir la mar amb els seus riscos viatjant en un fràgil rai. Tot per la pretensió de mostrar al món que les poblacions de les illes del Pacífic podien, almenys en part, provenir de Sudamèrica, incloguent el misteri de l'Illa de Pàsqua, on part de la població eren barbuts de rostre clar, com els habitants de l'antic imperi Inca. I molt semblants als cinc noruecs, que gossaren encetar un viatge amb la intenció, o pot ser era una excusa, de posar a prova una teoria etnològica. Encara conserve el llibre que va ser objecte de la meua atenció emocionada quan tenia quinze anys. I encara vull mantindre el desig d'una aventura que no es pot ajornar: l'aventura de viure i viatjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada