Era, una volta en un espai i en un temps molt pròxim, una xicona, que llaurava la terra, per plaer més que per necessitat. A la xicona li deien la xica de la terra. Era de procedència urbana, i respirava la terra, però amb la naturalitat de qui li era pròxima als seus arrels. I tot va ser així durant un pam d'anys. A més estava enamorada d'un llaurador de pensament primitiu, la qual cosa li feia topar, malgrat tot, amb la seua sensibilitat oberta i amb un desig intern d'origen misteriós: havia de viatjar
a un país ben llunyà. Eixe impuls subterrani, d'origen desconegut i persistent, li va fer tallar sense molts drames, encara que amb patiments conseqüents al desamor, i encetar la seua vida com a ésser lliure.
El seu primer viatge va ser cap al Nord d'Europa, molt al Nord, a les illes Fèroe, habitades des de molt antic per descendents de víkings i danesos. Malgrat la seua latitud són relativament suaus amb moltes pluges. En baixar del ferry que li va dur des d'Escòcia, fins a la capital Torshavn, va romandre en una marquesina solitària tot i esperant l'autobús. Es va quedar adormida.
En despertar va adonar-se'n que estava en un lloc obscur amb l'única llum d'un foc a la llar. Semblava una cova i no se sentia res excepte les guspires de la llar i un perol que cantava en un racó. D'esquenes una figura semblava remenar el perol i cantar una cançó. Aleshores, de sobte, la figura va girar-se. Però abans d'emetre cap so, la veu de la fosca figura va restar tallada pel soroll d'un llamp a l'exterior de la cova.
(continúa)
a un país ben llunyà. Eixe impuls subterrani, d'origen desconegut i persistent, li va fer tallar sense molts drames, encara que amb patiments conseqüents al desamor, i encetar la seua vida com a ésser lliure.
El seu primer viatge va ser cap al Nord d'Europa, molt al Nord, a les illes Fèroe, habitades des de molt antic per descendents de víkings i danesos. Malgrat la seua latitud són relativament suaus amb moltes pluges. En baixar del ferry que li va dur des d'Escòcia, fins a la capital Torshavn, va romandre en una marquesina solitària tot i esperant l'autobús. Es va quedar adormida.
En despertar va adonar-se'n que estava en un lloc obscur amb l'única llum d'un foc a la llar. Semblava una cova i no se sentia res excepte les guspires de la llar i un perol que cantava en un racó. D'esquenes una figura semblava remenar el perol i cantar una cançó. Aleshores, de sobte, la figura va girar-se. Però abans d'emetre cap so, la veu de la fosca figura va restar tallada pel soroll d'un llamp a l'exterior de la cova.
(continúa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada