És l'esport, particularment el futbol, un anestesiador de les ments o té un potencial revolucionari per explorar? Es pregunta Javier Bassas a propòsit de recull d'articles signat per Pier Paolo Passolini entre 1957 i 1975, publicat per l'Editorial Contra amb el títol Sobre el Deporte (2015). Cal recordar que Passolini era practicant amateur de fútbol i tifosi del Bolonya, equip de la ciutat on va nàixer. El traductor de l'obra, en un Postfaci intel·ligent i equilibrat matissa la distinció que realitza Passolini entre qui practica un esport amateur i qui contempla des del sofà l'espectacle, com un consumidor més. Al cap i a la fi, el practicant de futbol de barri porta la samarreta del seu ídol, entrant en l'espiral del consum.
Per Passolini el futbol té el seu propi llenguatge poètic, expressat en el gol i el regateig. I la passió pel futbol no pot estalviar la critica i la reflexió, l'endinsament en els cossos i en la ideologia competitiva que dona suport a l'espectacle de masses.
El potencial de canvi vé per la promoció de les infraestructures de l'esport amateur, i per la relativització de l'espectacle de masses com a gestió dels afectes, en particular de la circulació de missatges banals.
Per Passolini el futbol té el seu propi llenguatge poètic, expressat en el gol i el regateig. I la passió pel futbol no pot estalviar la critica i la reflexió, l'endinsament en els cossos i en la ideologia competitiva que dona suport a l'espectacle de masses.
El potencial de canvi vé per la promoció de les infraestructures de l'esport amateur, i per la relativització de l'espectacle de masses com a gestió dels afectes, en particular de la circulació de missatges banals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada