Eva va eixir del Paradís, de la mà d'Adam, un poc desfeta pels esdeveniments. Tot havia estat massa ràpid. La creació de l'Ésser Suprem pot ser va ser una idea poc convenient però ja estava fet. Ara caldria refer les ferides i no deixar que el caràcter aspre d'aquest ésser tot poderós ho emmerdara tot amb la seua omnipotència. Per què havia nascut així? Per què no podia haver estat bonhomiós i agradable? El seu secret havia de romandre estalvi en el paperet que havia inserit a la seua boca, o bé, al contrari, havia de desvelar-se? Mentre pensava interiorment va assolir una idea...pot ser genial...o massa torta... I si l'Ésser Suprem necessitava de la seua pròpia Evolució, d'un creixement per tal de madurar i esdevenir un poc més...humà?
(Continua)
(Continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada