Eva, que en eixir del Paradís va sentir-se més còmoda i lleugera, va arrodonir el pas i va seure sota l'ombra d'un esbarzer solitari. El paisatge era molt similar al del Paradís, amb valls feréstegues i rius amples amb corrents fresques per apaivagar la sed de dues persones, encara eren sols dues persones, i de molts més, així com tota la resta d'éssers vius que hi vivien.
Eva va adreçar-se a Adam amb veu dolça però clara: "hem de tornar al Paradís i bescamviar aquell ésser terrible que hem creat per un altre ésser més humà". "Com?" va respondre Adam, "Ara ja està fet...jo no pense tornar. A més va ser idea teua..." va dir amb reprotxe maldestre. I és que un reprotxe no necessita ser contestat ni reconegut per la persona objecte de critica. A més si és injusta, com era el cas. Eva va quedar-se adormida molt prompte, estava cansada de tant de pegar-li voltes al cap...I va somiar un món...plé d'harmonia i justícia...com la terra promesa que s'havien acordat fundar ella i Adam en sortir del Paradís...
(continua)
Eva va adreçar-se a Adam amb veu dolça però clara: "hem de tornar al Paradís i bescamviar aquell ésser terrible que hem creat per un altre ésser més humà". "Com?" va respondre Adam, "Ara ja està fet...jo no pense tornar. A més va ser idea teua..." va dir amb reprotxe maldestre. I és que un reprotxe no necessita ser contestat ni reconegut per la persona objecte de critica. A més si és injusta, com era el cas. Eva va quedar-se adormida molt prompte, estava cansada de tant de pegar-li voltes al cap...I va somiar un món...plé d'harmonia i justícia...com la terra promesa que s'havien acordat fundar ella i Adam en sortir del Paradís...
(continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada