diumenge, 31 de juliol del 2016

El Gènesi contat a l'imrevés (VI)

(continúa del passat 5 de juliol)
Eva estava delerosa. Havia tornat al Paradís amb un únic objectiu: enderrocar al Ésser Suprem, que ella mateixa havia pastat amb les seues mans i fer-lo...més humà. Per assolir aquest objectiu únicament comptava amb la seua intel.ligència natural i l'ajuda, poc destra i beninentencionada però d'Adam...Va pensar que tenien poc a fer, ja que ells mateixa li havien donat trets que el feien omnipotent, omniscient,omnipresent, i altres característiques que li donaven un aire ferotge i indestructible. Al cap i a la fi tenia uns poders sobrenaturals, va considerar Eva, que fins i tot podia estar en tot moment llegint la seua ment, fent impossible qualsevol sorpresa. De sobte Eva va caure en una idea, senzilla i fàcil de dur a la pràctica...Va el.laborar una estratègia d'astúcia, subtil i eficaç, que amb l'ajuda d'Adam podia intentar capgirar la situació i poder viure amb tranquilitat i amb la seua presència d'autoritat irada suavit-zar-la "humanitzant" Dèu. Però com fer-la real? Com materialitzar-la essent, sense cap dubte, una empresa arriscada? Va pensar que seria possible sols amb una
condició:aprofitar la debilitat de Dèu, per enderrocar-lo i poder fer les mutacions esperades des de fa  temps, tant d temps, que pot ser maduraren en la Vall, i es perllongaren aquestos canvis sense adonar-se'n, que pot ser tindrien l'esperança d'un futur per allò que anomenarem "raça humana".
(continúa)