Segons la teòloga Elaine Pagels, els antics cristians, i els líders de la "secta" cristiana, es mouen amb diferents faccions en el context de l'antic imperi romà. Un sector, d'inspiració Paulina, amb Pau de Tars, i també els sectors inspirats en l'evangeli de Lucas, defensora de l'ascetisme i del domini sobre les dones, responsables del "pecat original", i una versió més moderada, que acabarà imposant-se, en principi, més tolerant i que acceptava assumptes pràctics, com el divorci, o la mateixa esclavitud en alguns casos.
Tanmateix l'oposició a l'imperi va extenent-se, en especial al negar-se els cristians a retre culte a l'emperador, la qual cosa era inadmisible no puguent-se considerar bons ciutadans. La clau en aquesta fase apassionant de l'emergència del cristianisme, que durà a la seua "oficialització", és la defensa de la llibertat. En aquest sentit aquestos primer cristians, s'aliaren amb filòsofs dissidents, en la defensa de la llibertat, inclosa la llibertat d'expressió al defendre que l'ordre no pot fundar-se en les pretensions divines de l'autoritat i de l'Estat, sinó en les qualitats de cada ésser humà, incloses homes i dones. És de gran interés l'evolució d'aquest pensament, que quedarà anorreat, si incloguem la presència dels anomenats "gnòstics", considerats en principi heterodoxes, si també tenim present que els líders del moviment articularem estratègies d'organització comunitària. (Continúa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada