La Dama del Llac (IV)
Ara ja sabia que el seu pretenent encara l'estimava. Tanmateix, sols ella, i ella de forma lliure, podia llevar els fils que encara la nugaven al Llac. I de forma cartesiana pren una ferma decisió: Qui no existeix, no dubta es diu cap al seu interior. S'alça del mig de l'habitacle i en la paret del fons comença un dibuix. Una figura animal comença a pendre forma. Una forma d'abella, amb un agulló acerat i unes ales ràpides amb capacitat de d'aprofitar el vent de l'oest. L'abella, amb unes dimensions gegantines, es fa de sobte viva mentre desperta de l(a ment que la imaginada: la ment de la Dama, el somriure de la qual transita les emocions des de el racó més amagat del seu cor fins la piel suau que fa nàixer tots els sentits. En la paret d'enfront d`on ha dibuixat l'insecte brunzidor dibuixa un gran forat per on ix a llom de l'abella, fugint de la lluita de la que es sap, carregada de raons, que eixirà victoriosa.
El tribunal, a la porta del qual tot el poble espera un veredicte, amb el supòsit que no ha hagut deliberació: han declarat culpable a la teixidora i artista. I a la pena màxima. És condemnada, en absència, d'un judici ràpid amb l'espenta de la por dels ignorants. A l'eixida del sol s'executarà la sentència: tallar-li les dues mans, cosa sinistra per a una artista. (Continuarà)
Ara ja sabia que el seu pretenent encara l'estimava. Tanmateix, sols ella, i ella de forma lliure, podia llevar els fils que encara la nugaven al Llac. I de forma cartesiana pren una ferma decisió: Qui no existeix, no dubta es diu cap al seu interior. S'alça del mig de l'habitacle i en la paret del fons comença un dibuix. Una figura animal comença a pendre forma. Una forma d'abella, amb un agulló acerat i unes ales ràpides amb capacitat de d'aprofitar el vent de l'oest. L'abella, amb unes dimensions gegantines, es fa de sobte viva mentre desperta de l(a ment que la imaginada: la ment de la Dama, el somriure de la qual transita les emocions des de el racó més amagat del seu cor fins la piel suau que fa nàixer tots els sentits. En la paret d'enfront d`on ha dibuixat l'insecte brunzidor dibuixa un gran forat per on ix a llom de l'abella, fugint de la lluita de la que es sap, carregada de raons, que eixirà victoriosa.
El tribunal, a la porta del qual tot el poble espera un veredicte, amb el supòsit que no ha hagut deliberació: han declarat culpable a la teixidora i artista. I a la pena màxima. És condemnada, en absència, d'un judici ràpid amb l'espenta de la por dels ignorants. A l'eixida del sol s'executarà la sentència: tallar-li les dues mans, cosa sinistra per a una artista. (Continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada