divendres, 18 de maig del 2018

La Dama del Llac (VII)

La Dama del Llac (VII)

Y el vaivé de la barca fa sotsobrar als amants. La força de la passió a espentat la barca en direcció al castell semisubmergit al mig del llac. Ës el lloc habitat en ocasions especials per la Dama. Ningú podia vorer qui vivia al seua interior. Al capbussar-se els cossos, són atrets pel magnetisme de les roques que envolten el Palau de la Dama del Llac. L'aigua els arrosssega fins la porta on vigila el gos de tres caps. Al'inici no reconeix a la seua propietària. Però al adonar-se'n del seu error enrolla les seues tres llengües com a forma de salutació. Ja a l'interior del Palau apareix un gran saló entapissat per escenes d'una cacera de cérvols:" ës per fer memòria de no menjar-res que tinga ulls" diu la Dama per explicar tal aristocràtica decoració. Amb el foc de la llar se eiuxuguen els seus cossos abraçant-se com mai ho havien fet abans. Més  tard ella prepara un té maragda. I es disposa a dibuixar sobre un gran full els seus pensaments. El barquer, pel seu compte tria un llibre escrit per Paul Auster. Es tracta d'un assaig on es recorda que Saint Exupéry va escriure el Petit Príncep en Nova York, Formant part d'una comissió que pretenia que els Estats Units entraren en la II Guerra Mundial contra els nazis i abandonaren la fins ara neutralitat que era majoritària entre l'opinió pública nordamericana. (Continua)