La Dama del Llac (i VIII)
La nit, seguida d'una altra nit, es transformà en abraçades que feren bategar els cors de l'artista i del barquer. Al mateix ritme. El barquer s'inclinà els seus llavis sobre la Dama, que es debatia entre la inclinació dels sentits que cremaven i l'interior del seu cos, complagut, de feliç estimada, com a criatura celestial que era. I la indecisió del futur marcat per l'aranya, que havia de tornar al fons de la imaginació.
Els núvols que havia dibuixat la La Dama s'extengueren com a fils de gingebre sobre l'horitzó. Deixaren enrere les aigües i el llac remant pausadament però amb ritme decidit. El castell quedava enrere reflexant-se a les glaçades aigües com un espill. A l'altre costat de l'oceà els esperava, entre badalls i les preses la velocitat de la gran Poma, amb els seus boscos metàl·lics de gratacels arrapant el nou capvespre. (Fi)
La nit, seguida d'una altra nit, es transformà en abraçades que feren bategar els cors de l'artista i del barquer. Al mateix ritme. El barquer s'inclinà els seus llavis sobre la Dama, que es debatia entre la inclinació dels sentits que cremaven i l'interior del seu cos, complagut, de feliç estimada, com a criatura celestial que era. I la indecisió del futur marcat per l'aranya, que havia de tornar al fons de la imaginació.
Els núvols que havia dibuixat la La Dama s'extengueren com a fils de gingebre sobre l'horitzó. Deixaren enrere les aigües i el llac remant pausadament però amb ritme decidit. El castell quedava enrere reflexant-se a les glaçades aigües com un espill. A l'altre costat de l'oceà els esperava, entre badalls i les preses la velocitat de la gran Poma, amb els seus boscos metàl·lics de gratacels arrapant el nou capvespre. (Fi)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada