Sexualitat i Amor.
Són nombroses les comdemnes de la sexualitat entre els filòsofs. Ja siga per influència de les religions i del puritanisme com per la desconfiança en els sentits, per part d'un racionalisme arrelat en els costums. Puritanisme i racionalisme són en el fons les sues cares de la ètica del treball, ja que la sexualitat pot entendre's com una amenaça a la cultura del treball i d'una organització social ordenada.Tanmateix es parla que vivim en una societat hedonista, farcida de continguts i missatges sexuals, cosa certa. En aquest cas entenem que la comercialització del sexe és una evidèncvia en una societat postindustrial on les xarxes digitals van transformant les relacions humanes. Tanmateix es conserva la matriu juevocristiana i la evolució futura d'aquesta matriu en el fons de la nostra cultura és poc previsible. Però ja sabem, contra la opinió il.lustrada, amb la excepció de Rousseau, que és viable una societat tecnològicament desenvolupada però fonamentalista en els costums, és a dir, no sols que impedisca la diversitat dins de la sexualitat, sinò que la comdemne i castigue als infractors
en elles. La condemna del cos i dels sentits forma part de l'herència juevo-cristiana dominant, de la qual s'esdevenen la culpa i la mala consciència per no reconèixer que som éssers capaços de gaudir del nostre cos, i del cos de la persona o persones que estimen, o senzillament pel dret a la fruïció dels nostres sentits, com a identitat de l'ésser humà. Si ens detindrem en les que en les propostes positives
en relació a la sexualitat. Entre elles, Montaigne i Nietzsche. I, per suposat, Bataille. Que les formes de la sexualitat humana puguem anomenar-se, disfressar-se, d'amor, és ja una convenció cultural. I totes les convencions culturals es trobem en un marge de transició cap a un nou indret, que com el núvol digital,és plé d'informació i no es troba, però, en cap lloc material.
(Continua)
