A Dialèctica de la Il.lustració Adorno i Horkheimer configuren uns prehistòria del racionalisme occidental on a la Odissea de Homer ja es produeix una divisió del treball: tret característic del capitalisme. Ulisses, l'heroi individualista i ple d'astúcia, sacrifica les seues mans per obtindré plaer a l'episodi de les sirenes, monstres femenins que canten les seues aventures per encandilar-lo cap a la seua autodestrucció. És plaer sense mans ja que va nugat a pal major mentres els seus companys treballen físicament sense obtindré cap plaer ja que porten les seues orelles tapades. La divisió del treball, entre res extensa i res cogitans, entre pensament i acció, allò físic i allò psíquic, representa un dualisme que ha marcat la nostra història des de Descartes, i que continúa, malgrat les evidències en contra, a hores d'ara, a la ciència i la cultura. La nostra imatge mental separa allò psíquic, la ment incansable capaç de foradar territoris ben llunyans d'allò físic i aquesta separació es materialitza en el treball capitalista i àdhuc en la societat digital. Malgrat que l'especialització proclama la seua eficàcia tècnica, n'és una excusa per concretar de forma velada l'explotació en el treball. Si a més a més incloguem la divisió sexual del treball, tindrem de forma creuada un intens sistema d'explotació on la natura amenaçant queda reclosa i explotada i on les dones són sirenes. Una amenaça tan lluent que s'amaga al si de la dona real el fantasma d'una natura que pot acabar rebellant-se en forma de canvi climàtic o catàstrofe mediambiental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada