La vida pot canviar en un instant.

El Minotaure respira tranquil a l'entrada del laberint. Està remugant i pensatiu. Qui coneix la seua  història sap per què va deixar de menjar carn humana, transformant-se en un vegetarià certament flexible. En alguna ocasió devora algú que s'atreveix, ja siga per què s'ha perdut al laberint ja fos per què encuriosit té la gosadia d'internar-se en l'habitatge del monstre, per ignorància o per mala fe. Tanmateix el seu aliment bàsic són les roselles que envolten el palau on es troba el laberint, construït per l'arquitecte Dèdal amb la intenció de fer impossible l'eixida del monstre. Intenció que es queda allà. Molts canvis ha patit l'escenari on hi viu el Minotaure.

Tots coneixen que el Minotaure entra i ix del laberint al seu albir. Els veïns de Palau estan acostumats a la presència de la bèstia, que a hores d'ara sembla un ésser gegantí però sense poder ser cap amenaça, ja fa temps que esdevé una imatge familiar. Els xiquets i les xiquetes corren al seu voltant quan el Minotaure ix a donar una volta o encetar algú del seus viatges. A voltes passen mesos fins que torna a l'illa de Creta, restant el laberint desert, navegant en el vaixell que el rei d'aquest reialme llunyà va posar a la seua disposició. El cap de tots els illencs, és un rei solitari que va topar amb la frustració de vore'r el seu projecte de sacrifici ritual interromput per la conversió del monstre al vegetarianisme.

(continúa)