(continua de la segona entrada del conte el passat 24 de novembre)
El bruixot calb d'ulls color clar, li va dir:
- Per superar les teues por sols tens que acostar-te a llegir i escriure sobre les ànimes que volen ser llegides
- Què vols dir?- Va dir ella astorada per l'aparició d'aquell personatge -Qui ets tú i com t'he diuen?
Jo no t'he cridat. Com saps què tinc por a escriure?
- Ho note per què no mires a l'horitzó ni als ulls de la gent i ajoques la mirada avergonyida. Va dir el bruixot creuant els seus braços. Em diuen Vincent Vincent, sí dues voltes Vincent, i sóc el cap del cercle xamànic d'aquesta contrada, et convide a un cafè i a explicar-t'ho tot tranquil·lament.
- Ho sent, senyor Vincent Vincent, però no puc deixar a mon pare a soles i he de collir les olives del seu hort, respongué Estel, que estaba dolguda per la invasió de la seua intimitat per un estrany que al cap i a la fi, per molt bruixot que fóra, era un estrany.
- T'enganyes dues voltes, va dir el bruixot, ens coneguem de vides anteriors, una vida anterior on fórem amics. I a més a més t'enganyes amb el teu pare. És major però podrà eixir-se'n. Les teues germanes poden ocupar-se. Portes anys sacrificant-te per ton pare.
Estel estaba torbada. Per a més intimidació el bruixot, pot llegir els seus pensaments. Sense el seu permís. Però la mirada profunda del bruixot li va provocar certa sensació familiar...Si pot ser es coneixien...d'una vida anterior, no sé. Encara que és possible...si creus en la reencarnació... aleshores Estel va deixar el poal ja ple d'olives a vessar al terra fangós de l'hort i va acostar-se a son pare per donar-li un gran bes tot i duguent-li a cau d'orella: "t'estime però necessite viure la meua vida i no la vida dels altres" I acompanyada per Vincent Vincent abandonaren l'hort i després el poble, per tornar a agafar un tren de tornada cap a la ciutat, ja de nit entrant. Amb el record de les oliveres plenes de fruits que pot ser mai ningú collirà, quedant escampats com a les restes d'un estrany trencaclosques. Si algú es capaç de reescrire-ho, i recomposar les figures que s'endivinen, es capaç de conquerir el seu futur, I Estel, al si del seu cor, sabia que podia ser lliure i trobar el seu camí.
(continua)
El bruixot calb d'ulls color clar, li va dir:
- Per superar les teues por sols tens que acostar-te a llegir i escriure sobre les ànimes que volen ser llegides
- Què vols dir?- Va dir ella astorada per l'aparició d'aquell personatge -Qui ets tú i com t'he diuen?
Jo no t'he cridat. Com saps què tinc por a escriure?
- Ho note per què no mires a l'horitzó ni als ulls de la gent i ajoques la mirada avergonyida. Va dir el bruixot creuant els seus braços. Em diuen Vincent Vincent, sí dues voltes Vincent, i sóc el cap del cercle xamànic d'aquesta contrada, et convide a un cafè i a explicar-t'ho tot tranquil·lament.
- Ho sent, senyor Vincent Vincent, però no puc deixar a mon pare a soles i he de collir les olives del seu hort, respongué Estel, que estaba dolguda per la invasió de la seua intimitat per un estrany que al cap i a la fi, per molt bruixot que fóra, era un estrany.
- T'enganyes dues voltes, va dir el bruixot, ens coneguem de vides anteriors, una vida anterior on fórem amics. I a més a més t'enganyes amb el teu pare. És major però podrà eixir-se'n. Les teues germanes poden ocupar-se. Portes anys sacrificant-te per ton pare.
Estel estaba torbada. Per a més intimidació el bruixot, pot llegir els seus pensaments. Sense el seu permís. Però la mirada profunda del bruixot li va provocar certa sensació familiar...Si pot ser es coneixien...d'una vida anterior, no sé. Encara que és possible...si creus en la reencarnació... aleshores Estel va deixar el poal ja ple d'olives a vessar al terra fangós de l'hort i va acostar-se a son pare per donar-li un gran bes tot i duguent-li a cau d'orella: "t'estime però necessite viure la meua vida i no la vida dels altres" I acompanyada per Vincent Vincent abandonaren l'hort i després el poble, per tornar a agafar un tren de tornada cap a la ciutat, ja de nit entrant. Amb el record de les oliveres plenes de fruits que pot ser mai ningú collirà, quedant escampats com a les restes d'un estrany trencaclosques. Si algú es capaç de reescrire-ho, i recomposar les figures que s'endivinen, es capaç de conquerir el seu futur, I Estel, al si del seu cor, sabia que podia ser lliure i trobar el seu camí.
(continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada