La Lluna ens fa abraçades

La Lluna vol que ens estimen,
Com a desvel i descobriment.
La Lluna ens segueix la mirada
Sempre atenta com un seguici
Al cap i a la fi és una fada.
La Lluna té un esguard
Que mai es distrau
D'allò important al si del baluard.
La Lluna riu, sempre riu,
Esdevé fluïda com la corrent d'aire
On contenta hi viu.
La Lluna m' ha despertat
Travessant el teu pati
Despullat ha recordat el sommi:
Les teues besades ha fet vèncer
El record de la benaurança
D'una trobada impossible d'empènyer,
Entre finestres a tots abasta.
El reflexe girat ens acosta
A tota certessa un dia com avui
que han dissortat tants sacrificis
De dins del cos al si de la pell
Ens trauran dels maleficis.