La xiqueta que no sabia escriure (IV)
Arribaren el bruixot i Estel a cas del mag, en realitat era un xaman que havia treballat d'oficinista fins que va abandonar-ho tot, viatjant a l'Amazònia Peruana i aprenent dels xamans bons. És cert que també hi ha de roïns, però aquestos sempre fan ús de plantes verinoses, contradint l'etimologia de farmacón, que vé del grec, i vol dir allò que mata i de forma simultània allò que cura. Segons els mestres que va tindre Vincent Vincent, el xamans roïns poden fer màgia negra amb plantes que sempre són i seran verinoses com la toé, la camallonga, la bobinzana, y otras muchas que espentaren a Vicent Vincent a no practicar el xamanisme amb cap substància psicoactiva sinó sols fent ús de l'esperit que pot moure les emocions i per tant, el cos.
La casa del bruixot era un petit habitatge de dues plantes en un carrer tancat dins d'una illa de cases. Amagat entre plantes que cobrien la façana de la vivenda el seu interior era ple d'objectes elegants i misteriosos, com els d'un palauet estil renaixentista: un gat de drap que cantava tangos, un xiulet de la selva que deia uiuiuiuy i un buda verd amb la boca oberta. El mag va acollir Estel al seu estudi, va seure-la còmodament i va quedar-se al seu costat fins que ella va quedar-se dormida amb una son profunda i sanadora. Per què sonmiar és la via per sanar...
(Continúa)
(Continúa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada