dilluns, 4 de juny del 2018

Les tres llunes (I)

Les tres llunes escampen la seua lluïssor pels camps d'Agost.
Tenen en comú totes les aventures viscudes quan eren joves
i no tenien complexos ni prejudicis com els adults.
La primera lluna, la més plena i la més grossa, tenia fama
de ser golafre però no ho era i les seues dimensions eren
producte de la imaginació dels nens, quan dormien, i
sonmiaven en una lluna gegant que els feia carícies en les galtes.
La segona lluna, la més roja i la més agosarada, era temuda
pels seus reflexos sobre les ànimes que s'enlairaven quan
feia vent de ponent per atemorir als porucs i pocasoltes.
La tercera lluna era prima com una lluna mora, elegant i
hermosa com una reina cavalcant sobre el desert, sola i feliç.
(Continua)