La festa va continuar entre llamps, que li donaven un aire elèctric a l'ambient, i meteorits vestits d'estels fugaços, que travessaven els cors de tots els presents. Aleshores va ocórrer un fet extraordinari...Una flor, mai vista per aquelles contrades de l'espai estelar, va créixer al mig de l'horitzó. I la flor va dir, amb veu plena d'autoritat i bellesa: "Comença a partir d'ara l'estiu des d'on poden nàixer totes les flors a cada instant.." Tanmateix, el Rei Sol, qui es qui mana en els assumptes, va interrompre a la flor i en un tres i no res, una flamarada poderosa va socarrar la flor deixant-la mascarada i lleja. Entre les rialles de molts dels presents i del mateix protagonista de la desfeta, les tres llunes feren un moviment cap a l'Est per eixir del cel. Era evident la seua disconformitat amb la violència solar. I la revenja lunar, molt prompte, donaria la seua llum pròpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada