Les tres llunes, ben informades, quadraren amb la quarta lluna, la lluna nova, o lluna negra. És la lluna que ningú veu, amagada com està sense llum però existent i real. La lluna negra va deixar esbalaïdes a les altres tres, la plena i grossa, la taronja i la lluna mora, feliç i sola. Va dir-les ajocant el seu cap obscur: aneu errades si penseu acabar amb el sol amb una mirada tendra. Farà falta la violència de tota aquesta part de la galàxia per poder transformar-lo. Destruir-lo seria un error fatal...
La seua llum és necessària per a la vida...tanmateix si que li fa falta una evolució: abandonar el seu masclisme històric...per una nova era on no amaguen els sentiments i les emocions sòlides per la força de la cuirassa dels mascles sense cor. Abandonar eixa gran velocitat per la lentitud de la suavitat de les carícies...lluitar per una revolució dels planetes més sensual i no mecànica...Que els cossos celestes s'acaronen sense la violència dels meteorits...Però, no havies dit abans, va interrompre la lluna roja que la violència era necessària?
La seua llum és necessària per a la vida...tanmateix si que li fa falta una evolució: abandonar el seu masclisme històric...per una nova era on no amaguen els sentiments i les emocions sòlides per la força de la cuirassa dels mascles sense cor. Abandonar eixa gran velocitat per la lentitud de la suavitat de les carícies...lluitar per una revolució dels planetes més sensual i no mecànica...Que els cossos celestes s'acaronen sense la violència dels meteorits...Però, no havies dit abans, va interrompre la lluna roja que la violència era necessària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada