Els futurs de les relacions amoroses II
En un article recent de Manuel Arias Maldonado "La vida irònica", l'autor fa referència a un
estudi de Eva Illouz, que proposa que les relacions sentimentals s'han convertit en el lloc
privilegiat pel desplegament dels moviments irònics. Les aspiracions a la eternitat, a la totalitat, a la autenticitat...trets de l'amor romàntic són erosionats per l'evidència i per una experiència simplement
lleugera que no colma els nostres anhels de perfecció. Per això la Ironia és necessària.
I ja deia Joan Fuster que la Ironia necessita de complicitat.
Revisitem, en primer lloc les tesi sociològiques de Eva Illouz publicades a ¿Porqué duele el amor?
Les tesi de l'autora argentina donen una clau: qui pateix mal d'amors, o de desamors, no pot capficar-se en abstraccions però cal confirmar que és la societat la que ha canviat i en hem de saber que una passió és possible, i que hi ha formes diferents d'estimar per a que les nostres expectatives no siguen ofegades per les nostres pretensions de romanticisme. El punt de partida és Jane Austen. I la clau heredera d'eixe model manllevat per un context radicalment diferent al del romanticisme proclamat per Austen es la paraula Compromís. Els canvis tecnològics i socials han provocat que eixa clau romàntica puga defallir i ens trobem sense substituts a l'altura d'unes expectatives que provoquem el que podrien anomenar anòmia amorosa.
(Continua)
En un article recent de Manuel Arias Maldonado "La vida irònica", l'autor fa referència a un
estudi de Eva Illouz, que proposa que les relacions sentimentals s'han convertit en el lloc
privilegiat pel desplegament dels moviments irònics. Les aspiracions a la eternitat, a la totalitat, a la autenticitat...trets de l'amor romàntic són erosionats per l'evidència i per una experiència simplement
lleugera que no colma els nostres anhels de perfecció. Per això la Ironia és necessària.
I ja deia Joan Fuster que la Ironia necessita de complicitat.
Revisitem, en primer lloc les tesi sociològiques de Eva Illouz publicades a ¿Porqué duele el amor?
Les tesi de l'autora argentina donen una clau: qui pateix mal d'amors, o de desamors, no pot capficar-se en abstraccions però cal confirmar que és la societat la que ha canviat i en hem de saber que una passió és possible, i que hi ha formes diferents d'estimar per a que les nostres expectatives no siguen ofegades per les nostres pretensions de romanticisme. El punt de partida és Jane Austen. I la clau heredera d'eixe model manllevat per un context radicalment diferent al del romanticisme proclamat per Austen es la paraula Compromís. Els canvis tecnològics i socials han provocat que eixa clau romàntica puga defallir i ens trobem sense substituts a l'altura d'unes expectatives que provoquem el que podrien anomenar anòmia amorosa.
(Continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada