Reflexions sobre el futur de les relacions anoroses. I
Amor i Postmodernitat.
Havent perdut credibilitat la idea burgesa d'Amor Romàntic, la societat veu als enamorats com una barreja d'enveja i paternalisme, les societat postindustrials veuen les relacions afectivo-sexuals com una eina més de consum, amb la opció de monogàmia serial, amb la rutina com a objecte triat...i amb la fi de la autenticitat. El pensament fragmentari a que sembla emplaçar-nos les xarxes socials provoca, per altra banda, la fi de la narrativitat. Ja no tenim un referent que faça front a una idea d'Amor, ja siga entés como rebel.lia o com a ideal de fusió: tots els amors són iguals i l'únic fil conductor és la necessitat de substituir l'objecte amorós per un altre quasi idèntic, amb l'obsolescència
quasi programada com a telló de fons. I si tot això ha estat possible és per efecte de la revolució digital i els canvis tecnològics en l'esfera laboral i les relacions socials. A partir d'ara seguirem l'anàlisi de Byung-Chul Han, filòsof pesimista d'origen coreà en llengua alemanya, criticarem les seues tesi i buscarem amb Marguerite Duras, James Hillman i d'altres autors possibles eixides al laberint de l'Amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada