És real la realitat? Es preguntaven el psicosociofilòsofs de l'Escola de Palo Alto en la seua aventura per articular un veritable marc per entendre la comunicació humana. Segons Watzlawick no era necessària una teràpia que durara anys, com la que desplegaba la psicoanàlisi, ja que era suficient amb una teràpia breu que consignara la clau del conflicte que bloquejava una comunicació natural per altra distorsionada que feia enmalaltir.
Seguint als californians de Palo Alto no puguem no comunicar el nostre cos sempre està transmitint al seu si i al seu entorn, senyals i missatges, amb la qual cosa el llenguatge corporal està, malgrat els entrebancs que es juxtaposen, sempre diguent una certa sèrie de missatges com: vull el teu cos, m'agradaria viure amb tu, tens un cul... amb la qual cosa, i essent missatges insconscients, tindriem, i ara donem un pas més, un marc psicoafectiu dibuixat per la psique i les seues expreiències i memòria. Ara sols cal dilucidar si és la impronta genètica o la bioquimica, i, fent un bescanvi, o el referent educatiu-cultural, estarien en altre, el missatge de de la pista, la forma de comunicar-se és racional dins un paradigma associació on és adient per la música dels Doors. Tot comença, amb un, distancianment entre l'estimada futura i l'objecte de desig. En les relacions sexoafectives heterosexuals, puguem prejutjar, si no anem en compte, que és una barreja d'elements bioògics i culturals. Tanmateix, segons recorda Richard-David Precht, la mateixa ciència és un fet cultural, i les barreres culturals frustren molts emparellaments. O no era la presència d'un entrebanc un estimul per l'Enamorament?
Seguint als californians de Palo Alto no puguem no comunicar el nostre cos sempre està transmitint al seu si i al seu entorn, senyals i missatges, amb la qual cosa el llenguatge corporal està, malgrat els entrebancs que es juxtaposen, sempre diguent una certa sèrie de missatges com: vull el teu cos, m'agradaria viure amb tu, tens un cul... amb la qual cosa, i essent missatges insconscients, tindriem, i ara donem un pas més, un marc psicoafectiu dibuixat per la psique i les seues expreiències i memòria. Ara sols cal dilucidar si és la impronta genètica o la bioquimica, i, fent un bescanvi, o el referent educatiu-cultural, estarien en altre, el missatge de de la pista, la forma de comunicar-se és racional dins un paradigma associació on és adient per la música dels Doors. Tot comença, amb un, distancianment entre l'estimada futura i l'objecte de desig. En les relacions sexoafectives heterosexuals, puguem prejutjar, si no anem en compte, que és una barreja d'elements bioògics i culturals. Tanmateix, segons recorda Richard-David Precht, la mateixa ciència és un fet cultural, i les barreres culturals frustren molts emparellaments. O no era la presència d'un entrebanc un estimul per l'Enamorament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada