Amor i Ironia IV.
Segons recorda Diane Ackerman en un llibre admirable,Una historia natural del Amor, Stendhal descriu set estadis en el procés d'Enamorament: 1 Admiració. Aci es produeix l'expectativa i quan
l'Esperança es combina amb l'Admiració l'Amor ha nascut de forma embrionària amb els sentits que es desperten, l'alegria de la conversa, el tacte..2. En la fase de Pensament tot el bagatge perceptiu es confirma com la llei del cor de Rousseau: les meues percepcions tenen una certessa a flor de pell. 3.La Esperança anuncia un futur indiscutible, el de l'espera, els previs...que espenten la excitació confirmada pels besos eterns...4. La confirmació de l'Amor: el més petit senyal és clau per entendre que amb les fases anteriors en juxtaposició mental, i fisica, ha nascut l'Amor .;5. Cristalització. En aquesta fase es conecten imaginació i idealització. Tot el que passa confirma la nostra idea de la persona estimada com la millor...en tots els aspectes. Stendhal es fixa en els cristals de sal on el més xicotet pessic conté una galaxia diamantina de bellesa. La bellessa s'extén a tot el fa, el que diu i el que representa el nostre objecte d'Amor. 6. l'entrada del Dubte en la demanda de proves d'afecte. Ací cal destacar que la demanda es diferent segons homes i dones: com quan la dona dubta que l'home sols puga estar interessat en una relació exclusivament sexual. Aquesta etapa es crucial. Si el dubte es generalitza, i la persona objecte d'estima ha d'eixir de viatge, o a per tabac, la persona enamorada se sent culpable del distanciament de l'objecte d'estima. A més de la culpabilitat Stendhal es fixa en que en l'Enamorament la memòria, que sol ser una memòria relativa es fixa sols en l'aspecte sensorial perceptiu de l'objecte d'Amor, tot el que ens recorda el nostre estimat, o la nostra estimada, ocupa la nostra atenció, amb un poder que pot convertir-se en adictiu. 7. Ara ja s'ha produït una segona cristalització on les oscil.lacions, daltabaixos generen la incertessa i la por. Ackerman afirma que la psicologia d'Stendhal de l'Enamorament continua essent actual, com quan es diu que les experiències del passat determinen la nostra elecció de parella: com en el cas que has construït un ideal sense coneixer-lo, tot i arribant un dia en que et lliures a un amor que has estat sonmiant durant molt de temps i, per tant, et llances sobre l'experiència abans que puga ocòrrer. Amb la qual cosa les dones, no tenen molt de control sobre les seues vides, almenys en aquesta fase: L'essència de l'Amor és la fantasia assenyala Stendhal que a més considera que l'Amor, essent correspost o no, és un sentiment solitari, i, com a tal alimenta la nostra fantasía. Com una visió posada en el paper en 1820 pot tindre actualitat. A la part final contrastarem la visió d'Stendhal amb la de Jane Austen i considerarem les critiques de Ortega. En altre capítol consideraren la por com un dels altres elements del procés d'Enamorament que conecta amb el vessant social: les nostres pors, entre elles la nostra por a perdre l'objecte d'Amor, deixen les nostres consciències adormides, anestesiades i bloqueja l'acció. (Continua)
Segons recorda Diane Ackerman en un llibre admirable,Una historia natural del Amor, Stendhal descriu set estadis en el procés d'Enamorament: 1 Admiració. Aci es produeix l'expectativa i quan
l'Esperança es combina amb l'Admiració l'Amor ha nascut de forma embrionària amb els sentits que es desperten, l'alegria de la conversa, el tacte..2. En la fase de Pensament tot el bagatge perceptiu es confirma com la llei del cor de Rousseau: les meues percepcions tenen una certessa a flor de pell. 3.La Esperança anuncia un futur indiscutible, el de l'espera, els previs...que espenten la excitació confirmada pels besos eterns...4. La confirmació de l'Amor: el més petit senyal és clau per entendre que amb les fases anteriors en juxtaposició mental, i fisica, ha nascut l'Amor .;5. Cristalització. En aquesta fase es conecten imaginació i idealització. Tot el que passa confirma la nostra idea de la persona estimada com la millor...en tots els aspectes. Stendhal es fixa en els cristals de sal on el més xicotet pessic conté una galaxia diamantina de bellesa. La bellessa s'extén a tot el fa, el que diu i el que representa el nostre objecte d'Amor. 6. l'entrada del Dubte en la demanda de proves d'afecte. Ací cal destacar que la demanda es diferent segons homes i dones: com quan la dona dubta que l'home sols puga estar interessat en una relació exclusivament sexual. Aquesta etapa es crucial. Si el dubte es generalitza, i la persona objecte d'estima ha d'eixir de viatge, o a per tabac, la persona enamorada se sent culpable del distanciament de l'objecte d'estima. A més de la culpabilitat Stendhal es fixa en que en l'Enamorament la memòria, que sol ser una memòria relativa es fixa sols en l'aspecte sensorial perceptiu de l'objecte d'Amor, tot el que ens recorda el nostre estimat, o la nostra estimada, ocupa la nostra atenció, amb un poder que pot convertir-se en adictiu. 7. Ara ja s'ha produït una segona cristalització on les oscil.lacions, daltabaixos generen la incertessa i la por. Ackerman afirma que la psicologia d'Stendhal de l'Enamorament continua essent actual, com quan es diu que les experiències del passat determinen la nostra elecció de parella: com en el cas que has construït un ideal sense coneixer-lo, tot i arribant un dia en que et lliures a un amor que has estat sonmiant durant molt de temps i, per tant, et llances sobre l'experiència abans que puga ocòrrer. Amb la qual cosa les dones, no tenen molt de control sobre les seues vides, almenys en aquesta fase: L'essència de l'Amor és la fantasia assenyala Stendhal que a més considera que l'Amor, essent correspost o no, és un sentiment solitari, i, com a tal alimenta la nostra fantasía. Com una visió posada en el paper en 1820 pot tindre actualitat. A la part final contrastarem la visió d'Stendhal amb la de Jane Austen i considerarem les critiques de Ortega. En altre capítol consideraren la por com un dels altres elements del procés d'Enamorament que conecta amb el vessant social: les nostres pors, entre elles la nostra por a perdre l'objecte d'Amor, deixen les nostres consciències adormides, anestesiades i bloqueja l'acció. (Continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada