Amor i Ironia III
Resulta inquietant la pervivència de l'Amor Romàntic entre una societat escèptica i saturada de missatges que, per una banda, el lloen, i, per l'altra, el critiquen per què va en contra del criteri de productivitat. La influència de la cultura juevo-cristiana (sentiment de culpa i mala consciència per obtindre plaer, domini masculí del no-discurs) és evident donada la relativa, i "nova" "veu , a la qual cosa cal afegir que la recerca de l'Amor perdut entre les cendres del passat, és una recerca bàsicament de "dones" ja que tant per al paradigma sociològic com el psicológic, la qual cosa la mateixa Eva Illouz ho oblida. D'altra banda les formes,canvien d'homes a dones, però si que és cert que la monogàmia serial assimila i produeix un cert , acostament cap ales posicions masculines per part de les dones, la qual cosa fa pensar d'una potent connexió entre capitalisme post-industrial i societat patriarcal. A partir d'ara seguirem el següent esquema:
1. L'Enamorament, els paradigmes biologicistes i culturalistes. En aquest punt no seguirem a Jane Austen, com fa Illouz, sinò seguirem a Stendhal i Richard David Precht.
2. La crisi de la parella tradicional i la seua substitució per una "falsa parella" que fa de mediació entre la parella tradicional, amb les estructures familiars en transformació, donant-li un sentit econòmic i les noves formes de convivència, que van apareguent molt timidament.
3. I finalment, la proposta que, prenenent com a referència a Illouz, però amb un paradigma no estrictament sociològic, suggerim de conectar Amor amb Ironia, és a dir, vincular el sentiment i la passió amorosa amb el cor capaç de pensar. Ací farem referència al paradigma junguià de James Hillman. (Continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada