Amor i Ironia XIV: Amor Còsmic i David Hawkins.

L'amor cura.transforma la vida, segons David Hawkins,no es tracta de l'Amor romàntic, no es tracta d'una relació, ja que és una petita part de la vida humana. El romanticisme, l'amor personal, sols és una petita part de les formes d'amor presents a la nostra vida: l'amor als nostres animals, a la llibertat, a la iniciativa grupal, l'amor com a lleialtat...fa augmentar els sentits positius,de tots els que ens envoltem també. L'Amor és capaç de sanar, i si, com ha de ser, és incondicional, no hi ha expectatives ni traïcions amagades. Hawkins, pioner de l'estudi de la consciència, és autor, junt a altres psicòlegs i persones procedents de diferents àrees professionals, és la persona que més ha pogut influïr en el anomenat Curs de Miracles,veritable reprogramació de les nostres emocions per a la vida amb una projecció de canvi interior, com a eina de transformació espiritual. En successives entrades, on intentarem un bon enllaç amb altres experiències i eines ja siguen religioses o no, realitzarem una crítica constructiva d'aquestes idees. És Hawkins un il.luminat més de la new age amb influències  orientalistes? Aquesta veritable reprogramació, no sembla un "rentat de cervell"? On és la posició politica quan arriba a dir que fins i tot "hauriem d'estimar" Adolf Hitler? Ja em parlem.

Chantal Maillard: Todo es vacío, pero la nuez...que bien sabe!

Chantal Maillard, es mi poeta favorita en español.. Es concisa y golpea de una forma tan filosófica pero a la vez, desnuda de abalorios. Como si careciese de pudor, desde una óptica que acepta el dolor y la oscuridad, pero también afirmación de vida.

Caminar aventando el miedo
Sin apenas pasado entre alas.
∆

Labios hinchados. Al envés del lápiz
        El frescor del grafito.
∆

La mente como una mosca incordiante.
                     Manotazo.



Estos tres ejemplos de aforismos de poesia pura, me dejan encajado entre la razón de lo cognitivo y la desazón de un sentimiento capaz de ver la realidad con ojos sin concesiones. Pertenecen a su última obra La herida en la lengua (2015), obra cortante y sincera.

Amor i Ironia XV: Walter Benjamin i Karl Kraus: Vida literària i prostitució.

"La literatura es existir bajo el signo del espiritu, como la prostitución es vivir bajo el signo del puro sexo" assenyala Walter Benjamin a propòsit de Karl Kraus, i ara no direm allò de "periodista i escriptor" de Karl Kraus ja que irritariem, amb tota la raó a Quim Monzó. Benjamin diu de Kraus q "la prostitución es una forma natural y no una creación social de la sexualidad" i
a continuació passa a criticar les implicacions teòriques d'aquesta posició per a la qüestió clàssica Natura-Cultura. El problema de les relacions Natura-Cultura, amb una visió temperada i certa, ha de configurar una eina tradicional de la Filosofia amb el nostre entorn nou de sentiments: la critica amb l'experiència. Les afirmacions de Walter Benjamin són a Programa de Filosofia futura. El concepte de aura en Walter Benjamin serà un dels indicis del senderi que hem de marcar-nos per trobar una resposta a la qüestió proposada: quin és el futur de les relacions amoroses en la nostra societat digital?

cor intel,ligent

Citat per Julio Cortázar a Ultimo Round (1974)

LA inteligencia camina màs que el corazón,
pero no va tan lejos Proverbio chino,

Amor i Ironia XIII.Kafka i l'Amor de Pare.

Encara que l'objectiu del nostre estudi és el dolç i agre territori de les relacions amoroses entre "iguals" i els possibles futurs és clar a ulls clars que el vincle amb el pare i la mare és un factor cabdal. En la seua obra Carta al pare (1919 Kafka recorda amb amargura i de forma nitida diversos fets q conmocionaren la seua infantessa i marcaren la seua vida. En aquest cas es refereix a la ironia com a forma de càstig: Et mereixia una especial confiança; de fet, era la que millor s'adeia amb la teua superioritat sobre mi. Les teues admonicions solien pendre aquesta forma: 'no podries fer-ho aixi o aixà? Pot ser es demanar-te mAssa?...i cadascuna d'aquestes preguntes anava acomoanyada d'un riure i una cara maliciosos"_
F.Kafka Carta al pare Traducció de Herke von Leuwik.Germania 1995.
Per cert, lA carta mAi va estar lliurada a Hermann Kafka, pare de Franz Kafka..

Nietzsche i el Minotaure.

Nietzsche, en Más allá del Bien y del Mal (1885) assenyala: " Es cosa de muy pocos ser independiente. Y quien intenta serlo sin tener una necesidad , aunque tenga todo el derecho
a ello demuestra que, probablemente, no es sólo fuerte sino temerario hasta el exceso. Se introduce
en un laberinto, multiplica por mil los peligros que ya la vida trae consigo de por sí; de éstos no es
el menor el que nadie vea con sus ojos cómo y en dónde él mismo se extravía, se aisla y es despedazado trozo a trozo por un Minotauro cualquiera de las cavernas de la conciencia (...)"
Parágrafo 29.
Trad. de Andrés Sanchez Pascual.

Borges i el monstre del laberint.

"Si mi oído alcanzara todos los rumores del mundo, yo percibiría sus pasos.
Ojalá me lleve a un un lugar con menos galerías y menos puertas. ¿Cómo será
mi redentor?, me pregunto. ¿Será un toro o un hombre ¿Será tal vez un toro
con cara de hombre ¿O será como yo?
El sol de la mañana reverberó en la espada de bronce.
Ya no quedaba ni un vestigio de sangre.


-¿Lo  creerás, Ariadna? -dijo Teseo- El minotauro apenas se defendió."


J-L.Borges "La casa de Asterión" en El Aleph (1949)

Amor i Ironia XII: Teresa de Jesús.

Amor i Ironia XII: Teresa de Jesús.
La nostra cultura, o les seues arrels, són les de la cultura juevo-cristiana.
Gran part dels nostres sentiments sobre l'Amor i l'Enamorament estan
dibuixats per aquest eix greco-jueu. Amb la incorporaciò del paulisme i de
l'agustinisme la doctrina cristiana adopta la forma problemàtica del dualisme
ment-cos que forma part de la cultura occidental.
Un exemple de manifestació del conflicte Fisic-Psiquic en les relacions amoroses
el tenim en la manifestació de l'Amor divì com a forma superior de relació
amorosa. El misticisme conectaria ment-cos i l'èxtasi diví expressa el nostre Amor
de forma harmoniosa amb la nostra ànima. Assenyala Teresa de Jesús: Aunque en esto
de deseos siempre los tuve grandes, más procuraba esto que he dicho, tener oracion,
más vivir a mi placer. Creo que si hubiera quien me sacara a volar más, me hubiera
puesto en que estos deseos fueran con obra;mas hay por nuestros pecados, tan pocos,
tan contados, que no tengan discreción demasiada en este caso, que creo que es harta
causa, para los que comienzan no vayan más presto a gran perfección;porque el
Señor nunca falta ni queda por él; nosotros somos los faltos y miserables.

Amor i Ironia.Aforismes.

Va quedar tan enlluernat per la seua hermosura
que oblidà que la pluja era la causant d'un amor
inmortal i per tant amb data de caducitat.

Amor i Ironia X: Cortázar i Lezama Lima.

En Rayuela (1963) Cortázar cita a Lezama Lima, en una cita de citas: 81. Lo propio del sofista según Aristófanes es inventar razones nuevas.Procuraremos  inventar pasiones nuevas o reproducir las viejas con pareja intensidad. Analizo una vez más esta conclusión pascaliana: la veradera creencia
está entre la superstición y el libertinaje.   José Lezama Lima Tratado en la Habana (74).
La Rayuela de Rayuela lleva a conectar los referentes intelectuales con la cuestión de los encuentros fortuitos. Trasladado a las sociedades digitales los encuentros fortuitos son A)predeterminados por un algoritmo llamado google y b) las interconexiones por móviles las hacen imposibles...

AMor i Ironia IX. André Gide i Teseu.

André Gide en Teseo (1946) adverteix irònicament sobre les promesses d'Amor. En un obra breu
amb certs aires de misoginia i un sentit sarcàstic d'un humor que intenta donar-li la volta
al reprotxe sobre l'abandonament d'Ariadna. Recordem que la heroïna veritable de l'alliberament
del laberint del monstre Minotaure, ajuda a l'heroi amb el seu famós cabdell, serà abandonada
inexplicablement per Teseu en un illot. Ariadna sola és "premiada" d'aquesta forma amb un càstig injustificat?
André Gide raona que, en primer lloc, Teseu no suporta Ariadna. Ell necessita viatjar i no vol un compromis amb la filla del Rei Minos.Teseu intenta justificar-se amb la posició autoritària del Rei Minos que no acceptarà que el dos se'n vagen a Atenes. Ariadna respón que Minos ho accepta tot, com acceptà l'aventura de sa mare amb el bou. En el seu raonament interior Teseu s'explica diguent que ell no ha promés res a Ariadna, que no suporta el seu jurament d'amor etern i que ell prefereix la llibertat. La segona línia d'arguments justifica, segons Gide l'actitud deTeseu: la clau no és el cabdell lliurat per Ariadna, que no és de llana, sinò d'un material fabricat indestructible fet per  Dèdal, l'arquitecte del laberint, que és qui aconsella a l'heroi com sorpendre i matar al monstre.
Dèdal, a més a més, després de justificar la superioritat de l'home per l'ús de la tecnologia, s'acomiada  de Teseu amb un bes als llavis. Teseu te pressa, per matar al monstre per eixir de l'illa i continuar el seu viatge. Sense Ariadna, és clar. Ella serà abandonada per Teseu i obtindrà, tanmateix un premi major: serà arreplegada per Dionisos i la durà amb ell a la seua cort. Gide ironitza, amb un altre sarcasme, que Ariadna és més realment amiga del vi que de Dionisos. Aquesta, però, és un altra historia: ebrietat i enamorament?

Amor i Ironia VII.Viure el present.

En un article d Ortega y Gasset publicat a 1926 afirma que el amor "no está de moda",
i que el romanticisme està desacreditat per les circumstàncies: la massa, és a dir, la gent
anònima i rutinària, no s'enamora ja que li és indiferent estimar x que y. Ortega apostarà
per un paradigma, el dandisme, on l'elegància es la distinció petit burgesa front a la massa
proletària.

Amor i Ironia VIII. Bovary y Melancholia.

Enma Bovary i Melancolia d Lars Von Trier poden set utils com a referents

dels amors futurs, cosa  que ja fa Byung Chul Han en la Agonia del Eros.

Ara ho farem en el sentit contrari.El present destrueix lAmor al fer-lo força 

de consum,segons lautor coreà-alemany.  Contra Illouz lAmor

no es feminitza sino es constitueix en consum administrat a

les xarxes.Es eixe el futur que ens espera?

A Melancolia la posició masculina queda malparada, Per

covardia front al final apocaliptic,A Enma Bovary ella lluita

contra la covardia dels costums enamorant-se,

Cal donar la raò a Illouz doncs, lAmor es feminitza.

Amor i Ironia VI La realitat i el desig.

És real la realitat? Es preguntaven el psicosociofilòsofs de l'Escola de Palo Alto en la seua aventura per articular un veritable marc per entendre la comunicació humana. Segons Watzlawick no era necessària una teràpia que durara anys, com la que desplegaba la psicoanàlisi, ja que era suficient amb una teràpia breu que consignara la clau del conflicte que bloquejava una comunicació natural per altra distorsionada que feia enmalaltir.
Seguint als californians de Palo Alto no puguem no comunicar el nostre cos sempre està transmitint al seu si i al seu entorn, senyals i missatges, amb la qual cosa el llenguatge corporal està, malgrat els entrebancs que es juxtaposen, sempre diguent una certa sèrie de missatges com: vull el teu cos, m'agradaria viure amb tu, tens un cul... amb la qual cosa, i essent  missatges insconscients, tindriem, i ara donem un pas més, un marc psicoafectiu dibuixat per la psique i les seues expreiències i memòria. Ara sols cal dilucidar si és la impronta genètica o la bioquimica, i, fent un bescanvi, o el referent educatiu-cultural, estarien en altre, el missatge de de la pista, la forma de comunicar-se és racional dins un paradigma associació  on és adient per la música dels Doors. Tot comença, amb un, distancianment entre l'estimada futura i l'objecte de desig. En les relacions sexoafectives heterosexuals, puguem prejutjar, si no anem en compte, que és una barreja d'elements bioògics i culturals. Tanmateix, segons recorda Richard-David Precht, la mateixa ciència és un fet cultural, i les barreres culturals frustren molts emparellaments. O no era la presència d'un entrebanc un estimul per l'Enamorament?

Amor i Ironia. V. Els futurs de les relacions amoroses. Byung-Chul Han

Amor i Ironia V.

Byung-Chul Han és un pesimista tecnològic. Interpretant Heidegger i Lacan, considera allò digital un minva de la realitat front a la narrativitat d'allò analògic. El tacte, la mirada, ens incapacita per a l'acció. Per la comoditat de la comunicació digital, evitem el contacte cada volta més amb les persones reals. Referint-se a Skype recorda la asimetria de la mirada, la càmera està situada en la part superior de l'ordinador, i no és una qüestió de la òptica de la càmera, és sezillament que la pantalla li manca mirada. Ja tornarem a aquesta visió apocaliptica de les conseqüències de la revolució tecnològica per a les relacions socials, particularment per a les relacions afectives:
Encara que ja hem d'asumir la premissa que l'estructura econòmica, malgrat les resistències teòriques del romanticisme, es condició, i requisit, per a una relació sexo-afectiva ser al si d'una proximitat en l'escala social. , que tinga èxit 1 reconeixement. Aquest autor, d'origen coreà ,treballa al si del paradigma psicosociològic la qüestió del paradigma  sexo-afectiu, llengua alemanya, descriu algunes de les consequències del canvis provocats per les xarxes socials  en les relacions afectives  en les relacions personals de les nostres societats però: es tracta d'un canvi qualitatiu? Són millors sense xarxes i ordinadors? Hi ha una realitat real, la realitat analògica, i una altra que és un sucedani, la realitat digital? Com interactúen ambdúes realitats? (Contuinua)

Amor i Ironia V

Amor i Ironia V

Una amiga m'ha fet destacar que tot és massa intel.lectual i que cal gaudir sense pensar.
I per un dia li done la raó. Hala! a gaudir del plaer! (Continua)

Amor i Ironia IV.Els futurs de les relacions amoroses..

Amor i Ironia IV.
Segons recorda Diane Ackerman en un llibre admirable,Una historia natural del Amor, Stendhal descriu set estadis en el procés d'Enamorament: 1 Admiració. Aci es produeix l'expectativa i quan
l'Esperança es combina amb l'Admiració l'Amor ha nascut de forma embrionària amb els sentits que es desperten, l'alegria de la conversa, el tacte..2. En la fase de Pensament tot el bagatge perceptiu es confirma com la llei del cor de Rousseau: les meues percepcions tenen una certessa a flor de pell. 3.La Esperança anuncia un futur indiscutible, el de l'espera, els previs...que espenten la excitació confirmada pels besos eterns...4. La confirmació de l'Amor: el més petit senyal és clau per entendre que amb les fases anteriors en juxtaposició mental, i fisica, ha nascut l'Amor .;5. Cristalització. En aquesta fase es conecten imaginació i idealització. Tot el que passa confirma la nostra idea de la persona estimada com la millor...en tots els aspectes. Stendhal es fixa en els cristals de sal on el més xicotet pessic conté una galaxia diamantina de bellesa. La bellessa s'extén a tot el fa, el que diu i el que representa el nostre objecte d'Amor. 6. l'entrada del Dubte en la demanda de proves d'afecte. Ací cal destacar que la demanda es diferent segons homes i dones: com quan la dona dubta que l'home sols puga estar interessat en una relació exclusivament sexual. Aquesta etapa es crucial. Si el dubte es generalitza, i la persona objecte d'estima ha d'eixir de viatge, o a per tabac, la persona enamorada se sent culpable del distanciament de l'objecte d'estima. A més de la culpabilitat Stendhal es fixa en que en l'Enamorament la memòria, que sol ser una memòria relativa es fixa sols en l'aspecte sensorial perceptiu de l'objecte d'Amor, tot el que ens recorda el nostre estimat, o la nostra estimada, ocupa la nostra atenció, amb un poder que pot convertir-se en adictiu. 7. Ara ja s'ha produït una segona cristalització on les oscil.lacions, daltabaixos generen la incertessa i la por. Ackerman afirma que la psicologia d'Stendhal de l'Enamorament continua essent actual, com quan es diu que les experiències del passat determinen la nostra elecció de parella: com en el cas que has construït un ideal sense coneixer-lo, tot i arribant un dia en que et lliures a un amor que has estat sonmiant durant molt de temps i, per tant, et llances sobre l'experiència abans que puga ocòrrer. Amb la qual cosa les dones, no tenen molt de control sobre les seues vides, almenys en aquesta fase: L'essència de l'Amor és la fantasia assenyala Stendhal que a més considera que l'Amor, essent correspost o no, és un sentiment solitari, i, com a tal alimenta la nostra fantasía. Com una visió posada en el paper en 1820 pot tindre actualitat. A la part final contrastarem la visió d'Stendhal amb la de Jane Austen i considerarem les critiques de Ortega.  En altre capítol consideraren la por com un dels altres elements del procés d'Enamorament que conecta amb el vessant social: les nostres pors, entre elles la nostra por a perdre l'objecte d'Amor, deixen les nostres consciències adormides, anestesiades i bloqueja l'acció. (Continua)

Amor i Ironia III. Els futurs de les relacions amoroses

Amor i Ironia III
Resulta inquietant la pervivència de l'Amor Romàntic entre una societat escèptica i saturada de missatges que, per una banda, el lloen, i, per l'altra, el critiquen per què va en contra del criteri de productivitat. La  influència de la cultura juevo-cristiana (sentiment de culpa i mala consciència per obtindre plaer, domini masculí del no-discurs)  és evident donada la relativa, i "nova" "veu ,  a la qual cosa cal afegir que la recerca de l'Amor perdut entre  les cendres del  passat, és una recerca bàsicament de "dones" ja que tant per al paradigma sociològic com el psicológic, la qual cosa la mateixa Eva Illouz ho oblida. D'altra banda les formes,canvien d'homes a dones, però si que és cert que la monogàmia serial assimila i produeix un cert , acostament cap ales posicions masculines per part de les dones, la qual cosa fa pensar d'una potent connexió entre capitalisme post-industrial i societat patriarcal. A partir d'ara seguirem el següent esquema:
1. L'Enamorament, els paradigmes biologicistes i culturalistes. En aquest punt no seguirem a Jane Austen, com fa Illouz, sinò seguirem a Stendhal i Richard David Precht.
2. La crisi de la parella tradicional i la seua substitució per una "falsa parella" que fa de mediació entre la parella tradicional, amb les estructures familiars en transformació, donant-li un sentit econòmic i les noves formes de convivència, que van apareguent molt timidament.
3. I finalment, la proposta que, prenenent com a referència a Illouz, però amb un paradigma no estrictament sociològic, suggerim de conectar Amor amb Ironia, és a dir, vincular el sentiment i la passió amorosa amb el cor capaç de pensar. Ací farem referència al paradigma junguià de James Hillman.  (Continua)

Veig la teua gata llesta i hermosa...

Veig la teua gata, llesta i hermosa,
i mire el nostre món...cap a l'interior
del meu cor obert.
Cadascuna de les possibilitats reals,
sols he d'agafar un avió transoceànic,
em fa sentir més a prop del vent
                                  de lluna.

Pujar a les piràmides la darrera nit de l'any
i creuar les mirades des d'una amistat
on les abraçades ens portaran tan lluny...

Amor i Ironia II. Els futurs de les relacions amoroses. II

Els futurs de les relacions amoroses II
En un article recent de Manuel Arias Maldonado "La vida irònica", l'autor fa referència a un
estudi  de Eva Illouz, que proposa que les relacions sentimentals s'han convertit en el lloc
privilegiat pel desplegament dels moviments irònics. Les aspiracions a la eternitat, a la totalitat, a la autenticitat...trets de l'amor romàntic són erosionats per l'evidència i per una experiència simplement
lleugera que no colma els nostres anhels de perfecció. Per això la Ironia és necessària.
 I ja deia Joan Fuster que la Ironia necessita de complicitat.
Revisitem, en primer lloc les tesi sociològiques de Eva Illouz publicades a ¿Porqué duele el amor?
Les tesi de l'autora argentina donen una clau: qui pateix mal d'amors, o de desamors, no pot capficar-se en abstraccions però cal confirmar que és la societat la que ha canviat i en hem de saber que una passió és possible, i que hi ha formes diferents d'estimar per a que les nostres expectatives no siguen ofegades per les nostres pretensions de romanticisme. El punt de partida és Jane Austen. I la clau heredera d'eixe model manllevat per un context radicalment diferent al del romanticisme proclamat per Austen es la paraula Compromís. Els canvis tecnològics i socials han provocat que eixa clau romàntica puga defallir i ens trobem sense substituts a l'altura d'unes expectatives que provoquem el que podrien anomenar anòmia amorosa.
(Continua)

Amor i Ironía. Reflexions sobre els futurs de les relacions amoroses.

Reflexions sobre el futur de les relacions anoroses. I
Amor i Postmodernitat.
Havent perdut credibilitat la idea burgesa d'Amor Romàntic, la societat veu als enamorats com una barreja d'enveja i paternalisme,  les societat postindustrials veuen les relacions afectivo-sexuals com una eina més de consum, amb la  opció de monogàmia serial, amb la rutina com a objecte triat...i amb la fi de la autenticitat. El pensament fragmentari a que sembla emplaçar-nos les xarxes socials provoca, per altra banda, la fi de la narrativitat. Ja no tenim un referent que faça front a una idea d'Amor, ja siga entés como rebel.lia o com a ideal de fusió: tots els amors són iguals i l'únic fil conductor és la necessitat de substituir l'objecte amorós per un altre quasi idèntic, amb l'obsolescència
quasi programada  com a telló de fons. I si tot això ha estat possible és per efecte de la revolució digital i els canvis tecnològics en l'esfera laboral i les relacions socials. A partir d'ara seguirem l'anàlisi de Byung-Chul Han, filòsof pesimista d'origen coreà en llengua alemanya, criticarem les seues tesi i buscarem amb Marguerite Duras, James Hillman i d'altres autors possibles eixides al laberint de l'Amor.

 

Mr Possum. versió anglesa d'un conte de Pau Larren

Versión anglesa del conte la zarigüeya rabipelada.


Once upon a time, many years ago, there was a shorn-tailed possum whose hiccups were so bad, so bad that the walls of the houses near the forest would tremble, and the trees in the woods would dance in a most disconcerted manner.
One fine day Mr Possum decided to find an on-line cure for his hiccups… his hiccups, but all that he could find were silly, crazy cures: holding his breath, drinking a juice, a large glass of water… Yet nothing could help poor Mr Shorn-Tailed Possum so he had to live with his hiccups… his hiccups.
Then, one day, in a flash of inspiration he decided to visit BabyLand where all the babies hiccupped sweetly on sugar-coated cotton clouds. Their lullaby was sleepy and rhythmical. Mr Possum asked the babies for advice but he couldn’t get a clear answer. Why hiccupping was like breathing! What a relief!
So Mr Possum carried on with his search through the woods. There he came across a long-haired lion who looked at him in a most peculiar fashion. Mr Shorn-Tailed Possum adopted a strategy of defence curling himself up into a tight, tight ball. But the lion didn’t take any notice of him whatsoever. Better not eat a living being with hiccups…. Just in case…
And so he carried on with his search until he reached the very heart of the woods and there in a clearing he came across a group of human beings in a circle. It was a sacred circle of living beings who had decided to turn themselves into human beings. What a crazy idea! The sorceress was dancing around the fire while the human beings were laughing like birds.
“What can I do to stop my hiccups?” asked Mr Possum.
“Stop thinking!”, the sorceress answered.
So right in that very moment he listened to her and stopped thinking. And then something most peculiar happened. A white cloud came down to rest upon the possum’s head giving off sparks. The sparks caressed him gently. Then all of a sudden, as if by magic, his hiccups stopped and a solitary hiccup drifted out to sea. The sea embraced the hiccup hugging it from deep within. And this is how the first wave came to be. After all, everything has its beginning. And its end.
Traduccion de Rachel Dunworth.

Fa uns millions d'anys...

Fa uns milions d'anys...més o menys,
el primer ésser viu aquàtic va decidir
sortir de l'oceà.
(continua)

Andrés Neuman:emocions, idees.

"Las emociones preceden en secreto a las ideas."Andrés Neuman.

 

 

Cosmonauta Gitana i VII

Cosmonuta Gitana i VII
La calma ha retornat a les ments atordides, després del trerrible sacseig, que
tot i quedant-se adormits prompte sonmien plàcida i tranquils com nadons:
La cosmonauta Samara arriba a la vora del cràter Bentham. Ha aconseguit
amagar de forma clandestina un fetus en el seu interior que hi viu fa nou mesos.
Va a parir-lo en Mart. Agenollada sobre la vora del llac glaçat i amb un plaer
que recorre la seua columna ha aconseguit parir-lo.Un plor segueix al tallar
ella amb les seues pròpies dents el cordó umbilical. De la placenta sorgeix una
catifa de flors, de clavells rojos dels que emana una potent font d'aire que
fa emergir una atmòsfera. És possible respirar. Viure. Un nou planeta ha nascut.

La missió a Mart ha finalitzat. Els cosmonautes complaguts brinden amb vodka
glaçat pel futur del nou planeta. És possible respirar. Viure en el planeta Mart.
La cosmonauta Samara arriba amb una xiqueta en el seus braços. Està agitada i
nerviosa:"Tinc notícies que donar-vos". "Ja ho vegem" responem els tripulants
indiferents, i continua la cosmonauta gitana "a banda d'aquesta preciositat tinc
noticies de la Terra" i afegint amb vehemència "Una geganta de vin-i-dos metres
d'altura i cabells color rosa, rosa del desert, va de gira per les ciutats del planeta
Terra cantant amb una guitarra..." I per escoltar la cançó totes les pantalles restaren
en silenci.
FI

Cosmonauta gitana VI

Cosmonauta gitana VI
Una cancó similar a aquesta: El nostre món es transforma amb la bellessa,
mentres la curiositat dels cossos atrau la ventura de les abraçades.
Besades amb tempteig copsa els estels fugaços.
Són besades tan precioses com les nits on els cossos s'entrellacen.
A l'interior de la Nostromo l'agitació física a seguit a la confusió de les cordes
sobre la pantxa de la nau. La calma ha vingut ràpidament a les atordides ments
de la tripulació que s'ha quedat adormida. I prompte somnien amb placidesa:

 continua...