aforismes de primavera: antics "tuits" d'Amor

És cert que l'accent cursi s'ha fet fort en alguns indrets de la xarxa. Aquestos, que transcric a continuació són versemblants i també, existeix cert punt de ficció. El perfil tuitero de Pau Larren ha de romandre inalterable durant molt de temps, amb la cita de Joan Fuster, encapçalant el perfil. S'ha pogut cridar l'atenció en poques ocasions, del tuitero famós, a qui anava adreçat. Però escampar el desig d'estimar és un exercici ben raonable, en un món farcit de superficialitat i comerç de paraules,
on la Literatura, amb majúscules, ha desparegut per a sempre...i pot ser no torne més.

                         Cadascun dels amors del passat
                         es llegit ara essent futur
                     
                          I en el llindar dels teus llavis
                          es troba la mesura de l'amor savi.

                           On neix el cor dels déus                        
                           sonmien ser com ella mateixa.

                           Jo ja ho sabia,
                          que els cors voladors
                           giren al voltant d'estels fugaços.

                          

                           
                          









                         

les línies de la mà són el dibuix de la realitat

Les línies de la mà naixen del fons del cervell i arriben finalment al fons del cor. Entre artèries i racons que fan zigui-zaga al cos, conten històries que remuguen els poetes futurs. Les línies de la mà son sempre sonmiades com una oportunitat de saber que el futur està fent-se de forma voluntària. Mai hi ha res decidit: els hàbits quotidians com vestir-se o menjar no són sempre rutines mecàniques humanes.També hi ha la improvisació de l'atzar, que apareix des de el color de la ment que amaga amb les imatges tresors transcrits a voltes en forma de suor a voltes de forma reseca pel pas dels dies.
Les línies de la mà formen el dibuix de la força de la voluntat, del paisatge topant amb les arrapades del destí i de les marques de la nit benaudora, de les abraçades, de les pregàries de les salutacions del so de la guitarra solitària, de les carícies tranquil·les d'una nit d'amor descansat.
Aquell capvespre, ella em va agafar la mà dreta, amb dolçor i em va animar a a llegir el present de les meues mans xicotetes amb la atenció de qui sap aque aquestos moments són únics, davant una estona fugaç entre el temps i l'espai. Qui presumeix d'un període massa extens en el temps, com la terra que acaba fonent-se a l'horitzó, però acaba amb el cos sencer però sap a ciència certa quan dura un instant etern: el transcorregut entre el pas dels núvols trencats i la lluna que apareix somriguent acompanyada per l'estel del capvespre que els mira escèptic...

John Donne, les flors i les serps.

"No tremola la teua mà poruga al palpar, collint flors, com si tingués por d'agafar una serp?
John Donne

Pensar i fer, un altre aforisme del Minotaure.

No és el mateix pensar que fer.
Pensar, en el sentit d'imaginar,
és, a hores d'ara, un quefer obsolet.

El pianista Jean Baptiste Trotignon a la sala Jimmy Glass

a Desembre de 2026

un aforisme de Primavera...del Minotaure

Cremar-se amb el foc que es bifurca, com una llengua bífida.
Tant d'allò de l'interior de l'inconscient hi ha entre la flama d'un ciri,
entre nits, com a les flamarades de l'astre sol quan llança esbufecs
amb capacitats de agitar les consciències dels humans.

Adreçat a Derek Walkott, recentment desaparegut...

"I vaig sentir l'amor equivocat abandonat-me on ara sóc
a la terrassa del café davant la menuda plaça
i la torre amb l'arbre de les pagodes.Vaig sentir la meua sang

repetint les fulles elevades dels cims, i vaig témer
abandonat-les com la pluja: vaig notar la seua veu que s'exhauria
i em deixava. Un ruixim va passar, però l'asfalt esquitxat,

Com la pluja lluïa i el sol estva plovent,
es va assecar ràpidament amb l'olor de ferro socarrimat
i va assotar la humitat dels llençols. "

Traducció de Ferran Estellés Omeros de Derek Walkott.

El Minotaure és obert a la poesia i la rebel.lia: text Democràcia i Poesia.

enllaç amb el text de la presentació de Cavallet de Mar, poemari de Miquel Català, escrit per Joan Pau Cimarro i llegit pel director de la Biblioteca Pública central, Romà Seguí Francés, on va tindre lloc el recital de poesia...

http://miquelcatala.blogspot.com.es/2017/04/democracia-i-poesia-joan-pau-cimarro.html

Vint-i-dos arguments vitals del Minotaure Vegetarià

Decàleg+1

2 del Minotaure Vegetarià

1. No et penediràs de la teua inacció.
2. Encetaràs el foc convertint la llum del sol.
3.Enviaràs tots els missatges amagats que facen falta.
4.Convertirà tots els records en armes pacífiques.
5.Trencats totes les dependències decadents.
6.Buscaràs viure, ara sí,prop d'un finestral, per la llum de la lluna.
7.semblarà el més savi dels bojos.
8.Escriuras les cartes de comiat que necessites.
9.Reprendas la falsa premissa que ella ho sap tot de tu.
10.El Jo del passat es convertirà en una eina inajornable.
11. Seràs satisfet pel recorregut d'estels fugaços en
      En la teua Ànima nova.
12. Aprendràs a cuinar plats poc exòtics.
13. Buscaràs, i trobaràs, una casa portàtil on portar tota la teua biblioteca, de llibres de paper, antics i nous.
14. Deixaràs la peresa d'escriure amagada en un cul-de-sac.
15.Nadaràs a contracorrent del riu amb el teu millor estil i convenciment.
16. Lliurarà les batalles pendents amb l'elegància d'un heroi poc tràgic.
17. Contemplaràs les dones, amb respecte,     de forma poc contemplativa.
18. Uniràs el teu cos amb la teua Ànima amb la força antiga de l'arbre.
19. Dormiràs mil i una nits amb el tast d'argent de la lluna als llavis..
20. Els teus ulls lluïran amb la precisió d'un accelerador de partícules sagrades.. I
22.Adoraràs el teu número favorit com aquell capaç d'escriure el teu desti.



     

L'Origen del Minotaure Vegetarià, un conte escrit per Pau Larren

L'Origen del Minotaure Vegetarià, es troba en aquest conte de Pau Larren. La idea d'un Minotaure, monstre devorador de carn humana que ha evolucionat cap al vegetarianisme, vegetarianisme flexible com es veu a la història, és una idea única. Sols, per pura casualitat i uns mesos després, d'inaugurar-se el blog es va publicar un llibre d'antropologia en llengua francesa, i d'autor bretó, amb el títol, Je, el Minotaure Vegetarien, qüestió ja comentada en l'entrada corresponent de facebook. Desconec la tesi i el contingut del llibre ja que no l'he llegit. Tanmateix, hi ha a l'ambient la idea d'extensió política del vegetarianisme, no sols com filosofia de vida sinó com idea de política ambiental ja que,és sabut que l'explotació ramadera extensiva és més irracional i contaminant que la agrícola. Està tan bò el pernil, però...

                       

                                              El Minotaure medita la seua retirada

El Minotaure fuma nerviós a l'entrada del seu laberint. Ha dormit una llarga migdiada mentres rebia les carícies de Perséfone. La filla de Zeus ja ha marxat, junt al ramat sagrat. Van a lliurar-lo en sacrifici per honorar als déus. Darrere aquest ritual ha de romandre una contradicció amorosa pel gest esperat pels éssers divins. Mentres el laberint és obert. Allà dins, el Minotaure obre un gran badall, mostrant els queixals d'un monstre tímid. Va oblidar, darrere les nits fosques, l'ultima volta que havia tastat la carn d'intrusos. Ara sols menja roselles que ha collit amb les carícies del vent de Mestral. El Minotaure és feliç. Encara que el rei Minos el reprotxa haver trencat el pacte: es menjaria les victimes designades entre el joves verges en honor seu a canvi es construiria un laberint gegantesc on el monstre romandria tancat i barrat. Però això ja s'ha acabat. A partir d'ara es dedicarà a eixir del laberint quan li vinga de gust. I quan estiga dins dels trencaclosques dissenyat i edificat per l'arquitecte Dèdal, es dedicarà a escriure sobre la seua vida, vida híbrida entre animal i humà, vida escrita en llargs papirs amb lletra menuda i llitada cap a la dreta. Escriure històries autobiogràfiques com aquesta:

   L'última volta que la vaig veure, una coloma feia el seu niu front al seu palau. Ella allargava els seus cabells com una extensió de l'horitzó d'estels. El paisatge anunciava la primavera pròxima. Ell veia el rostre de la seua estimada en les fulles naixent dels arbres. I els seus ulls, blaus com la mar...dolça mar. La seua última trobada trencava les parets entre els seus gemecs de plaer. Un profeta, que es refugiava entre les roques a l'horta de voramar li va advertir seriosament: "No t'acostes a ella. La passió per posseïr el seu cos et destruirà...I mai tornaràs a ser el d'abans. Els ciutadans t'admiren, i t'han donat el poder, sols si menges carn humana". "Els monstres no dubten" va respondre el Minotaure al profeta. I, de sobte, va alçar-lo i va devorar el seu cap en un gest imperdonable.
Mentres digeria la pesada càrrega del cap del profeta va arribar a pensar que m i tornaria a ésser el Minotaure. Però el monstre tímid, s'equivocava. Ara el laberint s'havia transformat en una llar confortable. El Minotaure rep a les visites amb la prudència i el tempteig deguts, per escoltar les seues històries. De tant en tant em menge algú, amb cert regust de caure en la temptació de la carn. Acompanyada d'un bon ví. M'agrada més el sabor de les roselles i, com ella, el monstre odia les nits de Lluna Plena que borden els gossos. De tant en tant, en menge algú dels gossos que borden la lluna, si fan massa soroll. La seua carn es més difícil de maridar.
Han transcorregut moltes coses el darrer any. Ella, em visita de tant en tant, alguna nit, amb la seua innocència atrevida. Persèfone, gelosa, em  suggereix que la devore, una d'aquestes nits sense lluna. I ho he rumiat, un poc. Els monstres, però, no dubten. "Me la menjaré a besades la seua pròxima visita" reflexiona el Minotaure Vegetarià, "és,simplement, una bona amistat amb qui intime de tant en tant".

Una versió de Caputxeta Roja, de Pau Larren.

               El matí que li baixà la regla, Caputxeta s’endinsà
           Al bosc interior de bèsties semidespertes farcit,
            Mentres el llenyataire tallava branques i soques
           Amb la motoserra de pensaments misògins furiós.
            I la roja abans xiqueta es passejava a boquetanit
            Portant la cistella de bolets de tardor fugida
            Amb les galtes rosades preparant l’avinentesa.
            A la dehesa on hi viu la iaia materna 
           Tot triant el camí de les agulles,
            Ha desobeït per ser lliure i ha decidit collir bolets
             Per tal de cuinar una bona sopa,
             Aconsellada pel missatge electrònic
            que la maga iaia que li ha escrit:
                         tria el teu propi camí,
             el teu propi pensament, la teua forma d’estimar.

            Aquesta mateixa iaia maga que instants abans
            Abraçava al llop rondinaire d’innocent apariència
            Amb carícies expertes al pelatge del llop color coure,
            Que oblidà cruspir-se-la enamorat pel plaer.

            El llenyataire enutjat pel verí gelós
            Disposat a la revenja irat de acer
            Amb l’esquer enllestit per extingir el llop.
            Després de recorrer el camí feixuc, cansada
            Hores dormides per caputxeta de siesta veloç
             Envoltada de roselles i liles tranquil·les 
             Que li parlen les flors amb veu literal:

             com a dona el llop no fa por

             Sols cal afrontar la temença
            Dels qui volen destruir la natura.

             Gira el gest simulant compostura
              I la caputxa és ara negra de nit de tardor
              Amb l’única llum de les guspires dels seus ulls
              Retingut el dit cor per la troballa
              Ara es troba a l’entrada de ca la iaia.

               Passa la porta i troba la casa sense llum
               Les parets negres i el silenci de la nit.
               A dins el llenyataire amagat amb la motoserra
               Preocupat pel desenllaç invisible inversemblant

               Caputxeta albirà la que cregué la figura iaia tot preguntant-li
               “Vas a tallar el pastís amb enorme espasa de Damocles?”
               I el llenyataire  respón amb aire de suficiència:
                “s’ha acabat la paciència! Ara mateix et tallaré el cap!”
                Al bell mig de la cuina s’acosta l’arma al coll de caputxeta

                Quan de sobte,
                Apareix a la cuina,
                   amb veu atronadora
                Armada amb les agulles de cosir, 
                  Fent retrocedir l’home de camisa a quadres
                                                     de forma inesperada
                I la motoserra despenjada per la sorpresa.
                Ha de fugir cames ajudeu-me cara al bosc
                On tot fosc se’l menjarà el llop amb els bigots atusant-se 
                Amb les branques dels arbres arrapant
                 El rostre vençut del llenyataire perdut.

                 Mentre, passada la por,
                 la iaia i la neboda sopen bolets encantades
                 Preparats a foc lent que ilumina la conversa
                 Després d’una abraçada forta i un bes a la galta roja
                 Amb la caputxeta negra vestida d’estels per la maga iaia.

he viscut vàries vides d'estel

he viscut vàries vides d'estel
i sempre remarques d'eclipsi
               amarat de núvols.
La humitat roman entredits
i encara no he perdut habilitats
de gripau i ésser amfibi...
El que faig ara, en secret, és
               enfilar paraules
com qui escriu a les parets
                   el seu nom.
Poc ha pogut oblidar les cendres
                  encara calentes...
Com la supernova
 anuncia una època nova..

Júpiter arrossega el glaç pel Mid West nordamericà, com Donald Trump.

La persona que ha batejat amb el nom del rei dels dèus ha estat d'inspiració divina. Júpiter que no era el que tenia més astúcia ni el més elegant de la sèrie mitològica grecollatina, Zeus era simbolitzat pel llamp, és un dèu que genera poques simpaties. La idea de Poder irat, amb cert control i repressió conscient, és la idea mateixa de Patriarcat, d'autoritat de mascle que cooperant amb altres mascles, dona ordres categòriques. Mitjançant connexions empresarials, és capaç de crear un imperi i imposar la seua voluntat amb els seus fills com a garantia de continuïtat dinàstica. A A tot això, la inesperada arribada a la presidència dels USA, de un Zeus, que sembla un estúpid, un idiota desinformat, essent més que això: el cap militar de la força militar amb més poder a hores d'ara, al planeta. Que un ignorant, racista, masclista i capaç de connectar amb la mentalitat dominant del MidWest dels USA, tinga la oportunitat de pulsar el botó nuclear, posa els pèls de punta. Donald Trump té poques possibilitats d'esdevenir un pragmàtic, i si no es posa remei, glaçarà tot els Estats Units, amb el seu nacionalisme dretà i amb les seves alliances amb la dreta religiosa i l'extrema dreta del KKK.
Des d'aquest blog, el Minotaure Vegetarià, saluda la nova presidència dels USA, amb la simpatia que es mereix: la seua capacitat de governar està en dubte com la seua potència sexual, és la mort del mascle alfa, paradoxalment envoltat de dones barbies,   com Berlusconi l'envoltava de prostitutes.

Beneath The Surface -- Incognito

tempestes de tardor

Amor perdut,
que t'has begut
amor guanyat
que t'has menjat.

Com cabells de caricia impossible,
els fils d'Ariadna trencant-se a bocins
perduda l'ànima al laberint
mentre el bou esbufega amb trista
la fúria dels sentiments de cansanci.
Qui estima de debó mai es capaç de llançar les cartes
i burxar-se d'allò que és sagrat
proclama al vent el que deia els peus cremats:
mala circulació que trenca l'espill
en mil ànims on neix un somriure..

Amor vençut
amor guanyat
que t'has cregut
que t'has encegat
on és l'encís
al far encés de mil vents brillants...

Leonard Cohen abraçat per àngels.

Leonard Cohen abraçat per  àngels.

Cohen recitava, amb la seua veu de vellut inconfusible,
quan la mort li va agafar de la mà, dolçament i suau,
com les carícies tendres que podien donar-li les seues amants.
Preguem tot i comparant les mitologies, preguem per la seua ànima,
envoltades per les ciutats que va viure, ara plenes de ràbia
per la victòria dels analfabets sense lletres.
El dia sembla trist i húmid i no ens consola pensar
que queda la seua veu gravada
 o la seua  poètica escrita.
El dia d'abans de la mort del poeta de veu de vellut
uns electors triaren,
sense saber-ho?
a un Emperador neo feixista.
.L'Emperador va dir,
 quan va ser escollit,
 pels mateixos ignorants de l'Amèrica profunda,
que farà construir un mur, pagat i alçat sobre la sang mestissa,
amb mà d'obra dels mateixos esclaus
del Sud, ara trist i fosc.
 Amb la por als llavis
dels onze millons de persones il.legals que hi viuen
sota l'amenaça de deportació.
Maleïts siguen aquells que l'han triat.

Temps difícils per a viure feliços entre la injustícia,
hem vist la confusió barrejada amb la certesa
del poeta de veu de vellut que sona al si dels nostres cors,
amb les seues carícies
portades lluny de l'ombra de la lluna
i prop dels nostres records d'adolescents
fumejant de desig
despullats de la innocència perduda.
Ara tenim i visquem
amb  percepció certa,
al principi de l'Aurora,
Cohen rep amb tendressa d'Ànima viva
l'abraçada dels àngels
en l'entrada del paradís en una nit inversemblant,
mentres el poeta de veu de vellut
portava un clavell a la solapa cantant:
when your flesh is drenched with moon.

Les cartes escampades, segons l'estil de Alejandro Jodorowski.

Les cartes van llançades cap a la cruïlla:
digues paraules i fes-les cantar.

Nostàlgia dels estels fugaços,
l'amant ideal esclata fóra de la casa trencada
cara a cara
la cruïlla s'amaga a les voltes del camí.
La paciència de la fidelitat
ha trencat el camí virginal
amb el tast de l'experiència.

L'Equilibri, l'ordre, ha esdevingut just,
mentre els reflexos de la lluna
han espentat els brams dels llops
amb les destrals enceses.
La intuïció ha dibuixat la certesa
en plors que baixen de les runes del cràter

El mitjancer tanca les dues torres
i dona foc que encén la vida.
Malgrat que tèrboles transaccions
tempten l'esperit
i l'engany és tan dèbil com la teua closca.

Una Revolució ha de moure els budells,
l'aigua fresca resta els ulls cansats.
Genoll i colze no poden dir mentides
i les mans duen poder de cel tornat.

Bob Dylan i Formentera.

Ara esdevé una llegenda que Bob Dylan va estar un parell de mesos, als voltants de 1971, en plena època hippie, passant una temporada després d'un accident de moto. A qui preguntes per l'illa, sempre preciosa, et conta la història del molí que va habitar el cantant-poeta en la Mola, i que va estar jugant als escacs a la Fonda  Casa Pepe. Dissortadament no hi ha cap prova documental ni cap referència, amb la qual cosa vulguem creure que és una llegenda, sense contrastar, ni cap dada, i és resultat de la nostra imaginació. Com totes les llegendes, pot tindre un poc de realitat...

Paul Auster, poeta.

Autobiografía del ojo
Cosas invisibles, enraizadas en el
frío, creciendo
hacia esta luz
disipada
en todo lo que alumbra. Nada
tiene fin. La hora regresa
al comienzo de la hora
en que respiramos: como si
nada fueran. Como si yo
no pudiera ver
nada
que no es lo que es.

En el límite del verano
y su calidez: cielo azul, colina púrpura.
La distancia
que sobrevive.
Una casa hecha de aire, y el flujo
del aire en el aire.

Como estas piedras
que se deshacen sobre la tierra.
Como el sonido de mi voz
en tu boca.

Versión de Jordi Doce
De "Despariciones" Pre-textos 1996

El novel·lista Paul Auster, a més d'autor de guions de cine, traductor i assagista, va  encetar la seua carrera literària com a poeta. I és que vist de més a prop, les seues obres tenen aquesta llavor poètica de les imatges fantàstiques, de l'atzar fet realitat. Els seus personatge viuen la realitat, les diferents realitats que ens envolten, com si foren un malson, o un somni darrere d'un altre somni...

Els seus poemes són, sens dubte, una carícia o un colp, que és capaç de esmenar una realitat massa capficada en lògiques binàries. Quan tots sabem que la màgia s'amaga darrere de un detall, un xicotet esdeveniment...

M'atreveix a profetitzar que si no li donen el premi Nobel enguany...s'ho mereix sense cap dubte.

  

 

Van Morrison - When Heart is Open (Alternative Take)

Contra los poetas... Poema dedicado a Witold Gombrowicz.

Em va eixir en castellà, aquesta declaració contra els poetes, contra determinada classe de poetes és clar, especialment aquells que s'ho creuen, com altres escriptors...que els manca el sentit de l'humor. Espere que aquesta declaració no em faça perdre alguns que considere amics...

CONTRA LOS POETAS
                   A Witold Gombrowicz

Quejumbrosos zarrapastrosos quejidos
simulando ser seres sonámbulos.
Lo admito: no soporto a los poetas.
No me extraña que Platón los expulsara de la Ciudad,
por mentirosos.

Sicarios sacamuelas sonados,
calibrando palabras como cantamañanas
tétricos talantes tocacojones.

Lo admito: no soy un poeta,
aunque a veces lo parezca.
Tanta Luna, tanta estrella, tanto duelo,
tanto desamor.
Y mientras parece que va a llover
los sacamantecas de la palabra
dicen: "lloverá en mi corazón".
Sicarios cursis salidos.

Tanta capilla llena
de poetas que se dicen vivos,
les encanta la pose, la cita descuajeringada,
y sobre todo, su foto en el libro de papel.

El crítico o el funcionario académico,
no es más que otro holgazán
que detrás de sus alabanzas apenas
disimula ser más listo que Caín
torciendo el palo que servirá
para asesinar a los verdaderos poetas.

Y dicho, lo dicho:
La poesía es necesaria.

...

Aforismes d'Estiu: auspicis de la tardor.

Tots els auspicis, assenyalats pel vol dels ocells,
assenyalen un canvi d'època, una mutació fora del comú...
Va caure un llamp a casa meua, que la darrera nit
va ser envaïda per formigues nervioses.
He provat tots els remeis per llevar-me-les del damunt,
el senyal, però, és evident:
he d'abandonar la casa una temporada i encetar el viatge
pendent, sense excuses, el viatge que em durà
al centre del meu cor.

Aforismes d'Estiu: Banyar-se dues vegades al mateix riu.

Banyar-se dues vegades al mateix riu
és quelcom impossible segons Heràclit.
I una sóla volta, també segons ell.
El riu canvia com els estius que fan créixer
els fills i les filles que a més es fan majors com el riu de la vida...

Aforismes d'Estiu:En les acaballes infernals de L'Estiu

A l'infern de finals de l'estiu,
Torcen les riberes del pensament.
Sempre que s'acaba una relació
Afectiva mor un estel i naix una flor 
Extranya i d'aire nou i pell diferent, 
amb el deler cert del cor trencat
 i reconstruït amb els bocins 
que esclataren en mil estels fugaços....

Altes temperatures, similars a les de l'infern en el seu model "clàssic"
Han assolit grans nivells d'ofuscament mental i fisic...que han convocat,
Com el canvi climàtic,
Importants mutacions psicosocials:
Classes socials que abans ocupaven
Posicions polítiques de progrés
Ara són integrades pel teixit de xenofòbia
I per la dreta religiosa. El cas d'importants

Sectors de la classe obrera, que ara són de la extrema dreta, n'és el paradigma. El típic burgès, que adopta un estil de vida vegetarià, en el sentit polític de la paraula,té el significat contrari...

Aforismes d'Estiu:En les acaballes infernals de L'Estiu

A l'infern de finals de l'estiu,
Torcen les riberes del pensament.
Sempre que s'acaba una relació
Afectiva mor un estel i naix una flor 
Extranya i d'aire nou i pell diferent, 
amb el deler cert del cor trencat
 i reconstruït amb els bocins 
que esclataren en mil estels fugaços....

Altes temperatures, similars a les de l'infern en el seu model "clàssic"
Han assolit grans nivells d'ofuscament mental i fisic...que han convocat,
Com el canvi climàtic,
Importants mutacions psicosocials:
Classes socials que abans ocupaven
Posicions polítiques de progrés
Ara són integrades pel teixit de xenofòbia
I per la dreta religiosa. El cas d'importants

Sectors de la classe obrera, que ara són de la extrema dreta, n'és el paradigma. El típic burgès, que adopta un estil de vida vegetarià, en el sentit polític de la paraula,té el significat contrari...

Aforismes d'Estiu: Amors d'Estiu.

Sempre que esdevé un amor d'estiu,
Transitori i circumstancial,
Plouen alguns estels fugaços
Rondant els caps dels futurs ex-amants.
La memòria grava aquests estels
Com si foren records que fugen
De la notorietat, per fer-se amb la força
Del trobament amb l'amor futur...

Aforismes D'Estiu: Les formigues bellugadises

Les formigues bellugadises
 es mouen presentint
Les acaballes de l'Estiu.