Happy ending, poema de Jaime Gil de Biedma.

       Happy ending

Aunque  la noche, conmigo
no la duermas ya,
sólo el azar nos dirà
si es definitivo.

Que aunque el gusto nunca más
 vuelve a ser el mismo,
en la vida  los olvidos
no suelen durar.

Aforismes d'hivern

Mentres descansa la natura i dorm entre el fred, sonmia que cert
dia el paisatge adomit serà sols un record entre l'abric i la terra
sense flors.

Sols la realització de cerimònies i rituals ens salva del caos.
Els cristianisme substituí les cerimònies paganes del solstici
d'hivern amb el naixement de Crist. Quan el caos s'apodere
finalment d'Occident caldrà buscar  noves formes de ritual per
tal d'ordenar els dies i les transicions.

Sempre que el glaç pot trencar-se, es freqüent en una conversa
tornar a tallar el gel amb un inoportú esment a l'escatologia de
l'amfitrió.

Si ets un convidat formal les teues ventositats sols
seran criticades en privat.

Minotaure es passeja pel Canal de Sant Martí.

A principis de Juny el Minotaure es passeja per les vores del Canal de Sant Martí, amb la lluna baixa reflexant a  sobre l'aigua, com un núvol argentat, les mirades joves i desimboltes de centenars d'adolescents que beuen i xarren a la vora del canal sense advertir la presència de la bèstia. Pot ser són acostumats a vore persones, o quelcom més, extravagants i estranys, amb el tors en forma de bou, i que esbufega com si no sapiera respirar còmode. Aquesta és la realitat. Ignoren el Minotaure. L'ambient és de festa i disbauxa contingudes per una nit amb un calor húmid certament agradable. Les terrasses són plenes de gent que conversa de forma animada, vestits de forma elegant i discreta alhora, amb alguns tatuages i piercings enganxats a la pell. El Minotaure té una cita. Ella l'espera a la Plaça de la República vora una reunió de gent que està aplaudint incondicional a un dançaires que s'abracen i solten com guspires en la nit. És el darrer tango a París.

(Continúa)                                          Gaia, la mare terra.

El Minotaure arriba a París

"Me equivocava" digué el Minotaure emetent que semblava un gemec, "aquestos avions són més còmodes del que pensava." Encabit en un seient insuficient per la seua grandària el viatge no va resultar còmode. En baixar de l'avió el Minotaure, un poc maldestre i amb la força dels seus ànims posada en la trobada pròxima. El monstre havia eixit del laberint amb l'únic bagatge d'una maleta de cabina i la il·lusió de visitar la seua penúltima esperança: mirar als ulls al bruixot Jodorowsky i saber-se sa i estalvi en un nou refugi, una nova vida, o pel contrari, tornar al laberint i convertir-lo en el seu habitatge definitiu.
Ja restaven lluny els records dels seus viatges per Europa i Amèrica. I els retrets de le Deessa del Polen del Haixix de no interesar-se per Àfrica. "Ja he estat massa voltes en Àfrica, en altres vides" pensà mentres arrossegava la maleta amb els seus dubtes per l'aeroport Charles de Gaulle. Arribava a París pensant i remugant quan li va emergir una certa ansietat. No coneixia a ningú en París i essent quasi les sis de la vesprada  i ha  de trobar un lloc on dormir. I encara que podia dormir a sota un pont o en qualsevol altre lloc va considerar que era millor un hotel.
Tanmateix, era principis de Juny, i tal com imaginava, els hotels de  París eren plens de turistes, i al comprovar-ho va pensar que aquell seria un repte, robar una habitació en una ciutat plena, de gom a gom, amb les terrasses de les cafeteries farcides de parisins amb ganes de festa i turistes sopant plats sucosos i elegants. El Minotaure va embocar el carrer de la Lluna, prop de la Mairie, i des del principi va saber que allà trobaria el seu destí: un hotelet senzill amb una habitació, petita i digna però, on poder descansar i gaudir d'una visió inesperada de París: Va trobar-se amb un espectacle inesperat, al
fons del carrer un   grup  de  dones africanes discutien aferrissadament. En pujar a l'habitació, va asomar-se al carrer, i va quedar paralitzat per la violència de la discussió...
(continua)

El Minotaure ja no és vegetarià?

El Minotaure abraçà la seua victima, encara sense saber si per besar-la o mossegar-la. Va dubtar una fracció de segon quan va mirar-la als ulls i va tindre un pressentiment: si no la devorava a l'instant podria acabar enamorat d'aquella petita i adorable criatura. Bruna amb els ulls maragda, els cabells llisos com la mar tranquil.la pròxima al laberint. Ella era hermosa com una tempesta amagada darrere
una serra plena de núvols obscurs i magnètics.
El laberint, aquell endimoniat trencaclosques de carrers i racons construït per l'arquitecte Dèdal, era
una bona residència, comfortable per a un ésser ple de dubtes i amb una violència primitiva que el
transformava en un monstre venerat i odiat. Ossos de les seues víctimes encara romanien a l'entrada on en una petita cambra dormia aquella bèstia meitat humana meitat bou. Havia estat des d'un principi havia objecte de pors i  burles pel seu rostre seriós i massa hieràtic a voltes. Però ningú s'atrevia a endinsar-se en aquell món, tort i confús com el propi cervell d'aquella bèstia solitària. I aquest aïllament provocava el sentiment d'una emoció capgirada: sempre havia estat vivint isolat aquell monstre? Com havia estat la seua infància? Era capaç d'estimar malgrat la seua força sobrehumana?

(continúa)

Per què tan lluny dels déus? en Rayuela, de Julio Cortázar.

la Lluna lluita.

la Lluna lluita
Per fer-se forta,
Amb llum taronja.
Emergirà hiperbòrea.
El fanal serà el cami..
A la fi el desti mourà el cel.
Ple de la dolçor que tempestes
Sallunyen
Torn

Amor i Ironía XIX. Emma Bovary i l'amor objecte de repressió, segons Flaubert.

"Las ambiciones por las que Emma peca y muere son aquellas que la moral y la religión occidentales han combatido más bárbaramente a lo largo de la historia. Emma quiere gozar, no se resigna a reprimir en sí esa profunda exigencia sensual que Charles no puede satisfacer porque ni sabe que existe. Y quiere además rodear su vida de elementos superfluos y gratos, la elegancia, el refinamiento, materializar en objetos el apetito de belleza que han hecho brotar de ella su imaginación, su sensibilidad, sus lecturas."

Emma Bovary Gustave Flaubert Cap VI.

Coneixement i Malaltia.

Thomas  Mann recorda Nietzsche i Freud com dos exemples d'acces al coneixement del. ser humà per la Malaltia.Definint malatia com a vía privilegiada de poder saber el nostre interior, vigilant pel cos conscient. Nietzsche sap que estar sa en una societat Malalta es un contrasentit. La culpa, la mala consciencia, el ressentiment contrauen.

Els cossos, els anorreen sense pietat.
 Per Freud accedir a l'inconscient ha de ser posible narrant, verbalitzant allò amagat i reprimit.Sóls aixi es pot sanar 

Conte de la xiqueta que no sabia escriure II.

Estel, La xiqueta que no sabia escriure, en la seua vida adulta, tenia por i vergonya
Que es pugués descobrir, Però, al cap i a la fi,quasi ningú escriu o llig a les nostres societats, amb l'excepció de les dones lectores i els xiquets i les xiquetes entre 6 i 11 anys. És cert que ens enviem millers i millers de missatges instantanis per les xarxes electròniques...però això no pot contar igual que escriure una carta o un llibre de paper. I vorem al final per què.
Estel va acudir a logopedes i psicòlegs, a mestres i psiquiatres.Però ningú no sabia que li passava. El fet és que no podia escriure.

Un cap de setmana, collint olives en el hort d son pare, i mentres dormia una siesta al sol se li va aparèixer un bruixot.Era calb i tenia uns ulls profunds com el cel del desert. El bruixot li va dir...
(Continua) el conte començà el passat 7 d'octubre.

Aforismes sobre l'Amor.

 Ara no tinc amor

 puc estimar amb més força allò que espenta la vida:

un amor lleial i sincer.

Estimar és natural entre persones que s'atrauen. Per això,.
cal ser positius, i hauríem de recordar, que sols estimem
                                                          De debò,
Quan són capaços d'imaginar la nostra vida, amb l'absència,
Però amb l'estima tendra que vindrà a acollir-nos, en un instant,
Amb el record del perfum de la seua pell entre la nostra ànima viscuda
Amb l'altre, travessant l'espill d mirades
I la joia d'haver estat amants sense esma.

Arturo Perez Reverte i els idiotes.

Per fer-se popular arran els fets de Paris...no cal ser molt atrevit.
Es pot simplificar fins al punt que es pensa que és un assumpte
de fanatisme religiós. I no ho és. O no ho és al cent per cent.
Qui influeix sobre les ments gestiona el poder, deia Manuel Castells fa
pocs dies. Ara es tracta de gestionar el terror. I a occident els governs
ho fan molt bé. Desinfomant i manipulant.
Arran uns fets horribles es provoca confussió sobre l'origen dels
responsables i organitzadors dels crims. Qui ha estat beneficiat pels
fets que han matat i aterroritzat? Sens dubte Hafez el Asad i la seua
dictadura. Qui va estar perjudicat? Indirectament els refugiats que fugen
d'una guerra que ja dura tres anys.
Més bombes és la solució? Doncs avant, si fos tan fàcil...
No, no estem a Disneylandia, com diu Perez Reverte, estem a les portes
de la por...de l'apocalipsi...això diuen justament els fanatics. D'un costat
i de l'altre. Que no tenim aci una dreta religiosa? I una extrema dreta que
es beneficia de la por?

·"Creus i Llunes", poema de Miquel Català

A propòsit del fanatisme i les guerres transcric aquest poema de l'últim llibre
Cavallets de Mar del poeta i amic Miquel Català.:

                                  Creus i Llunes.

històries de creus i llunes,
de sants guerres,
papes i profetes

la guerra santa, em diuen,
la vida i la mort
en mans de Déu

judicis finals
la fi del món
sang,sang.

cossos nafrats
braços tallats
colls degollats.

tant de sofriment
en nom de Déu.

Amor i Ironia XVIII. Sexualitat i Amor.

Sexualitat i Amor.


Són nombroses les comdemnes de la sexualitat entre els filòsofs. Ja siga per influència de les religions i del puritanisme com per la desconfiança en els sentits, per part d'un racionalisme arrelat en els costums. Puritanisme i racionalisme són en el fons les sues cares de la ètica del treball, ja que la sexualitat pot entendre's com una amenaça a la cultura del treball i d'una organització social ordenada.Tanmateix es parla que vivim en una societat hedonista, farcida de continguts i missatges sexuals, cosa certa. En aquest cas entenem que la comercialització del sexe és una evidèncvia en  una societat postindustrial on les xarxes digitals   van transformant les relacions humanes. Tanmateix es conserva la matriu juevocristiana i la evolució futura d'aquesta matriu en el fons de la nostra cultura és poc previsible. Però ja  sabem, contra la opinió il.lustrada, amb la excepció de Rousseau, que és viable una societat tecnològicament desenvolupada però fonamentalista en els costums, és a dir, no sols que impedisca la diversitat dins de la sexualitat, sinò que la comdemne i castigue als infractors
en elles. La condemna del cos i dels sentits forma part de l'herència juevo-cristiana dominant, de la qual  s'esdevenen la culpa i la mala consciència per no reconèixer que som éssers capaços de gaudir del nostre cos, i del cos de la persona o persones que estimen, o senzillament pel dret a la fruïció dels nostres sentits, com a identitat de l'ésser humà. Si ens detindrem en les que en les propostes positives
en relació a la sexualitat. Entre elles, Montaigne i Nietzsche.  I, per suposat, Bataille. Que les formes de la sexualitat humana puguem anomenar-se, disfressar-se, d'amor, és ja una convenció cultural. I totes les convencions culturals es trobem en un marge de transició cap a un nou indret, que com el núvol digital,és plé d'informació i no es troba, però, en cap  lloc material.
(Continua)

Fuster i la mort Aforismes fusterians,

"I morir deu ser deixar d'escriure"

"Al capdavall, la mort no consisteix unicament en morir-se.És morir-se i ser oblidat.
A la curta o a la llarga, oblida't".

Omar Kheyyam

"No dudes en beber y gozar del amor..
Tendrás tarde o temprano que dormir bajo tierra
Sin mujeres ni amigos.No digas esto a nadie:
La amapqola marchita no florece de nuevo",
Omar Kheyyam. 

Fútbol ⚽

Vesprada de fútbol ⚽ il.lussió...
Els xiquets de la fonteta juguen en frontera dde les torres de serrans contra el
Atlético Turia. Ánimo fonteta!

Gossos fent lladrucs a la Lluna.

Gossos bojos,
Per què li feu lladrucs a la Lluna?
És real o quasi ficció
Enlluernats pels déus creadors de somnis?

Em toca incandescent amb el seu disc
Com el teu cos, encara llunyà...
Tinc el presentiment de la teua pell,
Suau com la seua llum creuada per núvols nocturns.

Gossos bojos,
Per què li feu lladrucs a la Lluna?
És la vostra amiga, entresomnis,
Escampant saviesa al si de la tardor.
Les tiradores de cartes
M'envoltaren de fetilleries.
Em quedaré al teu costat, per sempre,
En un instant on els cossos
Es fan un ésser que ens envolta
Com una pradera de Posidònia.
Entre el record futur
I l'atreviment de la nostra timidesa.
Ara els gossos ja no fan lladrucs,
Hi són tranquils
La lluna batega...

Amor i Ironia XVII. El Bes II.

Hi ha de besades amb màgia, besos de mort, besades de pare, de mare. Besos
Nutricionals.
Existeix la llegenda que les prostitutes no besen als seus clients, ja que
El sexe és pot comprar, l'Amor no però.
Tots són capaços de recordar el primer bes. La seua textura, el paisatge
Que envoltava la iniciació dels afectes. És clar que parlem dels besos a la galta
Als llavis. Un bes al front pot significar sanació...o autoritat.
Besar el sexe pot significar l'inici d'una gran amistat...amb totes les
Precaucions necessàries que impliquen barrejar sexe i amistat. La convenció
Social anima a separar-les dins dels limits de la monogàmia serial.
Les normes
Socials, no escrites però marcades per la tradició i la educació, impossen barreres
Per una necessària productivitat. La joia de viure demanda poder fer l'amor quan
Neix el desig, o sense barreres no serien més que animals sense cultura i la no
Existència de limits pot ser  ens arrossegaria cap a la violència.
Ens continua avergonyint veure petonejar-se una parella al carrer. Ens fa vergonya
Dir que tenim vergonya. Som tan tolerants...En el fons necessitem la repressió per
Justificar la manca d'acció: com eixes parelles que ja no s'estimen i s'avorreixen
Mirant la TV els programes i debats de la Sexta. Ja no es besen. Mai. De la fidelitat, però, parlarem en altre
Capítol.

Amor i Ironia XVI. El bes.

Besar-se és la forma més natural d'expressar afectes. No hi hauria altra forma d'estimar tan directa com sincera d'expressar-se en el amor. Tanmateix aquesta aseveració no és exacta. Hi ha cultures humanes on no hi ha bes. El cas més conegut és el dels inuits que es freguen el nas com a signe més intim d'amor. La qual cosa nega la universalitat d'aquest gest.
Històricament la cosa ha evolucionat  de la prohibició de besar a la simple indiferència.

Conte de la xiqueta que no sabia escriure.

                                       


    LA XIQUETA QUE NO SABIA ESCRIURE












Hi havia una volta en un país "modern" una xiqueta que no sabia escriure. Quan va arribar a ser major d'edat tenia prou, prou...dificultats per escriure, tants entrebancs que semblava que quan ho intentava es posara a quequejar. Quan algú descobria la seua manca d'escriptura no es burlava sinò que sentia llàstima com senten llàstima tot el qui sap que a molts, molts països del món les xiquetes no saben escriure ja que no poden anar a l'escola. Sols van els xiquets, i no tots.
Aquesta xiqueta, que es deia Estel, deia, quan ja era major, que sols li passava allò de no poder escriure quan tenia por. I és que havia passat molta por a l'escola. Quan era xiqueta anava amb unes faldetes curtes i tenia unes cames llargues. Tenia uns ulls bonics i un nas llarg. Estel, però no sabia parlar castellà, cosa que en una època no molt llunyana era castigat amb burles i els mestres la posaven contra la paret i la tancaven a l'aula mentres la resta, fins i tot els més soques, eixien al pati a jugar. A voltes es pujaven a la finestra i la veien tancada como un ocellet fredolic. I es burlaven diguent-li: "mira que ets de poble", frase molt estranya ja que ells mateixos eren de poble, del mateix poble d'on venia la xiqueta que no sabia escriure o dels pobles del voltant.
(Continuarà)

Amor i ironia XV:: Laberint i fortuna.Juan de Mena.

 Segons el poeta Juan de Mena, del segle XV renaixentista, hi ha una clara
Relació entre laberint i fortuna, per expressar desordre i confussió::
Mas bien acatada tu varia mudanza,
Por ley te gobiernan,maguer discrepante
Que tu firmeza es no ser constante,
Tu tempoeramento es distemperanza,
Tu màs cierta orden es desordenanza,
Tu conformidad es no ser conforme,
Tu desesperas a toda esperanza,
y entre amor i laberint? Essent el cabdell la solució,
Hi ha cabdells dAriadna per a lAmor?

La tardor espera les oronetes.

La tardor espera les oronetes,
Per què? Ens fan esperar i fa calor africà.

Encara son a l'àfrica oriental
Badant l'espera som mentres al nord fa bonança
I l'esperança és q vinguen prompte amb romer al bec
I el desig de benaurança als seus xiulets.

Amor i Ironia XIV: Amor Còsmic i David Hawkins.

L'amor cura.transforma la vida, segons David Hawkins,no es tracta de l'Amor romàntic, no es tracta d'una relació, ja que és una petita part de la vida humana. El romanticisme, l'amor personal, sols és una petita part de les formes d'amor presents a la nostra vida: l'amor als nostres animals, a la llibertat, a la iniciativa grupal, l'amor com a lleialtat...fa augmentar els sentits positius,de tots els que ens envoltem també. L'Amor és capaç de sanar, i si, com ha de ser, és incondicional, no hi ha expectatives ni traïcions amagades. Hawkins, pioner de l'estudi de la consciència, és autor, junt a altres psicòlegs i persones procedents de diferents àrees professionals, és la persona que més ha pogut influïr en el anomenat Curs de Miracles,veritable reprogramació de les nostres emocions per a la vida amb una projecció de canvi interior, com a eina de transformació espiritual. En successives entrades, on intentarem un bon enllaç amb altres experiències i eines ja siguen religioses o no, realitzarem una crítica constructiva d'aquestes idees. És Hawkins un il.luminat més de la new age amb influències  orientalistes? Aquesta veritable reprogramació, no sembla un "rentat de cervell"? On és la posició politica quan arriba a dir que fins i tot "hauriem d'estimar" Adolf Hitler? Ja em parlem.

Chantal Maillard: Todo es vacío, pero la nuez...que bien sabe!

Chantal Maillard, es mi poeta favorita en español.. Es concisa y golpea de una forma tan filosófica pero a la vez, desnuda de abalorios. Como si careciese de pudor, desde una óptica que acepta el dolor y la oscuridad, pero también afirmación de vida.

Caminar aventando el miedo
Sin apenas pasado entre alas.
∆

Labios hinchados. Al envés del lápiz
        El frescor del grafito.
∆

La mente como una mosca incordiante.
                     Manotazo.



Estos tres ejemplos de aforismos de poesia pura, me dejan encajado entre la razón de lo cognitivo y la desazón de un sentimiento capaz de ver la realidad con ojos sin concesiones. Pertenecen a su última obra La herida en la lengua (2015), obra cortante y sincera.

Amor i Ironia XV: Walter Benjamin i Karl Kraus: Vida literària i prostitució.

"La literatura es existir bajo el signo del espiritu, como la prostitución es vivir bajo el signo del puro sexo" assenyala Walter Benjamin a propòsit de Karl Kraus, i ara no direm allò de "periodista i escriptor" de Karl Kraus ja que irritariem, amb tota la raó a Quim Monzó. Benjamin diu de Kraus q "la prostitución es una forma natural y no una creación social de la sexualidad" i
a continuació passa a criticar les implicacions teòriques d'aquesta posició per a la qüestió clàssica Natura-Cultura. El problema de les relacions Natura-Cultura, amb una visió temperada i certa, ha de configurar una eina tradicional de la Filosofia amb el nostre entorn nou de sentiments: la critica amb l'experiència. Les afirmacions de Walter Benjamin són a Programa de Filosofia futura. El concepte de aura en Walter Benjamin serà un dels indicis del senderi que hem de marcar-nos per trobar una resposta a la qüestió proposada: quin és el futur de les relacions amoroses en la nostra societat digital?

cor intel,ligent

Citat per Julio Cortázar a Ultimo Round (1974)

LA inteligencia camina màs que el corazón,
pero no va tan lejos Proverbio chino,

Amor i Ironia XIII.Kafka i l'Amor de Pare.

Encara que l'objectiu del nostre estudi és el dolç i agre territori de les relacions amoroses entre "iguals" i els possibles futurs és clar a ulls clars que el vincle amb el pare i la mare és un factor cabdal. En la seua obra Carta al pare (1919 Kafka recorda amb amargura i de forma nitida diversos fets q conmocionaren la seua infantessa i marcaren la seua vida. En aquest cas es refereix a la ironia com a forma de càstig: Et mereixia una especial confiança; de fet, era la que millor s'adeia amb la teua superioritat sobre mi. Les teues admonicions solien pendre aquesta forma: 'no podries fer-ho aixi o aixà? Pot ser es demanar-te mAssa?...i cadascuna d'aquestes preguntes anava acomoanyada d'un riure i una cara maliciosos"_
F.Kafka Carta al pare Traducció de Herke von Leuwik.Germania 1995.
Per cert, lA carta mAi va estar lliurada a Hermann Kafka, pare de Franz Kafka..

Nietzsche i el Minotaure.

Nietzsche, en Más allá del Bien y del Mal (1885) assenyala: " Es cosa de muy pocos ser independiente. Y quien intenta serlo sin tener una necesidad , aunque tenga todo el derecho
a ello demuestra que, probablemente, no es sólo fuerte sino temerario hasta el exceso. Se introduce
en un laberinto, multiplica por mil los peligros que ya la vida trae consigo de por sí; de éstos no es
el menor el que nadie vea con sus ojos cómo y en dónde él mismo se extravía, se aisla y es despedazado trozo a trozo por un Minotauro cualquiera de las cavernas de la conciencia (...)"
Parágrafo 29.
Trad. de Andrés Sanchez Pascual.

Borges i el monstre del laberint.

"Si mi oído alcanzara todos los rumores del mundo, yo percibiría sus pasos.
Ojalá me lleve a un un lugar con menos galerías y menos puertas. ¿Cómo será
mi redentor?, me pregunto. ¿Será un toro o un hombre ¿Será tal vez un toro
con cara de hombre ¿O será como yo?
El sol de la mañana reverberó en la espada de bronce.
Ya no quedaba ni un vestigio de sangre.


-¿Lo  creerás, Ariadna? -dijo Teseo- El minotauro apenas se defendió."


J-L.Borges "La casa de Asterión" en El Aleph (1949)

Amor i Ironia XII: Teresa de Jesús.

Amor i Ironia XII: Teresa de Jesús.
La nostra cultura, o les seues arrels, són les de la cultura juevo-cristiana.
Gran part dels nostres sentiments sobre l'Amor i l'Enamorament estan
dibuixats per aquest eix greco-jueu. Amb la incorporaciò del paulisme i de
l'agustinisme la doctrina cristiana adopta la forma problemàtica del dualisme
ment-cos que forma part de la cultura occidental.
Un exemple de manifestació del conflicte Fisic-Psiquic en les relacions amoroses
el tenim en la manifestació de l'Amor divì com a forma superior de relació
amorosa. El misticisme conectaria ment-cos i l'èxtasi diví expressa el nostre Amor
de forma harmoniosa amb la nostra ànima. Assenyala Teresa de Jesús: Aunque en esto
de deseos siempre los tuve grandes, más procuraba esto que he dicho, tener oracion,
más vivir a mi placer. Creo que si hubiera quien me sacara a volar más, me hubiera
puesto en que estos deseos fueran con obra;mas hay por nuestros pecados, tan pocos,
tan contados, que no tengan discreción demasiada en este caso, que creo que es harta
causa, para los que comienzan no vayan más presto a gran perfección;porque el
Señor nunca falta ni queda por él; nosotros somos los faltos y miserables.

Amor i Ironia.Aforismes.

Va quedar tan enlluernat per la seua hermosura
que oblidà que la pluja era la causant d'un amor
inmortal i per tant amb data de caducitat.

Amor i Ironia X: Cortázar i Lezama Lima.

En Rayuela (1963) Cortázar cita a Lezama Lima, en una cita de citas: 81. Lo propio del sofista según Aristófanes es inventar razones nuevas.Procuraremos  inventar pasiones nuevas o reproducir las viejas con pareja intensidad. Analizo una vez más esta conclusión pascaliana: la veradera creencia
está entre la superstición y el libertinaje.   José Lezama Lima Tratado en la Habana (74).
La Rayuela de Rayuela lleva a conectar los referentes intelectuales con la cuestión de los encuentros fortuitos. Trasladado a las sociedades digitales los encuentros fortuitos son A)predeterminados por un algoritmo llamado google y b) las interconexiones por móviles las hacen imposibles...

AMor i Ironia IX. André Gide i Teseu.

André Gide en Teseo (1946) adverteix irònicament sobre les promesses d'Amor. En un obra breu
amb certs aires de misoginia i un sentit sarcàstic d'un humor que intenta donar-li la volta
al reprotxe sobre l'abandonament d'Ariadna. Recordem que la heroïna veritable de l'alliberament
del laberint del monstre Minotaure, ajuda a l'heroi amb el seu famós cabdell, serà abandonada
inexplicablement per Teseu en un illot. Ariadna sola és "premiada" d'aquesta forma amb un càstig injustificat?
André Gide raona que, en primer lloc, Teseu no suporta Ariadna. Ell necessita viatjar i no vol un compromis amb la filla del Rei Minos.Teseu intenta justificar-se amb la posició autoritària del Rei Minos que no acceptarà que el dos se'n vagen a Atenes. Ariadna respón que Minos ho accepta tot, com acceptà l'aventura de sa mare amb el bou. En el seu raonament interior Teseu s'explica diguent que ell no ha promés res a Ariadna, que no suporta el seu jurament d'amor etern i que ell prefereix la llibertat. La segona línia d'arguments justifica, segons Gide l'actitud deTeseu: la clau no és el cabdell lliurat per Ariadna, que no és de llana, sinò d'un material fabricat indestructible fet per  Dèdal, l'arquitecte del laberint, que és qui aconsella a l'heroi com sorpendre i matar al monstre.
Dèdal, a més a més, després de justificar la superioritat de l'home per l'ús de la tecnologia, s'acomiada  de Teseu amb un bes als llavis. Teseu te pressa, per matar al monstre per eixir de l'illa i continuar el seu viatge. Sense Ariadna, és clar. Ella serà abandonada per Teseu i obtindrà, tanmateix un premi major: serà arreplegada per Dionisos i la durà amb ell a la seua cort. Gide ironitza, amb un altre sarcasme, que Ariadna és més realment amiga del vi que de Dionisos. Aquesta, però, és un altra historia: ebrietat i enamorament?

Amor i Ironia VII.Viure el present.

En un article d Ortega y Gasset publicat a 1926 afirma que el amor "no está de moda",
i que el romanticisme està desacreditat per les circumstàncies: la massa, és a dir, la gent
anònima i rutinària, no s'enamora ja que li és indiferent estimar x que y. Ortega apostarà
per un paradigma, el dandisme, on l'elegància es la distinció petit burgesa front a la massa
proletària.

Amor i Ironia VIII. Bovary y Melancholia.

Enma Bovary i Melancolia d Lars Von Trier poden set utils com a referents

dels amors futurs, cosa  que ja fa Byung Chul Han en la Agonia del Eros.

Ara ho farem en el sentit contrari.El present destrueix lAmor al fer-lo força 

de consum,segons lautor coreà-alemany.  Contra Illouz lAmor

no es feminitza sino es constitueix en consum administrat a

les xarxes.Es eixe el futur que ens espera?

A Melancolia la posició masculina queda malparada, Per

covardia front al final apocaliptic,A Enma Bovary ella lluita

contra la covardia dels costums enamorant-se,

Cal donar la raò a Illouz doncs, lAmor es feminitza.

Amor i Ironia VI La realitat i el desig.

És real la realitat? Es preguntaven el psicosociofilòsofs de l'Escola de Palo Alto en la seua aventura per articular un veritable marc per entendre la comunicació humana. Segons Watzlawick no era necessària una teràpia que durara anys, com la que desplegaba la psicoanàlisi, ja que era suficient amb una teràpia breu que consignara la clau del conflicte que bloquejava una comunicació natural per altra distorsionada que feia enmalaltir.
Seguint als californians de Palo Alto no puguem no comunicar el nostre cos sempre està transmitint al seu si i al seu entorn, senyals i missatges, amb la qual cosa el llenguatge corporal està, malgrat els entrebancs que es juxtaposen, sempre diguent una certa sèrie de missatges com: vull el teu cos, m'agradaria viure amb tu, tens un cul... amb la qual cosa, i essent  missatges insconscients, tindriem, i ara donem un pas més, un marc psicoafectiu dibuixat per la psique i les seues expreiències i memòria. Ara sols cal dilucidar si és la impronta genètica o la bioquimica, i, fent un bescanvi, o el referent educatiu-cultural, estarien en altre, el missatge de de la pista, la forma de comunicar-se és racional dins un paradigma associació  on és adient per la música dels Doors. Tot comença, amb un, distancianment entre l'estimada futura i l'objecte de desig. En les relacions sexoafectives heterosexuals, puguem prejutjar, si no anem en compte, que és una barreja d'elements bioògics i culturals. Tanmateix, segons recorda Richard-David Precht, la mateixa ciència és un fet cultural, i les barreres culturals frustren molts emparellaments. O no era la presència d'un entrebanc un estimul per l'Enamorament?

Amor i Ironia. V. Els futurs de les relacions amoroses. Byung-Chul Han

Amor i Ironia V.

Byung-Chul Han és un pesimista tecnològic. Interpretant Heidegger i Lacan, considera allò digital un minva de la realitat front a la narrativitat d'allò analògic. El tacte, la mirada, ens incapacita per a l'acció. Per la comoditat de la comunicació digital, evitem el contacte cada volta més amb les persones reals. Referint-se a Skype recorda la asimetria de la mirada, la càmera està situada en la part superior de l'ordinador, i no és una qüestió de la òptica de la càmera, és sezillament que la pantalla li manca mirada. Ja tornarem a aquesta visió apocaliptica de les conseqüències de la revolució tecnològica per a les relacions socials, particularment per a les relacions afectives:
Encara que ja hem d'asumir la premissa que l'estructura econòmica, malgrat les resistències teòriques del romanticisme, es condició, i requisit, per a una relació sexo-afectiva ser al si d'una proximitat en l'escala social. , que tinga èxit 1 reconeixement. Aquest autor, d'origen coreà ,treballa al si del paradigma psicosociològic la qüestió del paradigma  sexo-afectiu, llengua alemanya, descriu algunes de les consequències del canvis provocats per les xarxes socials  en les relacions afectives  en les relacions personals de les nostres societats però: es tracta d'un canvi qualitatiu? Són millors sense xarxes i ordinadors? Hi ha una realitat real, la realitat analògica, i una altra que és un sucedani, la realitat digital? Com interactúen ambdúes realitats? (Contuinua)

Amor i Ironia V

Amor i Ironia V

Una amiga m'ha fet destacar que tot és massa intel.lectual i que cal gaudir sense pensar.
I per un dia li done la raó. Hala! a gaudir del plaer! (Continua)

Amor i Ironia IV.Els futurs de les relacions amoroses..

Amor i Ironia IV.
Segons recorda Diane Ackerman en un llibre admirable,Una historia natural del Amor, Stendhal descriu set estadis en el procés d'Enamorament: 1 Admiració. Aci es produeix l'expectativa i quan
l'Esperança es combina amb l'Admiració l'Amor ha nascut de forma embrionària amb els sentits que es desperten, l'alegria de la conversa, el tacte..2. En la fase de Pensament tot el bagatge perceptiu es confirma com la llei del cor de Rousseau: les meues percepcions tenen una certessa a flor de pell. 3.La Esperança anuncia un futur indiscutible, el de l'espera, els previs...que espenten la excitació confirmada pels besos eterns...4. La confirmació de l'Amor: el més petit senyal és clau per entendre que amb les fases anteriors en juxtaposició mental, i fisica, ha nascut l'Amor .;5. Cristalització. En aquesta fase es conecten imaginació i idealització. Tot el que passa confirma la nostra idea de la persona estimada com la millor...en tots els aspectes. Stendhal es fixa en els cristals de sal on el més xicotet pessic conté una galaxia diamantina de bellesa. La bellessa s'extén a tot el fa, el que diu i el que representa el nostre objecte d'Amor. 6. l'entrada del Dubte en la demanda de proves d'afecte. Ací cal destacar que la demanda es diferent segons homes i dones: com quan la dona dubta que l'home sols puga estar interessat en una relació exclusivament sexual. Aquesta etapa es crucial. Si el dubte es generalitza, i la persona objecte d'estima ha d'eixir de viatge, o a per tabac, la persona enamorada se sent culpable del distanciament de l'objecte d'estima. A més de la culpabilitat Stendhal es fixa en que en l'Enamorament la memòria, que sol ser una memòria relativa es fixa sols en l'aspecte sensorial perceptiu de l'objecte d'Amor, tot el que ens recorda el nostre estimat, o la nostra estimada, ocupa la nostra atenció, amb un poder que pot convertir-se en adictiu. 7. Ara ja s'ha produït una segona cristalització on les oscil.lacions, daltabaixos generen la incertessa i la por. Ackerman afirma que la psicologia d'Stendhal de l'Enamorament continua essent actual, com quan es diu que les experiències del passat determinen la nostra elecció de parella: com en el cas que has construït un ideal sense coneixer-lo, tot i arribant un dia en que et lliures a un amor que has estat sonmiant durant molt de temps i, per tant, et llances sobre l'experiència abans que puga ocòrrer. Amb la qual cosa les dones, no tenen molt de control sobre les seues vides, almenys en aquesta fase: L'essència de l'Amor és la fantasia assenyala Stendhal que a més considera que l'Amor, essent correspost o no, és un sentiment solitari, i, com a tal alimenta la nostra fantasía. Com una visió posada en el paper en 1820 pot tindre actualitat. A la part final contrastarem la visió d'Stendhal amb la de Jane Austen i considerarem les critiques de Ortega.  En altre capítol consideraren la por com un dels altres elements del procés d'Enamorament que conecta amb el vessant social: les nostres pors, entre elles la nostra por a perdre l'objecte d'Amor, deixen les nostres consciències adormides, anestesiades i bloqueja l'acció. (Continua)

Amor i Ironia III. Els futurs de les relacions amoroses

Amor i Ironia III
Resulta inquietant la pervivència de l'Amor Romàntic entre una societat escèptica i saturada de missatges que, per una banda, el lloen, i, per l'altra, el critiquen per què va en contra del criteri de productivitat. La  influència de la cultura juevo-cristiana (sentiment de culpa i mala consciència per obtindre plaer, domini masculí del no-discurs)  és evident donada la relativa, i "nova" "veu ,  a la qual cosa cal afegir que la recerca de l'Amor perdut entre  les cendres del  passat, és una recerca bàsicament de "dones" ja que tant per al paradigma sociològic com el psicológic, la qual cosa la mateixa Eva Illouz ho oblida. D'altra banda les formes,canvien d'homes a dones, però si que és cert que la monogàmia serial assimila i produeix un cert , acostament cap ales posicions masculines per part de les dones, la qual cosa fa pensar d'una potent connexió entre capitalisme post-industrial i societat patriarcal. A partir d'ara seguirem el següent esquema:
1. L'Enamorament, els paradigmes biologicistes i culturalistes. En aquest punt no seguirem a Jane Austen, com fa Illouz, sinò seguirem a Stendhal i Richard David Precht.
2. La crisi de la parella tradicional i la seua substitució per una "falsa parella" que fa de mediació entre la parella tradicional, amb les estructures familiars en transformació, donant-li un sentit econòmic i les noves formes de convivència, que van apareguent molt timidament.
3. I finalment, la proposta que, prenenent com a referència a Illouz, però amb un paradigma no estrictament sociològic, suggerim de conectar Amor amb Ironia, és a dir, vincular el sentiment i la passió amorosa amb el cor capaç de pensar. Ací farem referència al paradigma junguià de James Hillman.  (Continua)

Veig la teua gata llesta i hermosa...

Veig la teua gata, llesta i hermosa,
i mire el nostre món...cap a l'interior
del meu cor obert.
Cadascuna de les possibilitats reals,
sols he d'agafar un avió transoceànic,
em fa sentir més a prop del vent
                                  de lluna.

Pujar a les piràmides la darrera nit de l'any
i creuar les mirades des d'una amistat
on les abraçades ens portaran tan lluny...

Amor i Ironia II. Els futurs de les relacions amoroses. II

Els futurs de les relacions amoroses II
En un article recent de Manuel Arias Maldonado "La vida irònica", l'autor fa referència a un
estudi  de Eva Illouz, que proposa que les relacions sentimentals s'han convertit en el lloc
privilegiat pel desplegament dels moviments irònics. Les aspiracions a la eternitat, a la totalitat, a la autenticitat...trets de l'amor romàntic són erosionats per l'evidència i per una experiència simplement
lleugera que no colma els nostres anhels de perfecció. Per això la Ironia és necessària.
 I ja deia Joan Fuster que la Ironia necessita de complicitat.
Revisitem, en primer lloc les tesi sociològiques de Eva Illouz publicades a ¿Porqué duele el amor?
Les tesi de l'autora argentina donen una clau: qui pateix mal d'amors, o de desamors, no pot capficar-se en abstraccions però cal confirmar que és la societat la que ha canviat i en hem de saber que una passió és possible, i que hi ha formes diferents d'estimar per a que les nostres expectatives no siguen ofegades per les nostres pretensions de romanticisme. El punt de partida és Jane Austen. I la clau heredera d'eixe model manllevat per un context radicalment diferent al del romanticisme proclamat per Austen es la paraula Compromís. Els canvis tecnològics i socials han provocat que eixa clau romàntica puga defallir i ens trobem sense substituts a l'altura d'unes expectatives que provoquem el que podrien anomenar anòmia amorosa.
(Continua)

Amor i Ironía. Reflexions sobre els futurs de les relacions amoroses.

Reflexions sobre el futur de les relacions anoroses. I
Amor i Postmodernitat.
Havent perdut credibilitat la idea burgesa d'Amor Romàntic, la societat veu als enamorats com una barreja d'enveja i paternalisme,  les societat postindustrials veuen les relacions afectivo-sexuals com una eina més de consum, amb la  opció de monogàmia serial, amb la rutina com a objecte triat...i amb la fi de la autenticitat. El pensament fragmentari a que sembla emplaçar-nos les xarxes socials provoca, per altra banda, la fi de la narrativitat. Ja no tenim un referent que faça front a una idea d'Amor, ja siga entés como rebel.lia o com a ideal de fusió: tots els amors són iguals i l'únic fil conductor és la necessitat de substituir l'objecte amorós per un altre quasi idèntic, amb l'obsolescència
quasi programada  com a telló de fons. I si tot això ha estat possible és per efecte de la revolució digital i els canvis tecnològics en l'esfera laboral i les relacions socials. A partir d'ara seguirem l'anàlisi de Byung-Chul Han, filòsof pesimista d'origen coreà en llengua alemanya, criticarem les seues tesi i buscarem amb Marguerite Duras, James Hillman i d'altres autors possibles eixides al laberint de l'Amor.

 

Mr Possum. versió anglesa d'un conte de Pau Larren

Versión anglesa del conte la zarigüeya rabipelada.


Once upon a time, many years ago, there was a shorn-tailed possum whose hiccups were so bad, so bad that the walls of the houses near the forest would tremble, and the trees in the woods would dance in a most disconcerted manner.
One fine day Mr Possum decided to find an on-line cure for his hiccups… his hiccups, but all that he could find were silly, crazy cures: holding his breath, drinking a juice, a large glass of water… Yet nothing could help poor Mr Shorn-Tailed Possum so he had to live with his hiccups… his hiccups.
Then, one day, in a flash of inspiration he decided to visit BabyLand where all the babies hiccupped sweetly on sugar-coated cotton clouds. Their lullaby was sleepy and rhythmical. Mr Possum asked the babies for advice but he couldn’t get a clear answer. Why hiccupping was like breathing! What a relief!
So Mr Possum carried on with his search through the woods. There he came across a long-haired lion who looked at him in a most peculiar fashion. Mr Shorn-Tailed Possum adopted a strategy of defence curling himself up into a tight, tight ball. But the lion didn’t take any notice of him whatsoever. Better not eat a living being with hiccups…. Just in case…
And so he carried on with his search until he reached the very heart of the woods and there in a clearing he came across a group of human beings in a circle. It was a sacred circle of living beings who had decided to turn themselves into human beings. What a crazy idea! The sorceress was dancing around the fire while the human beings were laughing like birds.
“What can I do to stop my hiccups?” asked Mr Possum.
“Stop thinking!”, the sorceress answered.
So right in that very moment he listened to her and stopped thinking. And then something most peculiar happened. A white cloud came down to rest upon the possum’s head giving off sparks. The sparks caressed him gently. Then all of a sudden, as if by magic, his hiccups stopped and a solitary hiccup drifted out to sea. The sea embraced the hiccup hugging it from deep within. And this is how the first wave came to be. After all, everything has its beginning. And its end.
Traduccion de Rachel Dunworth.

Fa uns millions d'anys...

Fa uns milions d'anys...més o menys,
el primer ésser viu aquàtic va decidir
sortir de l'oceà.
(continua)

Andrés Neuman:emocions, idees.

"Las emociones preceden en secreto a las ideas."Andrés Neuman.

 

 

Cosmonauta Gitana i VII

Cosmonuta Gitana i VII
La calma ha retornat a les ments atordides, després del trerrible sacseig, que
tot i quedant-se adormits prompte sonmien plàcida i tranquils com nadons:
La cosmonauta Samara arriba a la vora del cràter Bentham. Ha aconseguit
amagar de forma clandestina un fetus en el seu interior que hi viu fa nou mesos.
Va a parir-lo en Mart. Agenollada sobre la vora del llac glaçat i amb un plaer
que recorre la seua columna ha aconseguit parir-lo.Un plor segueix al tallar
ella amb les seues pròpies dents el cordó umbilical. De la placenta sorgeix una
catifa de flors, de clavells rojos dels que emana una potent font d'aire que
fa emergir una atmòsfera. És possible respirar. Viure. Un nou planeta ha nascut.

La missió a Mart ha finalitzat. Els cosmonautes complaguts brinden amb vodka
glaçat pel futur del nou planeta. És possible respirar. Viure en el planeta Mart.
La cosmonauta Samara arriba amb una xiqueta en el seus braços. Està agitada i
nerviosa:"Tinc notícies que donar-vos". "Ja ho vegem" responem els tripulants
indiferents, i continua la cosmonauta gitana "a banda d'aquesta preciositat tinc
noticies de la Terra" i afegint amb vehemència "Una geganta de vin-i-dos metres
d'altura i cabells color rosa, rosa del desert, va de gira per les ciutats del planeta
Terra cantant amb una guitarra..." I per escoltar la cançó totes les pantalles restaren
en silenci.
FI

Cosmonauta gitana VI

Cosmonauta gitana VI
Una cancó similar a aquesta: El nostre món es transforma amb la bellessa,
mentres la curiositat dels cossos atrau la ventura de les abraçades.
Besades amb tempteig copsa els estels fugaços.
Són besades tan precioses com les nits on els cossos s'entrellacen.
A l'interior de la Nostromo l'agitació física a seguit a la confusió de les cordes
sobre la pantxa de la nau. La calma ha vingut ràpidament a les atordides ments
de la tripulació que s'ha quedat adormida. I prompte somnien amb placidesa:

 continua...

Cosmonauta Gitana V

Cosmonauta Gitana V

Prompte succeeix quelcom esborronador. Des de la nau detecten un rebombori que
s'acosta. La nau comença a vibrar, a remoure's de proa fins al pont de comandament.
Els pocs objectes que no són fixos cauen sorollosament. La tripulació contempla estabornida
com s'acosta amb passes de gegant una dona de vint-i-dos metres d'altura. Porta un vestit.
a ratlles color pastís i cabells color rosa, com les roses del desert. Porta a la mà una vara. Va
acompanyada d'un altre ésser gegantesc, un lleó de cabellera elegant i mirada oberta.
S'acosten a la Nostromo i la geganta s'expressa en llengua romaní que el lleó anirà
traduïnt amb llengua pausada:   vaig a cantar-vos una  cançó. Per a no defallir però, heu 
de tapar-se les oïdes. Sols la vostra ànima pot escoltar-la.
La tripulació obeeix veloç, amb l'espenta del terror. Tiren mà de l'únic objecte disponible
per acatar les ordres: el quadern de bitàcora de la nau. Amb les seues fulles fan boletes
de paper i es tapen les orelles i en aquell instant el capità xinès recorda com la nau espacial
s'assembla llunyanament a una guitarra: el pont de comandament fent de clavilles, el mànec, com a cos principal de comunicació amb la nau  i la caixa de ressonància com secció de les instal.lacions cientifiques i allojaments. Sols a un gitano se l'hi ha pogut ocòrrer dissenyar una nau
una nau espacial..!.cridava el capità xinès.
Ja amb tota la tripulació amb les orelles tapades amb boletes de paper, la geganta va avisar: poseu-vos el cinturó!  que el lleó va traduïr com  agafeu-vos com pugau!  
I agafant la nau espacial com una guitarra va cantar una cançó molt similar a aquesta:
(continua)

 

Cosmonauta gitana IV

Cosmonauta gitana (IV)

Al acabar de exposar el missatge que contenia el xiuxiueig del lleó
agafa a les palpentes la guitarra, comença a cantar una cancó com
aquesta...
"Merda",crida la cosmonauta gitana "he oblidat la guitarral!"
A l'activar-se la càmara, la tripulació que es troba en el pont de
comandament de la Nostromo: "aci i en tota la nau no hi ha cap
guitarra" digueren mentres esclataven en riallades. Aquestes riallades
recorrien la dèbil atmòsfera del cràter Bentham. "Això ho vorem de seguida",
Al tallar la comunicació Samira va pujar a la motonau i va tornar a la
Nostromo a gran velocitat.

 

Cosmonauta gitana III

Cosmonauta Gitana III.
Un somni paregut a aquest:
Una dona gitana dorm de gairó a la llum de la lluna. Se li acosta amb felina tendressa
un lleó que li xiuixiueja a l'orella dreta: desperta i encén els estels. Ella es desperta
desemperesint-se. Remuga fregant- se els cabells rosa, com les roses del desert. Mira
al seu voltant i amb la vara que té entremans va encenent els esten la vara
al damunt de l'horitzó on creixen fugaçment de forma segura vint-i-dos estels blavencs.
Al finalitzar les ordres del lleó, la gitana agafa la guitarra que tenia al seu costat i comença
a cantar una cançó com aquesta...
Continua...

Cosmonauta gitana II

Cosmonauta Gitana II
La viatgera espacial tenia clar quin era el pacte amb la NASA:
llibertat total per als nòmades gitans en la missió espacial a canvi
de l'èxit en un propòsit secret amagat a la tripulació. Excepte a
Indira. La cosmonauta ha arribat a la vora del cràter, ha baixat
de la motonau i ha baixat al fons del Bentham. Allà, en un racó en mig
del glaç, s'ha llitat de costat entrant en una son profunda. Des
de la Nostromo la tripulació que contemplava l'escena, desconecta
les càmares per no pertorbar-la i deixar-la somniar. Un somni com
aquest:
(continua demà)

Cosmonauta gitana

La Cosmonauta gitana  (Conte)
El dia que la primera cosmonauta gitana posà el peu en el planeta Mart
les pantalles restaren en silenci. El primer ésser humà en el planeta roig,
donà cinc passos i deixà amb suavitat una flor en forma de clavell que prompte
va ser un record.

Després de quasi un any de viatge, els satel.lits de Mart, i també bessons,
Fobos i Deimos observaren l'arribada de la nau espacial Nostromo, amb
 sis tripulants al seu interior. Malgrat la resistència dels xinesos, l'opciò decisiva
 que el primer ésser humà en posar la seua emprenta en la rovellada superficie de
 Mart fos la tripulant gitana fou ben vista pels russos:
 seria Samara Indira, gitana amb arrels europees.Malgrat que la financiació
era en gran part xinesa, la tecnologia era original dels nòmades
gitanos. El tripulant brasileny va suspirar i va informar que el seu coraçao bategava
amb l'emoció de la mar acaronant Copacabana.

Samara tenia plans ben marcats. Pujà a la xicoteta motonau per tal d'explorar
el cràter Bentham, d'onze kilòmetres de diàmetre, i s'acostà amb un suau impuls
direccional a la vora nord.
(continua)

Hansel i Gretel amb la Lluna..

Aixi com Hansel i Gretel sòn guiats
amb la llum de la Lluna
al bell mig del bosc ,també


el minotaure viatja contra la bruixa,
l'intel.lecte...
Cal recordar que la bruixa


Pretenguè enganyar

Gretel.. 

Alberoni i l'amistat.

"por ello resulta dificil la amistad entre antiguos
enamorados, precisamente porque en ellos sigue
actuando el deseo del paraiso perdido y el resentimiento
de quien no supo realizarlo en un tiempo y no sabe ahora
evocarlo. La amistad solo puede surgir cuando estos
fantasmas se desvanecen,casi siempre cuando ambos
vuelven a enamorarse.Sólo un nuevo enamoramiento
destruye el resentimiento." F.ALBERONI.La amistad.

n
fotografia weegee.1940

Tantra de la rueda del tiempo

"sin miedo,de buena fe
y sin esfuerzo,
dejad surgir del espacio vacio del espiritu
gestos divinos y movimientos
de baile desconocidos."
Tantra de la rueda del tiempo.

Foto d Weegee.1940.

Neruda i V.A.Estellés

"de vegades també arribava neruda, mirava
a un costat i a l'altre amb aquells ulls d peixot
sota  la seua gorra es seia al divan mirava
encara amb certa cautela, no pots fiar-te mai
em deia agafant-me del braç...ell es treia d'una
butxaca una primera edició de quevedo i una
segona edició de fray luis d león...llavors,
en uns gots aculats d'un vidre d'a dit bevia  el vi negre

es treia un
calcetí i improvisava un poema mentre el dit gros del peu
descalç sobresortia indòmit..."
Quadern de 1962. Fragments.V.A. Estellès.

desactivar malsons

Allò més útil en deixar anar les nostres pors

és el sentit de l'humor.

Poemari de la Lluna III

Ara que van ploure estels fugaços
els sentiments mouen el cos
en la mateixa destinació.
De forma temperada, un estel fugaç capturat al vol
val com els ocells que setgem al'horitzó del cel.
Una mirada buscant la complicitat dels amants
Encisats per la nit hermosa que s'acosta.

Poemari de la Lluna II

Tasta la textura de la nit
amb els fils escampats pel cor.
Mentres, els somnis acaronen els astres
i trobem la tendresa
amb els besos
que mouen la música de l'Ànima.
I quan somrius,
la força de les caricies
són més duradores
amb el vent que habita
tots els desitjos entremaliats.

 

Borges i els somnis.

"Recordó que los sueños de los hombres
Pertenecen a Dios y que Maimónides dijo
Que son divinas las palabras de un sueño, cuando

son distintas y claras y no se puede ver quien las dijo."
J.L.Borges "El milagro secreto" en "Ficciones". 1956.

Poemari de Lluna I

La cua de l'estel
va creuant-se amb la teua mirada
certa d'AGITACIÓ entre suspirs.
Has canviat tant que a tocar campanes
et capgires en el teu si interior.
Poc a poc llisca sobre la teua pell
la teua consciència alada.
Quan dibuixaves els núvols
les teues mans portaven la determinació
dels àngels savis amb memòria enlairada.
Ara que dibuixes ocells
tot va massa ràpid
per contindre els somnis
i tancar la caducitat de les fulles.
Aconseguir veure de lluny l'illa desitjada
quan per fi despertaras demà
amb la llum de lluna i els ulls oberts
de bat a bat amb papirs fets de sentits
oberts als quatre vents del llac abans glaçat.

Cor glaçat

Diuen que fa una xafogor horrible,
a mi el desamor em deixa però
el cor glaçat.

Hemingway, poeta.

Poema neotomista
"El Señor es mi pastor, no
                 le necesitaré mucho tiempo."
Ernest

Hemingway. Paris. 1926

El cor es el lloc de la imaginació

'Gracias a la plegaria, el corazón puede distanciarse. ..de la situación dialógica limitada del psicoanalista...la transferencia, como dijo Jung, es una atención religiosa a lo impersonal, a las personas d lo imaginal. La transferencia, el misterio de la terapia, sólo es capaz d avanzar o esplazamos el corazón desde su modo confesional d experiencia hasta una reacción de deprecatoria."James Hillman "El pensamiento del corazón".

Allen Ginsberg:"the weight of the world is love"

El poeta Allen Ginsberg ens diu que a sota el pes de la soledat
l'amor és una càrrega ha de dur-se malgrat la seua naturalesa
contradictòria: al poema: "Song" ens diu que "No rest without
love/ no sleep/ without dreams of love." malgrat que el pes
de la càrrega és disuasori tota aquesta recerca té un  objectiu
que declara al final del poema: " I wanted:/ I always wanted/
 I was
 wanted/to return to the body  where i was born In."
 assenyalaria q aquesta ciularitat per a que
 vages fen-te la idea de les armes sols sirven si van a
fer-se usar. i tinc la idea.Demà més.!,

Atxaga y la vaca en el desierto.

"Una vaca que quiera ser una vaca de verdad, y no

una vaca tonta, acabará topándose con el desierto:

no conseguirå cumplir su deseo sin antes conocer

el amargo reino que, lejos de este mundo, sólo

puede ofrecerle arena. Y entre la arena, sin una 

brizna de hierba...la vaca creerá enloquecer."

Bernardo Atxaga. "Memorias de una vaca".

El MInotaure crida a la porta del subconscient.

El Minotaure crida a la porta de l'inconscient.
Sap poca cosa del  seu interior, ja que va deixar d
sommiar amb tots sis sentits desperts
i la intuició adormida però.
Ara per fi, toca sommiar de debò i
començar a canviar el seu sistema d creences.

Una bola d nata topa amb Miquel català.

"M'ha envestit una gran bola de nata

No sé si em podré recuperar".

Del poemari " Cavallet de mar de

 Miquel Català.

Orfeu reviscolat segons Virgili.

Per què, trist Euridice amb tant d dolor vares desaparèixer?
Per què el càstig a Orfeu es torna arrere contra tu?...
A més va poder detindre el carro de la Lluna que s'arrossega
entre estels, i tu, verge dels mesos, detingueres els seus cavall
abandonant la nit, per escoltar la seua lira.

VIRGILI.

Charles Reznikoff

Paul Auster parla del poeta Charles Reznikoff, de la poesia com a art
de la soledat i de l'exili, poesia descriptiva urbana, amb la paraula precisa
i el gest contingut:
NIT DE LLUNA
Les ombres dels arbres jauen en tolls negres en el camps.
Tanmateix es tracta quasi sempre de poesia urbana, de la seua ciutat, NY
que passejava tota a peu:
EL PONT
Ossos d'acer en un núvol.
Segons Auster es tracta de poemes que, com una fotografia de Cartier-Bresson,
capten el moment decissiu. Tant del paisatge urbà com dels pèrsonatges que
hi apareixen:
El homeless amb les sabates trencades
i la roba bruta i clivellada,
les mans i la cara brutes,
trau la pinta de la butxaca
i es pentina amb molta cura.
Reznikoff va viure quasi tota la seua vida en la foscor, va tindre cert
reconeixement a l'edat de setanta anys, i la va viure sense ressentiment. Auster
finalitza diguent que encara que a la gent li coste escoltar algú que parla en
veu baixa, sabia que al final el sentirien.

Enfortiment (Poema de Kavafis)

"Qui vol fortificar-se l'esperit
que fugi del respecte i de l'obediència.
Algunes de les lleis observarà,
però molt més sovint transgredirà
lleis i costums i de l'admesa
i inadequada honestedetat s'apartarà
Dels goigs molt aprendrà.
No tindrà por de l'acte destructor:
cal derruir la meitat de la casa.
Això en el seny, plé de virtut, s'acreixerà."
En homenatge al poble grec.
Poema de C.P. Kavafis.
Traduït per Gabriel Ferraté.

Kintsugi

Kintsugi és l'art de repàrar ceràmiques trencades.Aquesta tècnica
mil.lenària constata que les cicatrius s'han de mostrar i la bellesa
d'una ceràmica feta miques, grans o petites, consisteix justament
en exhibir les cicatrius amb vernís a d'altres elements que destaquen
la ferida com a història pròpia de l'objecte. Això justament és el que
intente fer en aquesta fase de la meua vida. Mostrar-me tal com sóc.
Necessite més meditació i reflexió i menys acció. Però hi ha massa
temptacions i estic per retirar-me uns dies per tal de meditar i poder
viure el present de forma moderada i acceptant la realitat tal com és.
Esdevé molt difícil quan t'han advertit que el futur és compromés
i la meua inclinació és al viatge i al deliri d'estimar impossibles.
Simptoma que estic més viu i tinc més força que molts dels que hi
viuen la seua rutina diària com si la seua vida estigués ja feta. Que
cada u faça el que vol. Cal viure de forma epicúria i tastar els instants
de les nostres vides amb passió i moderació alhora.

Pensem de forma diferent homes i dones?

Abans de donar una resposta ràpida fixeu-vos en les conseqüències de dir si o no. A més a més cal donar un capgirament a l'altre dualisme al qual podien  remetre'ns amb massa facilitat: la vella polèmica Naturalesa-Cultura. No es tracta d'afirmar que les diferències entre homes i dones provenen sols d'una identitat conformada per la educació. El paradigma Minotaures i Sirenes ens remet, des de un altre model de pensament, originat al feminisme contemporani, a un altre món des del qual puguem entendre la realitat. Una realitat que penetra els cossos i modela les consciències. Que ens fa ser més optimistes en la creença, convertida en determinació,que es poden canviar les coses. Des de ara...ja! Cóm però?

 

Mermaids and Minotaurs

Per què els hòmens són minotaures i les dones sirenes?
Els minotaures eternament infantils, sense cap, concebuts 
de forma poc natural, sempre insatisfets.
Les sirenes, pel contrari, són seductores, representen les
profunditats submarines d'on hem nascut però on no podem
ja viure.

El bol tibetà del Minotaure

El Minotaure ha quedat captivat
pel so hipnòtic del bol tibetà
que li ha regalat pel seu aniversari.
El porta on ell va: se'n va a l'illa
amb el seu so de les profunditats
de la mente plena de vibracions
que mouen tot el cos
i capgiren la ment en la bona direcció
espiritual que tant ha marcat
les darreres setmanes.
Seria una bona entremaliadura
dur-lo a l'esglèssia i vore
com van emergint d'entre la boira
tots els mites futurs encara no escrits.
Tot allò no present a l'escriptura,
haura estat escrit en cert instant
de les nostres vides i també en el passat futur.

 

El Minotaure nada a la llum de la lluna

El Minotaure nada a la llum de la lluna
entre reflexos sobre la mar encisada.
 Recorda el somriure de la sirena de riu
i no pot oblidar les nits a la vora del llac.
Aniria a buscar-la, els seus consellers però
l'han advertit que no s'acoste a ella.
De moment els farà cas.
De moment.

avui es laniversari del minotaure

se tasta a l'ambient
un esdeveniment singular:
el solstici ha capgirat
totes les llunes pervindre.
ara sha realitzat
la il.lusio d ser
prop de leixida del  laberint
dibuixat al seu cos.

El dia que aquell Estel es va creuar

El dia que aquell Estel es va creuar en el meu camí, de nou,
vaig pensar quina dissort la meua ja que ens trobàvem al mateix camí
i en direccions diferents. Com si els ritmes de les esferes
tingueren peus amb direccions de colors diversos i no oposades però.
El meu cor va parlar-me amb paciència i va dir-me a l'orella:
Tot allò que passa no està escrit en cap lloc, ni en els somnis
ni en els llibres i tots som lliures de triar, o perdre'ns en el camí volgut.

espenta de lluna

Vent de Lluna nova
espenta els amants
en direccions als mars
que contenen maragdes
dels seus cors sencers.

El futur del Minotaure

Els darrers esdeveniments canvien la faç interna i externa del Minotaure.
En quant a la part interna crec que s'han realitzat
canvis cabdals, bàsicament modelats amb dedicació fantàstica, amb lligams
petits o no amb la realitat, als vincles i sentiments amorosos envers l'univers
que ens accepta tal com som. En quant a la part externa, els nostre ésser
essencial no pot deixar-se abandonat únicament a les quimeres de la ficció.
L'ànima que es desatesa entra en decadència, com els amants que deixen
d'abraçar-se, i ja no és possible trobar-la de nou.(Patrick Harpur)
Per aquestes raons, i d'altres, el Minotaure entra en una fase de soledat
i reflexió. La cura del seu fill i l'escriptura van a ésser els seus objectius.
El retrobament amb els veritables vincles d'amistat van a orientar la seua
bonhomia. El Minotaure és un ésser tímid i vulnerable. Cal tindre cura d'ell
ja que les seues debilitats són més que evidents a ulls nus.

Afegeix la llegenda